La dèria de les enquestes

21/05/15 02:00 ANTONI DALMAU
Ara sabem de totes totes que, en comptes de ser un sondeig mínimament creïble, són una simple arma electoral, un argument addicional de campanya que es fa circular exclusivament per influir en els electors

Decididament, no acabem de trobar la manera de fer una campanya electoral que trenqui motllos respecte del model tradicional i que pugui interessar mínimament els electors. Actes públics per als convençuts, cartells que es neutralitzen entre si, anuncis als mitjans públics, informació amb blocs minutats per culpa de la junta electoral, alguna picabaralla escadussera que aixeca un minúscul debat i..., com si res no hagués passat, les enquestes! Vet aquí que, mentre no arriba la data que prohibeix de publicar-ne, les enquestes continuen saltant en els diaris com si els ciutadans no tinguessin ni una mica de memòria ni estiguessin ja escaldats d'haver-ne vist de tots colors. Tothom sap que es tracta d'un instrument d'anàlisi o de prospecció absolutament desacreditat, que s'equivoca constantment en les seves prediccions –tal com ho hem vist gairebé sempre– i que està permanentment sota la sospita d'una manipulació més o menys descarada, sigui per part dels mateixos partits que les filtren, sigui per part d'alguns dels mitjans que les publiquen: és la famosa “cuina”, que teòricament té com a objectiu corregir el biaix que pugui tenir el mostreig, però que a la pràctica altera les conclusions en favor del client que paga l'enquesta. Per no parlar, és clar, dels titulars que després les presenten als lectors, amb la intenció evident de fer ressaltar aquells aspectes que cada mitjà vol posar en relleu d'acord amb les seves preferències.

Per no creure, ni tan sols són gens fiables les que es fan a peu d'urna i que, a més d'entretenir-nos i despistar-nos durant el temps fatídic que transcorre entre el tancament dels col·legis i l'escrutini real, sovint són presentades com a gran prova d'exactitud. Com si la gent, pel sol fet d'haver dipositat efectivament la seva papereta dins l'urna, estigués més disposada a respondre a l'enquestador que l'espera al carrer o a ser, aquest cop sí, completament sincera. Doncs també s'equivoquen, i a vegades d'una manera clamorosa. Encara recordo, de ja fa molts anys, la cara de circumstàncies de Joaquim Nadal, alcaldable de Girona, quan una enquesta de les 8 del vespre a la televisió li feia perdre les eleccions i al cap d'un parell d'hores es veia guanyant-les amb majoria absoluta. Els exemples, es poden multiplicar fins a l'infinit: per no anar més lluny, només cal pensar en els resultats finals dels recents comicis a la Gran Bretanya, que ens haurien hagut d'immunitzar, almenys, per una llarguíssima temporada.

I, tanmateix, se'n continuen fent arreu del món, i els candidats i els partits, sotmesos a un vaivé que no sempre controlen, passen de l'eufòria a la depressió a base de sobresalts continus. Algunes, suposant que siguin reals i s'hagin fet de debò, ni tan sols arriben als famosos 400 entrevistats que, segons els experts, podrien garantir una mínima fiabilitat. Però és que, en aquest cas, els mateixos especialistes ens diuen que el marge d'error se situa al voltant del 5%. ¿Quin interès pot tenir una mostra amb aquest marge quan cada vegada hi ha més candidatures, quan es presenten partits nous –com ara mateix–, quan el vot ocult o l'abstenció han adquirit nivells tan elevats o quan les diferències entre els uns i els altres poden ser tan petites?

Però no hi fa res i, si res no ho canvia, se'n continuaran fent sempre, no ens enganyem, perquè s'ha pervertit per complet el sentit que havien tingut als inicis de la democràcia. Abans, durant un temps incert de suposada innocència, potser sí que encara van servir d'alguna cosa útil i van constituir un termòmetre una mica precís, que ens donava una orientació real sobre la tendència de l'electorat. Ara, a força d'errors majúsculs i de fracassos reiterats, ja l'hem perdut, aquella hipotètica innocència. Ara sabem de totes totes que, en comptes de ser un sondeig mínimament creïble, són una simple arma electoral, un argument addicional de campanya que es fa circular exclusivament per influir en els electors, com un míting, o un cartell, o un rumor intencionat, o un porta a porta, o un programa electoral a la soferta bústia de casa...

Darrera actualització ( Dijous, 21 de maig del 2015 02:00 )