POLÍTICA
21 febrer 2016 2.00 h

Diplomàcia regional

 Andalusia, el País Valencià, el País Basc, Galícia i Navarra no renuncien a la seva acció exterior tot i la recent admissió a tràmit per part del Tribunal Constitucional del recurs del govern espanyol

 Els seus delegats a Brussel·les comparen en el programa ‘Via Europa' d'El Punt Avui TV la seva situació amb la del conseller Raül Romeva

GALÍCIA

“No s'han de vendre focs artificials”

La llei d'acció exterior de la Generalitat “ha estat impugnada davant del Tribunal Constitucional” i a Galícia tenen “un decret d'acció exterior plenament en vigor”. Amb aquestes paraules, Jesús María Gamallo, director general de Relacions Exteriors i amb la Unió Europea de la Junta de Galícia, va defensar a Via Europa que l'acció exterior gallega “està regulada” i, amb referència a Catalunya, va afegir que “el que en alguns casos es fa amb focs artificials i molta literatura, a so de bombo i platerets, en altres es fa atenent més l'eficàcia i la utilitat”. “Es tracta de ser eficients, de gastar el que és just i de no vendre focs artificials i màrqueting polític”, va advertir Gamallo en el decurs del programa d'El Punt Avui TV. “L'acció exterior que podem fer les comunitats autònomes és importantíssima. Ara bé, el que no podem fer, perquè som un estat unit, és reivindicar la capacitat de tractar tractats internacionals”, va indicar en sintonia amb les posicions del PP. Segons Gamallo, però, per ara el Tribunal Constitucional “no ha entrat a fons en l'assumpte” de la conselleria d'Exteriors de la Generalitat, sinó que “n'ha declarat la suspensió perquè s'entén que en aquests casos la reparació podria ser impossible”.

ANDALUSIA

“Informem l'Estat quan fem acció exterior, però no li demanem permís”

Andalusia té una delegació de la Junta a Brussel·les i setze oficines comercials repartides arreu del món. La seva delegada a la capital de la UE, l'exeurodiputada Francisca Pleguezuelos, va remarcar a Via Europa que tenen “molt clar” que poden fer acció exterior. “La nostra representació a les institucions europees està recollida per l'Estatut”, va assenyalar Pleguezuelos. “Quan fem alguna acció a l'exterior, n'informem el govern estatal, però no li demanem permís com en algun moment va pretendre el ministre Margallo”, va precisar. L'andalusa va recordar que “quasi totes les comunitats autònomes tenen una secretaria d'Exteriors o un rang de direcció general”, i va qualificar de “pèrdua de temps” el debat generat al voltant del nom de la conselleria d'Exteriors de Raül Romeva. Segons ella, ningú diu que “l'acció exterior que desenvolupa una secretaria general no tingui el mateix nivell que podria desenvolupar una conselleria”. De fet, va admetre “no estar en desacord” amb l'existència del departament de Romeva si no sobrepassa “de moment” les seves competències estatutàries. “No és incompatible” tenir una conselleria d'Exteriors i ser part de l'Estat espanyol, va dir.

NAVARRA

“L'Estat no creu en l'acció exterior”

Navarra va ser “l'última comunitat autònoma a obrir una delegació a Brussel·les,
el 1999”. El seu delegat, Mikel Irujo, va explicar al programa d'El Punt Avui TV Via Europa que la comunitat és una “paradoxa” a l'Estat perquè, tot i tenir una forta activitat industrial exterior, des del govern foral no hi havia hagut “una política exterior coordinada”. Irujo va criticar que el ministre José Manuel García-Margallo enviés “un missatge confús” i “enganyés” durant la crisi econòmica dient que la despesa en exteriors de les autonomies “era excessiva”. “És qüestió de creure-s'ho; crec que és obvi que l'Estat espanyol no creu realment que les comunitats autònomes tenen la capacitat” de fer acció exterior, va lamentar Irujo, que abans de ser delegat va ser eurodiputat. Segons ell, el recurs al Tribunal Constitucional contra la conselleria d'Exteriors està motivat políticament.
“És obvi que hi ha hagut molta tradició de recursos al TC que van molt més enllà dels elements jurídics”, va indicar en el programa. Amb tot,
va recordar que una sentència del 1994 que
va avalar la creació de delegacions autonòmiques a l'estranger va sorgir, precisament, “previ recurs del govern espanyol contra la seva obertura”.

PAÍS BASC

“Hem posat la bena abans de la ferida”

La delegada del govern del País Basc davant de la Unió Europea, Marta Marín, va assegurar a Via Europa que la suspensió de la conselleria d'Afers Exteriors de la Generalitat “és un senyal de la debilitat democràtica” de l'Estat espanyol. “Hem posat la bena abans de la ferida”, va lamentar, i va assenyalar que “és evident” que Catalunya “no surt del seu àmbit de competències”. Marín va criticar que el govern espanyol del PP generi un “debat fals” i amb “cert cinisme” quan vincula l'acció exterior amb el malbaratament de recursos públics perquè “és legítim tenir representacions institucionals”. Marín va demanar que la “lleialtat institucional” sigui “recíproca i mútua” entre Madrid i les comunitats autònomes que exerceixen la seva representació a l'exterior, inclosa Catalunya. Marín va considerar que el fet que “la decisió” sobre la conselleria catalana “recaigui en el Tribunal Constitucional” demostra “el nivell de maduresa democràtica i de maduresa de l'estat de les autonomies”. “No s'ha assumit que hi ha un estat plurinacional”, va lamentar, i va reclamar que els polítics siguin “capaços de revisar i canviar” el model i no siguin “hipòcrites” intentant resoldre un debat polític al Tribunal Constitucional.

PAÍS VALENCIÀ

“Sembla que fa por dir les coses pel seu nom”

El nou govern del País Valencià es va trobar “un desert en política exterior” que ara està intentant reconstruir. La directora general de Relacions amb la Unió Europea i l'Estat de la Presidència de la Generalitat Valenciana, Regina Laguna, va assegurar a Via Europa que el PP “va acabar malbaratant” la xarxa exterior valenciana, forçant moltes oficines a tancar per la seva “política econòmica nefasta”. “Els nostres empresaris no han tingut l'ajuda que podrien haver tingut si haguéssim pogut mantenir les oficines que el PP va obligar a tancar”, va lamentar Laguna durant el programa. Segons la directora general de Relacions amb la Unió Europea, la recent suspensió de la conselleria d'Exteriors del govern català és un exemple que a Madrid “fa por dir les coses pel seu nom”, sentenciava.

“És un tema molt delicat que entra dins de la política no dialogant i inflexible que ha mantingut el govern de Mariano Rajoy amb la sobirania catalana”, va lamentar Laguna, que percep “falta de ganes de solucionar” el problema. La valenciana es va mostrar disposada a col·laborar amb Catalunya per defensar la llengua a la Unió Europea i el corredor mediterrani.