El Punt Avui

Contrainforme

El govern intenta desmuntar el memoràndum de Margallo amb un document alternatiu que també demana que es trameti als ambaixadors

Homs retreu al ministre que ometi l'episodi estatutari i no aporti alternatives

13/02/14 02:00 BARCELONA - ODEI A.-ETXEARTE
Notícies relacionades
Enllaços relacionats
Els de Mas veuen massa emoció en el memoràndum i hi voldrien raons
El document sosté que prevaldrà
la “concòrdia” amb la consulta

“Ningú pretén trencar els llaços amb Espanya, sinó estrènyer-los des de la llibertat.” Aquesta frase explica el títol del contrainforme amb què el govern de la Generalitat ha replicat el memoràndum del ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, sobre el procés català. El gabinet d'Artur Mas va enviar dimarts al ministre un plec de 50 pàgines carregat de raons per desmuntar l'argumentari amb què l'Estat armava els seus ambaixadors i cònsols d'arreu del món.

En temps de confrontació institucional i falta de diàleg entre els dos executius, la batalla de les idees es juga en el camp discursiu; ni que sigui a través de documents escrits que es refuten entre ells. El català, Estrechar lazos en libertad. L'espanyol, Por la convivencia democrática. El Departament de la Presidència va acompanyar l'enviament del document amb un prec a Margallo: que el trameti a totes les ambaixades i faci gala de la igualtat de drets que predica.

El conseller Francesc Homs va anunciar la resposta catalana al memoràndum estatal en una entrevista a Catalunya Ràdio. Si el document de Margallo havia d'unificar i solidificar els arguments perquè els ambaixadors difonguin les tesis de Mariano Rajoy sobre el procés en l'àmbit de la diplomàcia i dels mitjans de comunicació internacionals, els d'Artur Mas consideren que l'opinió de la Generalitat també hauria de comptar. Sostenen, a més, que el contrainforme introdueix “criteris de racionalitat” en el debat que sacseja la política catalana i l'espanyola. I és que la Generalitat esgrimeix que el Ministeri d'Exteriors afronta el procés català des de l'emotivitat, l'afectació i el fatalisme, amb un estil que recorda el plor de la Generació del 98 sobre “les restes de l'imperi”.

“El llenguatge tremendista i impostat no sembla potser el més adequat per aconseguir cap diàleg racional”, sentencia a Estrechar lazos en libertad. Per al govern, en el memoràndum estatal hi ha frases més pròpies d'un “consultori sentimental” o d'un “manual d'autoajuda” que d'una discussió política que hauria d'estar basada en la solidesa argumental. Aquesta qüestió, de fet, centra un dels quatre grans punts en què es resumeix el contrainforme. La resta se centren a justificar la legitimitat històrica de la Generalitat en relació a la Constitució espanyola, a al·legar que la condició del subjecte polític és un problema de caire polític, i a contraposar la legalitat a la legitimitat democràtica. Així és com el Departament de la Presidència intenta rebatre els principals punts del document de Margallo. I ho fa amb una prosa que interpel·la directament el govern espanyol, a estones carregada d'ironia i il·lustrada amb exemples que voregen la sàtira.

Homs també va retreure al ministre espanyol que ometi en el memoràndum “bona part de la història recent que és la que explica que estiguem on som”. Per això recorda l'aportació essencial del catalanisme durant la transició espanyola i el trencament del pretès equilibri constitucional amb la sentència contra l'Estatut del 2010. Un punt d'inflexió que el govern de la Generalitat qualifica de “vertadera vexació col·lectiva”. Allò va ser el darrer “intent desesperat d'encarrilar les lleialtats mútues”, diu. Conseqüentment, troba “irresponsable” que s'oblidi aquell episodi i s'insisteixi en el manteniment d'una “via política ja mancada de recorregut”. D'aquí surt un altre retret del Palau de la Generalitat cap a Margallo: que sigui incapaç de fer una proposta alternativa.

El gabinet de Mas insisteix que l'única via per dirimir el conflicte és preguntar als catalans sobre el país. “Sigui quin sigui el resultat d'aquesta consulta, prevaldrà sempre la concòrdia en el marc comú d'Europa”, hi afegeix. La Generalitat nega que hi hagi una voluntat d'aïllament o de ruptura. Ho veu tan senzill com això: la majoria demana que Catalunya tingui “personalitat pròpia” en l'escena internacional i ho vol consagrar en aplicació d'un principi democràtic.

LES CLAUS

Un informe per a qui i per què?

O.A.-E
El Palau de la Generalitat i la plaça de Sant Jaume Foto: ROBERT RAMOS.

¿Com es replica un informe del govern espanyol fonamentat en cites de tertulians i opinadors? ¿Admet un debat seriós, un document de partida com aquest? Si submergim el contrainforme del govern d'Artur Mas a una anàlisi del discurs exprés és necessari plantejar algunes preguntes relacionades amb l'adequació. A qui i amb quina intenció escriu el Departament de la Presidència un contrainforme que el ministre Margallo difícilment enviarà als ambaixadors?

Madrid, el receptor

La diplomàcia espanyola no és la destinatària de les 50 pàgines en què la Generalitat rebat les bases de l'argumentari del govern espanyol a l'exterior. La resposta i el to del gabinet de Mas respon més a un exercici de rèplica interna (un avís de la capacitat reactiva catalana) que a una voluntat real de pedagogia internacional que Presidència focalitza en altres flancs que justament defugen el filtre de l'Estat espanyol.

N'hi haurà més

Margallo prepara dos nous estudis sobre el cost de la independència i la llengua i la cultura catalanes. El Consell Assessor per a la Transició Nacional fa mesos que analitza les bases del procés. Potser no hi haurà un llibre blanc català. Però de prosa política, no en faltarà.

Darrera actualització ( Dijous, 13 de febrer del 2014 07:43 )