El Punt Avui

VUITS I NOUS

Poble d'ERC

01/07/14 02:00 MANUEL CUYÀS
ANTHONY GARNER
Altres articles de l'autor
Notícies de ...

A falta de referèndums i eleccions anem tirant d'enquestes, i les últimes diuen que ERC se situarà al capdavant d'un pròxim Parlament. Alguns ho atribuiran al fet d'haver liderat aquest partit, amb més força i menys dubtes que cap altre, el procés sobiranista que, pel que es veu, té un suport majoritari. Jo em vull aturar en la personalitat de l'Oriol Junqueras, el seu president i portaveu. Junqueras no només és un orador que amb els seus recursos sil·logístics faria ballar el cap a Aristòtil i sant Tomàs d'Aquino i els convenceria, sinó que ha imposat al partit una jerarquia abans desconeguda. ERC havia basat el seu èxit, que al final va ser el seu fracàs, en l'estirabot, els ciris trencats i el desori. El líder deia una cosa, normalment espaterrant, i els militants en deien una altra, que de vegades era la contrària. Al moment dels tripartits, la competició per sobresortir entre les altres dues forces del govern –“marcar paquet”, en va dir un dirigent– va posar constantment en perill l'estabilitat. Ara només se sent la veu de Junqueras. No em preguntin com s'ho ha fet. És així i prou. L'altre dia, Artur Mas va manifestar-se disposat a canviar la pregunta de la consulta. Els militants d'ERC. que abans haurien omplert els cenacles i les xarxes socials d'improperis contra el president. van callar com muts. Que parli el líder. A l'Ajuntament de Barcelona, Junqueras ha cregut que Jordi Portabella, el regidor etern d'ERC, ha de cedir el lloc a un candidat nou sorgit d'unes primàries. Coneixent el geni de Portabella vaig esperar crits i espeternecs. Se'n va a casa ordenadament i dient que són necessàries cares noves, ell que era la més fotogènica del partit. Conec també els dos candidats a substituir-lo, Alfred Bosch i Oriol Amorós, i aquests dies hi he parlat. No es barallaran per obtenir la primacia, sinó que es comportaran com dos germans, els Ròmul i Rem ben avinguts de Barcelona.

No sé si s'han fixat que tothom a ERC parla igual. Tots els partits coneixen aquest efecte mimètic –distingir el president Mas del seu conseller Francesc Homs és difícil–, però és que a ERC no es tracta de l'entonació, sinó de la manera de dir certes paraules. Quan pronuncien poble o doble no dupliquen la b –pobbledobble– com es fa a Barcelona i altres comarques del centre i cap amunt, sinó que diuen povle o dovle, com a Tarragona. I això que tots els que dic, Junqueras inclòs, són barcelonins. Deu ser una fidelitat a Carod, que ho deia així perquè és de Cambrils, però acaba sent un admiravle senyal disciplinari, matriu de l'èxit.

Darrera actualització ( Dimarts, 1 de juliol del 2014 02:00 )