Raons i sentiments

Els intents polítics d'apel·lar al cor han fracassat, perquè el futur no pot ser sentimental

La Vanguardia en català | 18/09/2014 - 00:00h


Josep Cuní
Director de 8 al dia


El taxista ho tenia clar. Votaria no malgrat ser de l'SNP. Per ell, Alex Salmond, el seu líder, només és un xarlatà que no respon a les grans preguntes. El futur real del petroli, per exemple. Els pous del mar del Nord són el principal productor europeu malgrat la seva progressiva reducció. "Seria important que ens digués quants anys d'extracció de petroli poden quedar, perquè el suport dels Verds no li permetrà la utilització de mètodes tan controvertits com el fracking".

Comentaris d'aquest abast per part del conductor mentre em traslladava de l'aeroport al centre d'Edimburg posen de manifest la importància i la profunditat del debat en l'àmbit social a l'Escòcia que avui decideix el seu futur.

Un debat clar, serè i contundentment racional que, d'acord amb els pronòstics, ha partit el país per la meitat. Tant és així que hores abans d'exercir el sufragi ningú no s'atreveix a vaticinar un resultat.

Els partidaris del sí mai no agrairan prou als unionistes la seva campanya desastrosa, farcida d'amenaces i en què han apel·lat a la por. Londres va oblidar que un dels mites escocesos va ser Braveheart. Però tampoc els independentistes no poden llançar les campanes al vol perquè el contraatac final dels tres grans partits britànics -conservadors, laboristes i liberaldemòcrates- ha estat garantir que, si s'imposa el no, concediran a Escòcia tot el que Salmond demanava abans de l'envit: més autogovern i gestió dels recursos propis. Així doncs, passi el que passi, i aparentment, Escòcia sempre guanya.

Sobre aquestes taules de racionalitat es tanca un cicle que s'ha desenvolupat amb el toc de civisme propi d'un país del nord. Allà a on volia anar Espriu perquè la seva gent era neta, noble, culta, rica, lliure i feliç.

A ulls d'avui la descripció sembla excessiva perquè la pobresa, la marginalitat, la baixa esperança de vida i el neguit d'algun barri de Glasgow és tan evident com lamentable. I és allà on el tomb electoral ha fet efecte sense necessitat de furgar en els sentiments de tan buida com està la butxaca.

D'altra banda, tots es consideren eminentment escocesos sense excepció ni fissures. Per això els intents polítics d'apel·lar al cor han fracassat, perquè el futur no pot ser sentimental.