OPINIÓ
PRES POLÍTIC - 21 gener 2019 2.00 h

OPINIÓ

 

JORDI TURULL I NEGRE

No us deixarem sols

JORDI TURULL I NEGRE - PRES POLÍTIC
A la nos­tra veu no hi entre­veu­reu ni un bri de resig­nació, ni de renúncia, ni de ren­dició

Ara que aviat dei­xa­rem la presó de Lle­do­ners, ara que dei­xa­rem la nos­tra esti­mada terra per anar durant força temps a una nova presó de Madrid i d’allà al judici, ara que no sé quan podré tor­nar a fer un escrit d’opinió, no me’n puc estar, d’expres­sar i abo­car tot el cúmul de gra­ti­tud i com­promís vers tantíssi­mes per­so­nes per defen­sar tant i arreu tot allò que ens ha por­tat a la presó. Neces­sito dei­xar tes­ti­moni per escrit del sen­ti­ment de gra­ti­tud infi­nita a tan­tes i tan­tes per­so­nes de tota mena de con­dició, edat, ori­gen i pen­sa­ment per ser-hi aquests mesos. Per enviar-nos milers de car­tes d’escalf i de suport. Per venir aquí a fora, a l’espla­nada de Lle­do­ners. Per can­tar. Pels vos­tres clams. Per desit­jar-nos cada dia, sens falta, una càlida bona nit. Per fer-nos com­pa­nyia en les dates més asse­nya­la­des de Nadal. Per pujar cims, per córrer quilòmetres, per fer llar­gues cami­na­des, moto­ra­des, per inter­pre­tar melo­dies a peu de car­rer, per fer tro­ba­des cas­te­lle­res, per fer hores de ràdio, per orga­nit­zar deju­nis, per orga­nit­zar infi­ni­tat de sopars grocs, per por­tar i pen­jar llaços grocs. Per ser regu­lar­ment a les pla­ces de tots els racons de Cata­lu­nya. Per no dei­xar-nos, ni per un minut, sen­tir-nos sols. Gra­ti­tud infi­nita per unes famílies, les nos­tres, que hauríem de tor­nar a néixer molts cops per tenir temps d’atra­par-les en la sere­nor i la for­ta­lesa demos­trada. Gra­ti­tud per fer, no per des­fer, tan­tes i tan­tes coses, immen­ses o simbòliques, mul­ti­tu­dinàries o en petits grups, units sem­pre i arreu per una paraula mera­ve­llosa: lli­ber­tat! I nosal­tres, que només en tenim una de paraula que pot­ser no diu molt però que ho vol dir tot: gràcies! Gràcies per ser-hi tant i gràcies per la manera com hi heu estat i segur que hi segui­reu sent.

Tan­tes i tan­tes mos­tres de com­promís pacífic i actiu per tots els racons del país ens han de donar molta més con­fiança i, sobre­tot, espe­rança. Con­fiança en nosal­tres matei­xos i espe­rança per cul­mi­nar allò que també de manera pacífica i lliure vam començar aquell 1 d’octu­bre del 2017.

Suposo que, com la resta de com­pa­nyes i com­panys empre­so­nats i exi­li­ats, vosal­tres feu que no em senti per­so­nal­ment amb cap dret al desànim, i encara menys amb cap dret a la resig­nació davant un judici que ja arriba ama­rat de volun­tat d’escar­ment, de manca de garan­ties i de deci­si­ons judi­ci­als basa­des en l’ani­mad­versió cap a uns ide­als i l’objec­tiu polític que defen­sem: la inde­pendència de Cata­lu­nya. Un objec­tiu polític que és noble, pacífic, legítim i democràtic.

Per tot això, ara ens toca a nosal­tres, als que serem jut­jats, fer que no us sen­tiu sols durant el judici. Que tot el que heu fet no ha estat ni serà en va. Aquest cop, durant el judici, sereu vosal­tres els que ens sen­ti­reu a nosal­tres. I serà lla­vors quan podrem, us vol­drem i neces­si­ta­rem cor­res­pon­dre-us. I la millor i única manera que podem tenir ara és que de la nos­tra veu noteu la mateixa fer­mesa i con­vicció que nosal­tres hem notat a fora de la presó. Ara ens toca a nosal­tres cor­res­pon­dre-us i a la nos­tra veu no hi entre­veu­reu ni un bri de resig­nació, ni de renúncia, ni de ren­dició. Que no us sen­tiu sols en la defensa de la democràcia que voleu fer pos­si­ble, en la rei­vin­di­cació dels drets i lli­ber­tats fona­men­tals que s’han vul­ne­rat amb l’objec­tiu d’escar­ment i no de justícia i que ho són de tot­hom, i que tam­poc us sen­tiu sols aquells que, a més, defen­seu, com nosal­tres, l’objec­tiu de ser República i que tants cops n’heu dei­xat constància a les urnes. Unes urnes que ens com­pro­me­ten i ens obli­guen, per sen­tit democràtic, a ser-ne dig­nes i con­seqüents.

No donaré lliçons ni con­sells a ningú, Déu me’n guard! Ni durant els mesos que venen perdré ni un minut en bata­lles i bata­lle­tes par­ti­dis­tes. I encara menys en cap crítica pública a cap de les per­so­nes que pacífica­ment i política­ment s’han mogut per la nos­tra lli­ber­tat i per la de Cata­lu­nya. Seré només exi­gent amb mi mateix, tant com pugui, però no amb els altres. I miraré de posar-hi el bo i millor, com heu fet vosal­tres, per no apar­tar-me d’una sola lògica: cor­res­pon­dre-us des de la infi­nita gra­ti­tud per tot el que heu fet, feu i fareu per la lli­ber­tat en majúscu­les i per l’altíssim honor que ens heu ator­gat en poder-vos repre­sen­tar.

L’Estat espa­nyol, a través de la seva cúpula judi­cial, retorçant el dret de manera ver­go­nyant i deco­rant jurídica­ment de manera mal­des­tra l’estratègia política de l’“A por ellos”, ha impe­dit que us repre­sen­tem a molts al Par­la­ment i al govern de Cata­lu­nya. Doncs bé, ara ho farem física­ment amb el mateix sen­tit de res­pon­sa­bi­li­tat, de repre­sen­ta­ti­vi­tat i de com­promís amb vosal­tres, no pas al Par­la­ment ni al govern, però sí al Tri­bu­nal Suprem. Ara ens toca a nosal­tres dir-vos que, durant el judici, “no esta­reu ni us sen­ti­reu sols”. Nosal­tres, de manera serena i ferma, hi serem amb vosal­tres i per a vosal­tres.