• 9 ene. 2014
  • La Vanguardia (Català)

Idees clares sobre Europa i Catalunya

OSÉ Manuel García-Margallo, ministre d’Afers Exteriors, va protagonitzar ahir una il·lustrativa sessió del fòrum Barcelona Tribuna que patrocinen Amics del País, La Vanguardia i l’Associació Espanyola de Directius. El tema triat pel ministre era el futur de la Unió Europea (UE). Però el procés sobiranista es va fer un forat a la sessió, particularment en el torn de preguntes posterior a la xerrada. En els dos àmbits, García-Margallo va exhibir idees amb què els uns estaran més d’acord que els altres, però que sempre van ser clares i van estar ben documentades i argumentades.

“Estem en un moment de canvi històric, en vigílies d’un nou ordre mundial”, va afirmar García-Margallo. Des de la seva privilegiada talaia, el ministre observa que el decisiu procés de globalització en el qual ens trobem immersos es caracteritza pel progressiu predomini dels grups multinacionals: de les 150 potències econòmiques del món, 87 corresponen a grups privats i només 63 a estats nacionals. Aquesta realitat, accentuada per la revolució tecnològica, uns canvis socials que se succeeixen a velocitat creixent i per l’avenç dels països emergents, situen els tradicionals estats nació en una posició feble per afrontar els reptes de l’economia, l’ecologia o el terrorisme planetaris. Per això la seva integració en organitzacions supranacionals, com en el nostre cas la UE, es un imperatiu.

Europa, segons va recapitular el ministre, es basa en els pilars de Grècia, Roma, el cristianisme i la Revolució Francesa, amb les seves respectives aportacions de substitució del mite per la raó, d’universalitat, de solidaritat i de drets humans. Compta, a més a més, amb una economia sòlida –que suposa el 30% del comerç

Jdel món i el 25% de la seva riquesa– i que guanyaria pes amb un futur acord comercial amb els Estats Units, que permetria sumar el 50% de la riquesa mundial. Per això García-Margallo va assenyalar com a prioritats de la seva política l’enfortiment d’Europa i el reforçament de les relacions amb els EUA. Ara bé, el futur europeu no està exempt de riscos: l’amenacen la pèrdua de competitivitat, l’envelliment de la població o els desequilibris derivats de l’adopció de l’euro sense una política econòmica unitària. Desafiaments, tots, que, segons García-Margallo, es poden i s’han de vèncer amb progressives polítiques de convergència i amb les seves corresponents cessions de sobirania nacional, fins a organitzar un Estat federal europeu fort.

Aquest inequívoc missatge europeista, guiat per vells ideals però també pel pragmatisme, el va combinar García-Margallo amb una invitació al diàleg com a via per resoldre les diferències entre Catalunya i Espanya. El ministre va afirmar que aquest no era possible fora de la legalitat. Però també va dir que el sistema de finançament de les autonomies ha de ser revisat en profunditat i, després d’invocar el poeta Salvador Espriu i els ponts de diàleg, va afegir que “d’això n’hem de parlar tots, sabent que cap part no està habilitada per imposar els seus criteris a les altres parts”. I encara va afegir que de l’actual situació se’n sortirà parlant –això ho va dir en català–: “La transició va ser possible així, amb diàleg i cessions, sense envits, amb esperit pactista”.

Més europeisme, més diàleg i més pacte van ser, doncs, les propostes axials del ministre d’Afers Exteriors, ahir a Barcelona. Són, certament, tres propostes amb les quals és fàcil sintonitzar.