Més enllà del 9-N

La Vanguardia en català | 09/09/2014 - 00:00h


M. Dolores García
Directora adjunta


El calendari avança inexorable. Els carrers de Barcelona s'ompliran d'aquí a dos dies de catalans disposats a demostrar que el moviment independentista, amb més o menys enardiment, ha vingut per quedar-se. Però ja fa temps que Rajoy va decidir esperar i veure fins on està disposat a arribar Artur Mas. El president, en efecte, està atrapat entre les esperances que ha donat a bona part de la població que aspira com a mínim a votar sobre la independència i la línia vermella de desobeir el Tribunal Constitucional. Conscient de la dificultat de sortir airós d'aquesta empresa, al Palau de la Generalitat es dibuixen possibles sortides, encara que, com sempre en política, la realitat s'encarregarà de trastocar qualsevol projecte.

Quins són els plans? Tot indica que, una vegada suspesa la consulta, Mas reunirà a començaments d'octubre CiU, ERC, ICV i CUP, els partits que donen suport al 9-N, per assumir que el referèndum no pot celebrar-se i acordar els passos següents. Mas no vol aparèixer com el responsable únic del fet que, finalment, no hi hagi urnes. D'aquesta reunió, n'hauria de sortir la imatge conjunta (amb la previsible desvinculació de la CUP) emplaçant els catalans a algun tipus de manifestació per al 9 de novembre que enviï el missatge internacional que el Govern espanyol no permet votar als catalans.

A partir d'allà, començaran els problemes de veritat per a Mas. L'objectiu és assolir un acord amb ERC per encarar els propers mesos. El pacte ideal per al president seria que els republicans s'impliquessin en un govern en el qual tindria cabuda algun dels sectors escindits del PSC, de manera que es transmeti la idea de transversalitat. Arribats a aquest punt caldria veure què faria Unió. Aquest executiu pactat amb els republicans hauria de preparar el país per a unes eleccions catalanes, com més tard millor, amb caràcter plebiscitari. L'única manera de convertir unes eleccions en una cosa semblant a un plebiscit és confeccionar una llista unitària per la independència. El contrari seria un fracàs en tota regla.

Per això, Mas colla ERC aquests dies. Dissabte va reivindicar el paper central de CDC en el procés sobiranista i va reclamar unitat. I a la revista El Temps acaba de llançar un altre missatge a Esquerra: "De què serviria una Catalunya independent si no la reconegués ningú?". Per tant, encara que no se celebri la consulta, Mas encara té l'esperança que el procés tingui continuïtat si ERC no es deixa arrossegar per la impaciència. La idea és que una victòria de l'independentisme en unes de plebiscitàries obligaria el Govern central a moure fitxa.

L'únic clar ara per ara és que Mas intentarà seguir endavant de la mà d'Esquerra, encara que no se sap si Junqueras assumirà tan fàcilment el suport a CDC. Com es pot comprovar, un camí farcit de dificultats i incerteses. I Rajoy ja va avisar ahir que no pensa quedar-se de braços plegats.

Canvi de govern

Si el president Artur Mas no ha canviat ja el Govern és perquè es reserva aquest moviment per intentar la jugada del govern d'unitat amb els republicans i alguns exmilitants destacats del PSC. De fet, hi ha més d'un conseller que desitjaria sortir ja de l'executiu després de gairebé quatre anys de retallades i penúries.

L'escenografia del decret

Pel president Mas, és important firmar el decret de convocatòria de la consulta del 9-N, encara que després aquesta no s'arribi a celebrar. El mateix dia que s'aprovi la llei de consultes, es publicarà en l'edició digital del DOGC i just després Mas firmarà el decret de convocatòria del 9-N, abans que el Tribunal Constitucional pugui prendre en consideració la llei. Com que aquest gest es considera històric a Convergència (Mas es convertirà en el primer president que arribarà a convocar una consulta sobre la independència), ja s'està treballant en quina serà la seva posada en escena.

Inhabilitació de funcionaris

Encara que el Govern vol portar al màxim els preparatius per al 9-N, també són conscients que qualsevol ordre que es doni als funcionaris de la Generalitat encaminada a la realització de la consulta una vegada suspesa pel Tribunal Constitucional pot provocar que aquests siguin inhabilitats.