POLÍTICA
BARCELONA - 21 març 2019 2.00 h

La Guàrdia Civil no detalla cap correu incriminatori

 Una desena d’agents exposen al Suprem comunicacions intervingudes als independentistes catalans i cap incita a la violència

 En l’escorcoll a Treball se’ls va donar una sortida alternativa

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

La desena d’agents de la Guàrdia Civil que van exa­mi­nar els cor­reus electrònics dels inde­pen­den­tis­tes cata­lans –a reque­ri­ment del jutge ins­truc­tor del Suprem, Pablo Lla­rena– no van tro­bar cap escrit que els incri­mini en els delic­tes de rebel·lió i de mal­ver­sació, tal com van expo­sar ahir en la divui­tena sessió del judici a l’alt tri­bu­nal, a Madrid. Les defen­ses, a més, van tor­nar a evi­den­ciar la inves­ti­gació esbi­ai­xada i amb errors d’aquest equip d’ana­lis­tes, reco­llits als seus ates­tats.

Pel que fa als escor­colls del 20 de setem­bre del 2017, van indi­car que Quim Torra, abans de ser pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, era una de les per­so­nes que havien vist a la nau de Bigues i Riells, on van tro­bar 6 mili­ons de sobres amb la docu­men­tació per votar l’1-O i d’on el 20-S van sor­tir aju­dats pels Mos­sos i sense inci­dents, tot i els 300 con­cen­trats “asse­guts a terra i amb els braços aga­fats”. I dels escor­colls a qua­tre des­pat­xos del Depar­ta­ment de Tre­ball, els agents van haver d’adme­tre que res­pon­sa­bles del depar­ta­ment els van ofe­rir una sor­tida alter­na­tiva per la ronda Lito­ral per esqui­var les per­so­nes con­cen­tra­des, i que ho van accep­tar. I, un cop més la comi­tiva judi­cial va poder fer la seva feina.

El pena­lista Mari­ano Bergés, defen­sor de l’excon­se­llera de Tre­ball Dolors Bassa, va ser el pri­mer a evi­den­ciar a la sala el tre­ball ten­denciós del cos armat, quan van asse­gu­rar que en un cor­reu de la con­se­llera enviat al secre­tari gene­ral de CCOO li “donava ins­trucció perquè els tre­ba­lla­dors pogues­sin anar a votar l’1-O”, quan en rea­li­tat –segons Bergés– eren “reco­ma­na­ci­ons” ja que a l’escrit es deia “pot fer difusió”.

La segona rec­ti­fi­cació va exi­gir-la el lle­trat Xavier Melero, en defensa de l’excon­se­llera de Gover­nació Merit­xell Borràs, en fer acla­rir a l’agent que el vot electrònic dels cata­lans a l’estran­ger era un pro­jecte ini­ciat el 2016 i sem­pre s’hi posava que calia tro­bar el vis­ti­plau de la Junta Elec­to­ral Cen­tral.

El pena­lista Benet Sale­llas, de l’equip de defensa del pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart, va fer emmu­dir un dels agents, quan li va fer veure que havia posat com a assis­tent a una reunió i com a secretària gene­ral d’ERC Marta Rovira Martínez, sociòloga de pro­fessió, en lloc de Marta Rovira Bergés. Una de les agents va jus­ti­fi­car la selecció d’un cor­reu d’un acte en què hi sor­tia Pep Guar­di­ola tot asse­gu­rant “es volia inter­na­ci­o­na­lit­zar el con­flicte”, i Sale­llas li va pre­gun­tar: “Es refe­reix a la ini­ci­a­tiva d’enviar infor­mes a l’ONU i altres orga­nis­mes?” Un altre comu­ni­cat d’Òmnium cri­mi­na­lit­zat va ser el de la con­vo­catòria de la mani­fes­tació del 20-S, i Sale­llas, al final, va arren­car a l’agent que cer­ta­ment “posava que era una mobi­lit­zació pacífica i cons­tant”. El lle­trat Jordi Pina, defen­sor del lla­vors pre­si­dent de l’ANC, Jordi Sànchez, va exi­gir als inves­ti­ga­dors “si havien tro­bat algun cor­reu en què Sànchez fes una crida a l’alçament vio­lent”, i va obte­nir un “no” per res­posta. Dels qua­tre cor­reus del pre­si­dent Puig­de­mont a Sànchez, va indi­car que eren tro­ba­des públi­ques.

I la prova més evi­dent que la Guàrdia Civil va posar més pa que for­matge als ates­tats, va ser quan Josep Riba, defen­sor de l’excon­se­ller de Justícia, va enxam­par un dels agents que va adme­tre que en els cor­reus selec­ci­o­nats de Car­les Mundó va excloure els que el pre­si­dent del TSJC i degans el feli­ci­ta­ven per la cober­tura de l’1-O als jut­jats, i només reco­llia els que expres­sa­ven pre­o­cu­pació per la cita.

Cita Marta Rovira Martínez com a secretària general d’ERC, es refereix a Rovira Bergés?
Benet Salellas
ADVOCAT DE JORDI CUIXART
Vostè també va investigar estructures d’estat per a la fiscalia de l’Audiencia Nacional?
Andreu van den Eynde
ADVOCAT DE JUNQUERAS I ROMEVA
Hi ha algun correu electrònic en què Jordi Sànchez inciti a la violència la ciutadania?
Jordi Pina
ADVOCAT DE JORDI SÀNCHEZ

El fiscal arxiva la investigació a l’alcaldessa de Berga

El fiscal en cap de l’àrea de Manresa-Igualada-Vic, Joan Ramon Menac, ha acordat l’arxivament de les diligències d’investigació contra l’alcaldessa de Berga Montserrat Venturós (CUP), obertes el setembre del 2017 per ordre de la fiscalia general de l’Estat per aclarir si els alcaldes van cometre alguna acció delictiva amb el seu suport al referèndum. Ja se n’han arxivat més d’una vintena.

En la resolució, difosa ahir, el fiscal Menac exposa que el decret de suport de Venturós a la convocatòria del referèndum “és un acte de mera adhesió”. De la cessió de locals per a l’1-O, en la investigació s’indica que es van usar set locals municipals per l’1-O, i que els tres caps (la regidora de Cultura no va voler declarar) van indicar que molts veïns en tenen les claus. Hi afegeix que el secretari de l’Ajuntament certifica que no “hi ha cap resolució per autoritzar” l’ús de locals. I així, arxiva la causa en sostenir: “No hi ha prou elements per considerar que ha incomplert el requeriment del TC ni que ha col·laborat efectivament” en l’1-O.