POLÍTICA
BARCELONA - 21 abril 2019 2.00 h

MARIANO BERGÉS 

ADVOCAT DE DOLORS BASSA EN EL JUDICI PER L’1-O AL TRIBUNAL SUPREM

“Interpretar la llei de manera tan àmplia és, de fet, legislar”

 “És admirable la seva enteresa, però físicament està esgotada”

 “Els advocats no hem de ser els protagonistes. El nostre fòrum és el tribunal, no l’escena pública”

MIQUEL RIERA - BARCELONA
Quan arri­bem al visi­o­nat dels vídeos, les decla­ra­ci­ons dels tes­ti­mo­nis que­da­ran molt lluny
Tenim clara la nos­tra estratègia, però per raons òbvies no la podem des­ve­lar

Mari­ano Bergés, soci del bufet bar­ce­loní Roig & Bergés & Martínez, espe­ci­a­lit­zat en dret penal i com­pli­ance és l’advo­cat defen­sor de l’excon­se­llera de Tre­ball, Afers Soci­als i Famílies Dolors Bassa. Pro­fes­si­o­nal dis­cret que no ha bus­cat el pro­ta­go­nisme en una causa amb tant segui­ment mediàtic, asse­gura que va arri­bar a por­tar la defensa de Bassa, “reco­ma­nat” i no s’estén en més detalls. Lli­cen­ciat en dret per la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB), màster en dret penal i ciències penals també per la UB i la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra (UPF), és pro­fes­sor asso­ciat de dret penal de la Facul­tat de Dret de la UB, pro­fes­sor del màster en advo­ca­cia penal del Col·legi d’Advo­cats de Bar­ce­lona, entre d’altres. És autor de diver­ses publi­ca­ci­ons en revis­tes espe­ci­a­lit­za­des. Exer­ceix com a advo­cat des de l’any 1981.

Com està Dolors Bassa? Com la veu, vostè que hi tracta sovint?
No es pot dir de ningú que esti­gui a la presó que esti­gui bé. I encara menys quan la Dolors va com­plir escru­po­lo­sa­ment totes les con­di­ci­ons que se li van impo­sar i va acu­dir a totes les cri­des judi­ci­als, com ja vaig posar de mani­fest en les con­di­ci­ons prèvies, perquè lla­vors aquesta mesura cau­te­lar es per­cep com a injus­ti­fi­cada. D’altra banda, és admi­ra­ble la seva ente­resa, tot i que física­ment està esgo­tada.
Com creu que va anar el seu tes­ti­moni davant del tri­bu­nal?
La seva decla­ració va ser clara i àmplia. Va donar res­posta a totes les qüesti­ons que sus­ten­ten la seva acu­sació. Sense titu­be­jar, de manera con­vin­cent i fona­men­tada. No va que­dar res sense acla­rir.
“Con­cebo l’exer­cici de l’advo­ca­cia d’una manera més clàssica o més dis­creta”, va mani­fes­tar fa unes set­ma­nes. Creu que és pos­si­ble man­te­nir-ho estan com estem en un judici d’ampli ressò mediàtic i polític?
Van ser parau­les aga­fa­des al vol. Però sí, crec que els advo­cats no hem de ser els pro­ta­go­nis­tes. El fòrum natu­ral d’un advo­cat és el tri­bu­nal, no l’escena pública. Tots els meus plan­te­ja­ments van diri­gits a convèncer la sala d’enju­di­ci­a­ment. Haig de pen­sar en l’impacte que puguin tenir les coses din­tre del procés, no fora, de la qual cosa ja s’encar­re­guen altres pro­fes­si­o­nals.
Dolors Bassa està acu­sada dels greus delic­tes de rebel·lió i mal­ver­sació, amb una petició de penes de fins a setze anys de presó. Què pot fer per acon­se­guir l’abso­lució de la con­se­llera?
També està acu­sada de sedició. Sense obli­dar que Vox demana per a ella una pena de 76 anys de presó. Tan­ma­teix, que ningú dubti que jo faré tot el que esti­gui a les meves mans. Tenim clara la nos­tra estratègia, però per raons òbvies no la podem des­ve­lar.
Creu que si Dolors Bassa hagués fet com els excon­se­llers Car­les Mundó i Merit­xell Borràs i hagués aban­do­nat la política, ara pot­ser esta­ria en lli­ber­tat i les acu­sa­ci­ons con­tra ella serien menors? O vice­versa? Ho troba just?
Seria una expli­cació a la situ­ació de presó pro­vi­si­o­nal de la Dolors Bassa, que trobo injus­ti­fi­cada.
Fins ara les pro­ves que s’han pre­sen­tat con­tra la Dolors han estat molt pobres o gai­rebé insubs­tan­ci­als, com ara un cor­reu electrònic adreçat als diri­gents sin­di­cals. Com ho veu?
Es refe­reix a un cor­reu electrònic inter­pre­tat de manera interes­sada; és a dir, a favor de sos­te­nir l’acu­sació de la Dolors, perquè el cor­reu no donava cap ins­trucció com va mani­fes­tar el tes­ti­moni. Això no fa res més que con­fir­mar la manca d’argu­ments acu­sa­to­ris.
Com es ges­ti­ona una defensa en un cas tan relle­vant amb la seva defen­sada a la presó i amb uns tras­llats llargs i com­ple­xos i unes mara­to­ni­a­nes ses­si­ons de judici?
Això no es ges­ti­ona, s’assu­meix perquè no queda més remei. Però és esgo­ta­dor i t’imposa un ritme de tre­ball frenètic que no ajuda gens a l’exer­cici del dret de defensa.
Poden par­lar amb la Dolors durant les pau­ses en el judici?
Sí, sense cap pro­blema. El tracte dels fun­ci­o­na­ris és exqui­sit.
Com és la coor­di­nació amb la resta de les defen­ses?
No par­la­ria de coor­di­nació, sinó d’alguns ele­ments coin­ci­dents que afec­ten totes les defen­ses i que, per tant, trac­tem de manera con­junta.
Com està anant el judici?
Per molt que es con­si­deri pro­vat el que s’ha dit fins ara en el judici, no s’asso­li­rien els requi­sits exi­gits pels tipus penals. En alguna ocasió s’ha par­lat de la “rebel·lió del segle XXI”, però ens hem d’ate­nir al que diu el Codi Penal com a delicte. Inter­pre­tar la rebel·lió o la sedició de manera exten­siva, superant el tenor lite­ral dels tipus supo­sa­ria un atemp­tat con­tra el prin­cipi de lega­li­tat, que fun­ci­ona com a límit al dret de cas­ti­gar de l’Estat i és pilar fona­men­tal de la segu­re­tat jurídica. Fer una inter­pre­tació tan àmplia és tant com crear un nou delicte; és a dir, legis­lar, i això cor­res­pon al poder legis­la­tiu, no és una funció dels jut­ges. És veri­tat que en no pas poques oca­si­ons els pre­cep­tes jurídics con­te­nen con­cep­tes inde­ter­mi­nats que recla­men una inter­pre­tació, però fins i tot per fer aquesta inter­pre­tació hi ha nor­mes. Però en el cas que ens ocupa la inter­pre­tació no és necessària. El con­cepte de violència que està pre­vist al Codi Penal per al delicte de rebel·lió no és de cap manera ambigu.
Com valora les deci­si­ons del pre­si­dent de la sala del tri­bu­nal res­pecte a l’exhi­bició de vídeos i també res­pecte al fet que no per­met fer pre­gun­tes als tes­ti­mo­nis fora de les qüesti­ons explícites per les quals han estat citats?
Hem de dir que el tracte del pre­si­dent no pot ser millor. Jo sento un res­pecte molt pro­fund pel Tri­bu­nal Suprem i per tots els magis­trats que com­po­nen la sala d’enju­di­ci­a­ment. Tot i això, no com­par­teixo aquesta decisió. Es pretén evi­tar la con­fron­tació entre les decla­ra­ci­ons dels tes­ti­mo­nis i els vídeos argu­men­tant que això no té res a veure amb la con­tra­dicció i és cert. Però les defen­ses no estem con­fo­nent els dos con­cep­tes quan recla­mem el visi­o­nat, sinó que ho fem perquè ente­nem que aquesta és la millor manera que el tri­bu­nal es formi con­vicció i sàpiga real­ment què va pas­sar, i aquesta ha de ser la pri­o­ri­tat. Quan arri­bem al visi­o­nat dels vídeos, les decla­ra­ci­ons dels tes­ti­mo­nis que­da­ran molt lluny. Pel que fa a les repre­gun­tes dels tes­ti­mo­nis, la referència de la seva uti­li­tat i per­ti­nença s’hau­ria de bus­car en l’objecte del judici, no en la línia de l’inter­ro­ga­tori.
A què atri­bu­eix la distància side­ral entre les apre­ci­a­ci­ons que fan les defen­ses i l’acu­sació tan dura de la fis­ca­lia, amb delic­tes tan greus com ara els de rebel·lió i sedició? Podrà que­dar demos­trat que no hi va haver violència?
Diria que res­pon a un des­co­nei­xe­ment de la rea­li­tat. El que va pas­sar no és violència i que­darà demos­trat.
Veient que tot sovint vostès pro­tes­ten i com el pre­si­dent de la sala diu que consta i en pren nota. Per als que no som experts jurídics, què sig­ni­fica real­ment això? Quin valor efec­tiu té una pro­testa, si és que en té algun?
La pro­testa és la manera que tenim les parts d’expres­sar el nos­tre des­a­cord amb una reso­lució judi­cial que no és recur­ri­ble i per­met fer val­dre aquest des­a­cord en una instància supe­rior.
Quin tes­ti­moni l’ha sorprès més fins ara?
Molts. Sen­tir un tes­ti­moni que des­criu una escena o que inter­preta un docu­ment que poc té a veure amb el que estàs veient en aquell mateix moment al teu ordi­na­dor, sense que puguis exhi­bir el vídeo o el cor­reu cor­res­po­nent per poder evi­den­ciar la seva con­tra­dicció, és molt frus­trant.
Com valora els “oblits” d’alguns dels tes­ti­mo­nis de l’acu­sació quan són pre­gun­tats per les defen­ses?
Que els oblits només siguin a pre­gun­tes de les defen­ses posa en qüestió la cre­di­bi­li­tat del tes­ti­moni.
La justícia espa­nyola està sota la lupa amb aquest cas? Creu que en pot sor­tir asse­nya­lada?
Crec que al Tri­bu­nal Suprem se li pre­senta una opor­tu­ni­tat per recu­pe­rar un pres­tigi qüesti­o­nat per algu­nes deci­si­ons recents.
Vostè ja pensa en un futur recurs al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans d’Estras­burg?
Jo penso en el judici que ens té ocu­pats sense per­dre de vista els requi­sits que hem de com­plir per a una even­tual demanda al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans.
Com valora el fet que la causa esti­gui sepa­rada en dife­rents jut­jats, des del número 13, pas­sant per l’Audiència, fins al Suprem?
Ja ho vaig denun­ciar en les qüesti­ons prèvies. Atempta con­tra el dret de defensa i el prin­cipi d’igual­tat d’armes. La majo­ria del que cons­ti­tu­eix prova en aquesta causa espe­cial es va acon­se­guir d’altres pro­ce­di­ments en els quals no som part, de manera que no hem pogut inter­ve­nir en la seva pràctica, ni hem pogut conèixer quin ha estat el con­trol de garan­ties seguit durant la seva obtenció. En canvi, les tres acu­sa­ci­ons sí que són part en aquests pro­ce­di­ments, la qual cosa els dota d’una visió de con­junt de la qual s’ha pri­vat les defen­ses.
Ara que ja som en la vista, com valora el període d’ins­trucció del jutge Pablo Lla­rena?
Com ja he dit abans, la majo­ria de pro­ves es van incu­bar en altres pro­ce­di­ments i es van por­tar a la ins­trucció sense que les defen­ses hi poguéssim inter­ve­nir, i a més es van tra­mi­tar a una velo­ci­tat incom­pa­ti­ble amb l’exer­cici ple del dret de la defensa.