En el primer ple ordinari com a nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont ja ha hagut de donar explicacions sobre el seu currículum professional i sobre les subvencions públiques rebudes fins al 2010 per la revista Catalonia Today que ell va impulsar i que està vinculada a aquest diari. Les va haver de donar després de l'ombra de dubte llançada amb més o menys mala intenció i malaptesa per part dels presidents dels grups parlamentaris del PSC, Miquel Iceta, i del PP, Xavier García Albiol.
Puigdemont ha de respondre el primer dia del seu currículum i dels ajuts rebuts per una seva revista
El sempre precís, ajustat a dret però gens innocent Iceta va demanar al president una “resposta ràpida” amb relació al seu “currículum personal, les ingents subvencions rebudes per una revista impulsada per vostè i de la qual la seva dona és editora, o la seva relació empresarial amb el nou director de Catalunya Ràdio”, Saül Gordillo. Això sí, “donant per fet que no s'ha produït cap irregularitat”. Una de cal y otra de arena. El més temperamental, directe i tirador pel dret García Albiol va retreure a Puigdemont els “assumptes poc clars” relatius a “subvencions rebudes, socis de negocis premiats amb càrrecs i polítics nomenats consellers que van ser els que van autoritzar subvencions”. Una de cal. Per acabar concloent: “No sabem si compleix la legalitat, però és poc presentable”. Otra de cal.
Tenint en compte que en la seva intervenció, el líder dels socialistes catalans va oferir a Puigdemont 37 dies de gràcia per una legislatura que ha de durar 18 mesos –ironia sobre els 100 dies de gràcia que es concedeixen per un mandat de 4 anys–, no és estrany que l'afectat considerés en la rèplica que no se n'hi havia ofert ni un.
El directe, també precís Puigdemont es va mostrar especialment dolgut i també gens innocent amb Iceta, a qui va recordar que “ja feia molt temps que” era en política quan ell hi va arribar al 2006.Una de cal. Fins aquell any, el president va recordar que s'havia dedicat al periodisme, que havia impulsat projectes de comunicació i que, com totes les capçaleres d'aquest país, va presentar-se a concursos públics per rebre ajuts de la Generalitat convocats pel govern tripartit del PSC, ERC i ICV. Que en el seu cas, va ser a Miquel Iceta mateix a qui va presentar el projecte. Otra de cal. Tot i que va abandonar la direcció general de la revista quan va entrar en política el 2006 com a candidat a l'alcaldia de Girona per CiU, va ser precisament quan CiU va tornar al govern català al 2010 amb Artur Mas que la revista va deixar de rebre subvencions. “Ni engany ni irregularitat”, va defensar Puigdemont, que va reclamar a Iceta “rigor”per no deixar-se portar per aquella frase tan poc periodística que suggereix que la realitat no ha d'espatllar un bon titular. Amb García Albiol, el president no es va sentir dolgut sinó directament “menyspreat”, una intenció que el popular va negar en el torn de rèplica i la va limitar a la “crítica” política.
El president Mas va tenir més dies de gràcia. De fet, va tenir anys. Fins que es va empescar el procés. Aleshores va caure en desgràcia de la nit al dia. Puigdemont haurà de fer front a la “guerra bruta política, policial i mediàtica”, en paraules de l'històric líder de la CUP, Joan Garriga. Cert.
Inés Arrimadas (C's) va recordar al president que, amb les tornes canviades, Junts pel Sí també hauria llançat ombres sobre Rajoy, Sánchez o Rivera. No menys cert.
