OPINIÓ
21 gener 2019 2.00 h

KEEP CALM

“En castellano!”

JORDI CREUS
“En cas­te­llano o no entras” és la rea­li­tat d’aquesta Espa­nya irre­for­ma­ble que som­riu men­tre a Cata­lu­nya es tre­pit­gen els drets més ele­men­tals

“Soc advo­cat i vinc a assis­tir un detin­gut.” Aquesta és la frase que va pro­nun­ciar l’advo­cat Benet Sale­llas a la porta de la caserna de la poli­cia espa­nyola de Girona dime­cres de la set­mana pas­sada. La con­seqüència? Que durant una bona estona no el dei­xes­sin entrar a par­lar amb el seu cli­ent, l’alcalde de Ver­ges, Ignasi Saba­ter, detin­gut per ordre de no se sap qui, per comu­ni­car-li que se l’inves­tiga per un delicte de desor­dres públics.

En cas­te­llano o no entras” va ser la res­posta poli­cial. A l’Europa del segle XXI, Benet Sale­llas, l’advo­cat de l’alcalde democràtic de Ver­ges, no pot par­lar en la seva llen­gua davant d’un poli­cia espa­nyol, mal­grat que les lleis diguin que qual­se­vol ciu­tadà pot expres­sar-se en l’idi­oma ofi­cial que escu­lli davant l’admi­nis­tració de l’Estat a Cata­lu­nya. Mireu si és fort, que Benet Sale­llas no pot ni par­lar davant de la poli­cia que ha detin­gut l’alcalde democràtic de Ver­ges –i el de Celrà i 14 per­so­nes més– en la llen­gua amb què parla amb la seva família de Bell-lloc d’Urgell la dele­gada del govern espa­nyol a Cata­lu­nya, Teresa Cuni­llera. Què et sem­bla, Teresa? Aquesta és la manera de deses­ca­lar, de tem­pe­rar els ànims i de tro­bar camins per poder dia­lo­gar? Aquest és el famós pro­blema de con­vivència entre cata­lans de què parla Pedro Sánchez? “En cas­te­llano o no entras“ és la rea­li­tat d’aquesta Espa­nya irre­for­ma­ble que som­riu men­tre a Cata­lu­nya es tre­pit­gen els drets més ele­men­tals.

El canell embe­nat de l’alcalde de Ver­ges és la imatge gràfica d’unes deten­ci­ons pen­sa­des per ate­mo­rir i escar­men­tar la població a les por­tes del judici con­tra els diri­gents polítics empre­so­nats. La bri­gada d’infor­mació, hereva directa de la ter­rorífica Bri­gada Político Social de la poli­cia espa­nyola i res­pon­sa­ble de les deten­ci­ons, és una rèmora més d’un fran­quisme latent. I un exem­ple més que aque­lla tran­sició –gens modèlica, per cert– va dei­xar tan­tes i tan­tes assig­na­tu­res pen­dents que avui ja podem dir que, defi­ni­ti­va­ment, la seva nota final és un sus­pens cla­morós.