La hisenda, passat el 27-S

El govern no garanteix que la principal estructura d'estat estigui enllestida abans de les eleccions

Preveu definir un model propi basat en la reputació fiscal

21/01/15 02:00 BARCELONA - ODEI A.-ETXEARTE

Després de les eleccions del 27-S, l'administració tributària catalana encara no estarà en condicions de recaptar tots els impostos que paguen els catalans. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va admetre ahir que l'executiu no pot garantir que la hisenda pròpia estigui preparada per a la desconnexió a finals d'aquest any. Així que, al marge del full de ruta per a la independència que acabin pactant almenys CiU i ERC per aplicar un cop obtingut el nou mandat democràtic, restarà per enllestir la principal estructura d'estat necessària per al funcionament independent de l'hipotètic estat català.

De fet, tal com va avançar dilluns el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, l'executiu convocarà aquest any 186 noves places per a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) perquè l'ens assumeixi les funcions previstes en l'Estatut que no exercia encara, com ara la recaptació executiva dels impostos que gestiona, amb què compta estalviar-se els 9 milions d'euros anuals que paga a l'administració espanyola perquè ho faci. Però el procés de selecció de personal difícilment s'haurà acabat a finals d'any. Segons el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i d'acord amb els criteris de la Comissió Europea, hi hauria d'haver un miler d'empleats públics dedicats a la gestió tributària per cada milió d'habitants. De manera que Catalunya necessitaria una plantilla òptima d'entre set mil i vuit mil persones. A hores d'ara, a l'ATC n'hi treballen 325 i hi ha 300 oficines liquidadores, gestionades per registradors de la propietat. Les diputacions tenen un miler més de treballadors en les seves pròpies xarxes tributàries. Per tant, l'objectiu fixat pel CATN és lluny. En les negociacions pressupostàries, ERC demana al govern que augmenti entre 8 i 10 milions d'euros el pressupost de l'Agència. La secretaria d'Hisenda té una assignació de 43,9 milions.

La prioritat per a l'executiu és tancar la definició d'un model propi basat en la reputació fiscal i aprofundir en la col·laboració amb les diputacions. Pel que fa al model, Joan Iglesias, director del programa per a la definició d'un nou model d'administració tributària per a Catalunya, treballa des de l'abril del 2013 en el seu disseny. L'executiu rebutja copiar el funcionament de l'administració tributària estatal, basat en la desconfiança cap al contribuent i en l'obtenció massiva de dades per al control i la lluita per un frau fiscal que no eradica. Prepara un sistema de gestió inspirat en les bones pràctiques d'inspiració nòrdica i anglosaxona. “La hisenda espanyola és molt voraç perseguint la gent que paga i no és eficient amb aquella gent que no paga”, va apuntar Homs. El model en què treballa la Generalitat parteix de la tesi que, si els ciutadans comproven que els recursos fiscals que genera el sistema serveixen per millorar els serveis públics, col·laboraran més.

L'executiu va aprovar al desembre l'encàrrec d'un estudi tècnic per incorporar a l'administració catalana les millors pràctiques internacionals de gestió de sistemes fiscals, amb l'objectiu de delimitar l'estructura institucional i orgànica de la futura hisenda, sobre els principis d'eficiència, transparència i servei públic. En paral·lel, l'executiu treballa en la Xarxa de Tributs, que engloba els ens tributaris de les diputacions i l'ATC. La malla inclou 90 oficines integrades en el sistema de finestreta única. Però el govern pretén arribar a 150. Homs va defensar la col·laboració amb les diputacions per “guanyar eficiència”. CiU i ERC, a més, han d'acordar la incorporació al govern d'experts pròxims als republicans per accelerar la construcció d'estructures d'estat. Homs va atribuir el retard a la priorització de la negociació pressupostària.

LES FRASES

Encara que sigui el nostre propòsit, no m'atreviria a dir que [la hisenda] estigui en condicions de ser operatiu a final d'aquest any 2015
La hisenda espanyo-
la és molt voraç perseguint la gent que paga i no és eficient amb la que no ho fa
Francesc Homs
CONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA

Petició de 9.460 milions al FLA

El govern va formalitzar ahir la petició al Ministeri d'Hisenda de l'adhesió de la Generalitat al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) d'aquest any. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va calcular que les necessitats d'endeutament del 2015 són de 9.460 milions d'acord amb els nous criteris que regulen el fons. L'executiu va desglossar que, d'aquest total, uns 1.440 milions es destinaran a sufragar l'objectiu de dèficit (equivalent al 0,7% del PIB). A més, 4.059 milions són per cobrir el venciment de valors emesos i préstecs de banca internacional. 624 milions més són per tornar altres préstecs fets pel ministeri des del 2012, en forma de línies ICO i del fons a proveïdors. 2.322 milions seran per al venciment de préstec amb entitats financeres de l'Estat espanyol. Economia manté la necessitat de negociar el retorn dels deutes amb Madrid.

Darrera actualització ( Dimecres, 21 de gener del 2015 02:00 )