Bon dia, ciutadans

Avui centenars de milers de catalans sortirem al carrer perquè ens considerem un poble adult

La Vanguardia en català | 11/09/2014 - 00:00h


Pilar Rahola |


El protagonista. Avui, Diada nacional de Catalunya, tots els partits faran gestos polítics. Uns defensaran l'accent reivindicatiu, d'altres el negaran, d'altres l'embrutaran i fins i tot n'hi haurà que faran surf per les onades, incapaços de nedar en aigües profundes. Però és segur que cap dirigent polític no es voldrà perdre el cop de colze per un bocí de titular. La Diada és molt llaminera, sobretot ara que és la crònica d'un èxit inapel·lable, i allà on hi ha el focus, no hi pot faltar la política. I, tanmateix, avui els nostres dirigents no són els protagonistes, perquè l'únic protagonista és la ciutadania que surt al carrer per aixecar la veu i expressar una voluntat col·lectiva. Aquest és el gran actiu de la massiva manifestació que viurem, que la capçalera és la gent d'aquest país, amb la seva complexitat, transversalitat, diferències, contradiccions, pors, il·lusions..., la gent, una gent que empeny per canviar la història.

La manera. La manera d'alçar aquesta veu és l'única que contemplem, amb fermesa, prudència, alegria i pau. L'èxit de la Diada no només rau en la quantitat de gent que surt al carrer, en proporcions èpiques per a un país tan petit. Rau també en el caràcter pacífic i tranquil de la manifestació, fent un exercici exemplar de normalitat, malgrat l'anormalitat de la situació que vivim. En aquest sentit, no és exagerat afirmar que aquesta manera de fer permet projectar un desacomplexat orgull de país. Òbviament fem moltes coses malament, però en fem algunes de notables, i la Diada n'és una. No cal dir que és mèrit de l'Assemblea, que les coses surtin tan i tan bé. Només cal esperar que no hi hagi cap partidet que vulgui aprofitar la Diada i fer algun numeret per tal de vendre el seu peixet electoral. Perquè també és una característica insòlita i notable, la fèrria unitat que la Diada presenta.

L'objectiu. És tan complex com alhora senzill: voler ser com a poble.

Un voler ser conjugat en totes les seves accepcions: voler ser escoltat, ser respectat, ser dignificat, ser considerat madur i lliure...; i a l'inrevés: no ser espoliat, no ser menystingut, no ser embrutit, no ser dominat... Avui centenars de milers i milers de catalans sortirem al carrer perquè ens considerem un poble adult i, com a adults, volem prendre les regnes del nostre destí. Ho volem fer de l'única manera decent, exercint el nostre dret a vot, convençuts que al segle XXI no hi ha altra manera de resoldre els conflictes dels pobles. I ho expressem amb claredat però sense estridència. De baix a dalt, de la ciutadania als seus dirigents, de la veu popular, a la veu política, el dia d'avui expressa el tarannà d'un poble que demostra una gran maduresa en la seva lluita nacional. Només cal esperar que, després de l'èxit de la Diada, els interlocutors de l'altra banda demostrin la mateixa maduresa democràtica.

Bona Diada.