Dividits

Som tan seguidors de les tradicions que no podíem fallar, i a l'hora d'aconseguir un objectiu comú ens presentem tots dividits. Representa que quan aixequem un castell tots fem pinya i que quan ballem sardanes tots ens donem les mans però sempre acaba sorgint la colla jove per escissió de la vella i sempre hi ha una rotllana que va a ballar a l'altra plaça. Som del casino dels rics i de l'ateneu del pobres, de l'envelat de dalt i l'envelat de baix i ara que s'acosta Sant Joan mig carrer fa una foguera i l'altre mig n'encén una de pròpia a l'extrem contrari.

Sí, molt bé: el casino dels rics no es pot barrejar amb l'ateneu llibertari perquè uns porten levita i els altres van descamisats, però semblaria lògic i natural que en cas d'emergència uns i altres s'apleguessin per apagar focs, tapar vies d'aigua o impulsar un qualsevol projecte cívic que beneficiés a tots dos. Jo no sé si aquestes mostres de superació de diferències en moments compromesos es produeixen en altres països, en els països que alguns en diuen “normals”. Temo molt que no perquè els homes som tots fets de la mateixa pasta, però aquí, a Catalunya, les diferències s'acusen molt i s'acusen més, i quan hi ha una situació que reclama unitat encara s'acusen en major grau. No és cosa nova. Existeix molta bibliografia històrica consultable i també la memòria dels més grans.

La independència, l'estat propi, el “procés”, són coses del casino dels rics? És un invent d'Artur Mas? Fins ara els adversaris espanyols deien que sí, que eren unes elaboracions del president de la Generalitat. Es veu que n'hem quedat convençuts. O si més no alguns pensen que contra la independència de caire burgès de Mas s'hi ha d'oposar una d'esquerres que implica la desaparició de la figura de l'actual president. No entenem res. O sóc jo que no hi arribo. La independència no és de rics ni de pobres. És una aspiració comuna basada en el fet que l'actual dependència d'Espanya no ens beneficia. No beneficia ni a les dretes ni a les esquerres. Sobretot, posats a filar prim, a les esquerres perquè amb les misèries econòmiques a què estem sotmesos no es poden fer polítiques socials ni res. Primer, doncs, la independència i després ja ens dividirem en dretes i esquerres com en un “país normal”. Però bé, durant la guerra civil també hi va haver una semblant discussió, i va acabar com va acabar. La tradició és molt forta. En la manifestació del pròxim Onze de Setembre, inici de la campanya del 27 del mateix mes, els del casino per aquí i els de l'ateneu per allí, enfadats, barallats i derrotats.