El Punt Avui

CINC ANYS DE PROCÉS

La fi de la travessia

CiU recupera la Generalitat gràcies a la promesa d'un concert econòmic per a Catalunya

Els integrants del govern d'esquerres reben un fort revés i el PSC comença una davallada electoral que encara avui es manté

El nou executiu d'Artur Mas aprova una dura reducció dels pressupostos gràcies al suport del Partit Popular

18/08/14 02:00 BARCELONA - EDUARD RIBAS
Artur Mas amb Helena Rakosnik , la seva dona, i la cúpula de CiU durant la nit electoral del 28 de novembre de 2010 Foto: ANDREU PUIG.
Artur Masno volia negociar el pacte fiscal
amb un Zapatero a les acaballes del seu mandat

La tercera és la bona. Tot i haver guanyat les eleccions en dues ocasions prèvies, l'aritmètica parlamentària havia fet la guitza a un Artur Mas impotent davant la suma del PSC, Esquerra i Iniciativa. Però qui dia passa, any empeny, i Mas va posar fi el 2010 a la seva travessia pel desert, en uns comicis marcats per l'enfonsament electoral del tripartit i la proposta de CiU d'aconseguir un concert econòmic.

La crisi colpejava ben fort les famílies catalanes, que havien de suportar un 17% d'atur. Davant d'això, la ciutadania va castigar durament els integrants del govern d'esquerres, que van passar de sumar 70 diputats a obtenir-ne només 48, amb una davallada especialment notable d'ERC i el PSC, que va registrar els pitjors resultats de la seva història. La revalidació del tripartit esdevenia un impossible.

Per contra, la federació nacionalista va ampliar distàncies respecte als partits d'esquerres gràcies a la seva proposta per sortir de la crisi: reclamar a l'Estat un pacte fiscal en la línia del concert econòmic basc per reduir la quantitat d'impostos que van a Madrid i no tornen a Catalunya. D'aquesta manera, CiU va poder recuperar la Generalitat set anys després de la sortida de Jordi Pujol.

Tanmateix, no és or tot el que lluu, ja que la formació d'Artur Mas va haver d'afrontar uns quants problemes. Per una banda, no podia demanar el concert econòmic a un José Luis Rodríguez Zapatero a les acaballes del seu mandat. Calia esperar i veure amb quina força arribaria Mariano Rajoy a La Moncloa. Però, fins que això passés, CiU havia de governar i, com que estava a sis escons de la majoria absoluta, necessitava el suport d'algun altre partit per fer-ho.

El president Mas va anomenar “geometria variable” els pactes puntuals que tenia previst dur a terme amb les altres formacions. Però, a la pràctica, el nou executiu va aguantar les duríssimes retallades pressupostàries de Mas gràcies al suport del PP. D'aquesta manera, convergents i populars van deixar de banda les disputes de notaris per recuperar l'esperit del Majestic. Aquella sintonia, però, no va durar gaire.

Paral·lelament, l'eix nacional de la política catalana s'anava radicalitzant des de la sentència de l'Estatut. Ciutadans va mantenir els tres diputats i Solidaritat Catalana va irrompre amb força al Parlament. És cert que els quatre escons aconseguits per Joan Laporta en el seu salt a la política no compensaven els onze que havia perdut Esquerra, però també ho és que CiU ja començava a parlar de “transició nacional” i a recol·lectar vot sobiranista. A més, ERC va escollir Oriol Junqueras com a nou líder, que, a diferència del que passava al PSC, va aconseguir tornar a il·lusionar els seus votants.

El colofó va arribar amb el no de Rajoy al pacte fiscal. Artur Mas va topar amb una situació complexa: governava a Catalunya amb el suport del mateix partit que no permetia tirar endavant la seva proposta electoral estel·lar. I, mentrestant, el carrer donava per tancada l'etapa del pacte fiscal i reclamava un referèndum. Aquell no de Rajoy va sentenciar la legislatura. D'aquella pols vénen aquests fangs.


Les eleccions catalanes del 2010

62 escons

va aconseguir CiU, que en va guanyar catorze respecte al 2006, però va quedar a sis de la majoria absoluta.
22 diputats
van retrocedir els integrants del tripartit. El PSC en va perdre nou, ERC fins
a onze i ICV-EUiA només dos.
Darrera actualització ( Dilluns, 18 d'agost del 2014 02:00 )