Les eleccions de diumenge

21/05/15 02:00 ANTONI SEGURA
Vet ací el parany de
les municipals, que s'analitzaran com l'avantcambra de les
del 27-S: vots i regidors
Altres articles de l'autor

Diumenge a la nit sortirem de dubtes quan es coneguin els resultats de les eleccions més incertes dels darrers anys. Les enquestes preveuen un escenari molt difícil de gestionar amb ajuntaments que resultaran pràcticament ingovernables. És clar que, després del que ha succeït en les eleccions del Regne Unit i d'Israel, el marge de credibilitat de les enquestes és cada cop més reduït. La incertesa és fruit de tres factors nous que no eren presents en anteriors eleccions municipals.

En primer lloc, el procés pel dret a decidir que, sens dubte, estarà present en el vot de molts ciutadans de Catalunya que aposten obertament per la independència. En segon lloc, les polítiques d'austeritat, que penalitzen les classes populars i mitjanes, però no els responsables de com s'ha encarat la crisi, alhora que incrementen les desigualtats mentre la corrupció minava la credibilitat dels partits polítics hereus de la transició. Per acabar, el malestar polític del 15-M del 2011, que no va tenir temps d'articular-se políticament en anteriors eleccions, sembla irrompre amb força a través de noves formacions com ara Podemos o de coalicions electorals com ara Barcelona en Comú. Paral·lelament, C's veia com se li obria la porta per convertir-se en una marca blanca del PP amb vocació de substituir-lo amb un discurs nacionalista espanyol més modern i laic i més presentable en les formes i en els continguts.

Les enquestes publicades fins ara mostren tres escenaris diferents. A gran part dels municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona (l'Hospitalet, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès...), en algunes capitals de comarca i a Lleida, Girona i Tarragona el desgast dels alcaldes no sembla important i, amb independència del partit pel qual es presenten i encara que sovint amb pèrdua de regidors, podrien repetir mandat davant d'un consistori més fragmentat amb la consolidació de la CUP, la millora d'ERC i la irrupció de C's. La ciutat de Barcelona és l'objecte del desig. Ací compten més els vots que el nombre de regidors, perquè és com ho llegiran els que s'oposen al dret a decidir, començant pel govern de Mariano Rajoy i tota la brunete mediàtica. La fragmentació és extrema: els 41 regidors poden repartir-se entre set forces polítiques. Ara per ara ningú suma. I un tercer escenari majoritari arreu del país, on no sembla que C's faci forat –i Podemos no existeix ni en coalició–, en què caldrà veure com ha afectat la divisió del PSC entre diferents opcions –inclòs el PSC de Miquel Iceta–, la gestió de la CUP en els ajuntaments on ja tenia representació, si hi ha sorpasso d'ERC... Ací compten més el nombre de regidors que els vots, perquè visualitzen la implantació territorial de cada força política.

Vet ací el parany de les eleccions municipals de diumenge, que s'analitzaran com l'avantcambra de les del 27-S: vots i regidors. La indefinició de determinades forces polítiques sobre el dret a decidir o sobre la necessitat d'aplicar urgentment determinades polítiques socials per aturar la precarietat –quan no la pobresa– en què viu una part creixent de la població, no ajuden a desfer el parany. Els resultats de diumenge, probablement tampoc. En el fons és un fals parany. Les eleccions municipals són importants, el besavi de l'actual rei d'Espanya ho sabia prou bé, però amb prou condicionaments locals –malauradament si no fos així– per cometre l'error de fer altra mena de lectures. En tot cas, si les enquestes l'encerten, la fragmentació visualitzarà el terratrèmol polític que s'està produint en un sistema desgastat, desprestigiat i en procés de canvis profunds. Canvis que a força de vots només poden conduir a una millor qualitat democràtica (dret a decidir) i a una societat més justa i solidària.

Darrera actualització ( Dijous, 21 de maig del 2015 02:00 )