ECONOMIA
Barcelona - 21 juliol 2015 2.00 h

El cost de la vida és un 8,5% major que arreu de l'Estat

 Catalunya és la tercera comunitat que paga més impostos i la número 14 a l'hora de rebre recursos, segons un estudi

 Mas-Colell proposa un acord amb Madrid per negociar el model de finançament

EVA GARCIA PAGÁN

El cost de la vida és un 8,5% més car a Catalunya que en el conjunt de l'Estat espanyol i amb algunes comunitats autònomes la diferència de preus és de gairebé un 30%, com passa amb zones com ara Extremadura (28,2%), les Canàries (25,4%) o amb Castella i Lleó (23,7%).

Segons l'estudi Estimació de les paritats de poder adquisitiu (PPA) per a les comunitats autònomes espanyoles, realitzat per experts de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Pompeu Fabra per encàrrec del govern català i amb dades del 2012, els índexs de preus més elevats els registren Madrid (114,5%), Navarra (110,6%), Catalunya (108,5%) i el País Basc (107,7%), per sobre de la mitjana espanyola, que se situaria en el 100%.

La resta de comunitats estarien per sota de la mitjana: 8 de les quals amb un marge que no supera el 10% però unes altres 5 amb marges que oscil·larien entre el 10% i el 20% (Astúries, Canàries, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Extremadura).

Desequilibri palès

Segons el document, quan s'apliquen les paritats al rànquing del producte interior brut (PIB) per càpita, Catalunya passa de la quarta a la setena posició, superada per comunitats com ara Castella-la Manxa i Aragó, entre d'altres.

A més, aplicant les estimacions de paritats de poder adquisitiu (PPA) al model de finançament de l'any 2012, malgrat que Catalunya va ser la tercera comunitat amb major capacitat tributària per càpita, va ser la número 14 en el nombre de recursos rebuts, d'un total de 15, amb Madrid a la cua.

En aquest sentit, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, reconeixia ahir que fóra bo arribar a un acord amb la comunitat de Madrid per negociar de manera conjunta el nou model de finançament, del qual va dir: “No s'hauria de revisar ara, perquè es faria en clau electoral, sinó després de les eleccions.”

Tenint en compte la capacitat de compra, doncs, Madrid i Catalunya passen de ser les comunitats número 1 i 3 en ingressos aportats al model, a la número 15 i 14 en recursos rebuts, respectivament. “Amb un sistema just, no s'haurien de generar canvis de posició”, va valorar Mas-Colell.

El govern espanyol no ha calculat mai oficialment les paritats de poder adquisitiu, malgrat les recomanacions de la UE i que alguns països com ara el Regne Unit, Itàlia o Alemanya n'hagin elaborat. Aquest buit de documentació oficial fa que qualsevol càlcul que es vulgui fer s'hagi de basar en mètodes indirectes d'estimació, perquè és només l'Instituto Nacional de Estadística (INE) el que té la informació necessària.

El document elaborat per les universitats catalanes, que estarà a l'abast de les administracions de la resta de comunitats autònomes, fa servir tres mètodes indirectes que usen els IPC relatius, el PIB dels territoris i el model de despesa total de les llars.

L'Estat s'ha negat a calcular-ho i a facilitar les dades

L'estudi Estimació de les paritats de poder adquisitiu per a les comunitats autònomes espanyoles, realitzat per experts de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Pompeu Fabra, omple un buit important, donat que és la primera zona de l'Estat espanyol a fer un càlcul d'aquestes característiques, malgrat les recomanacions de la UE que “cal encoratjar els estats membres a elaborar dades per a les PPA regionals”. Amb aquest tipus de dades, els governs poden analitzar el cost de la vida de les seves regions i filar prim a l'hora de dissenyar i aplicar determinades polítiques respectant la cohesió regional, com per exemple el repartiment de fons estructurals. Un fet, aquest, que sembla no haver interessat el govern del PP.

“Fins a finals del 2011, les dades per a les balances fiscals ens les facilitaven des de Madrid sense més problemes, però això és va acabar amb una precisió de rellotge amb el nou govern [del PP] i va quedar ben clar que no estaven disponibles”, lamentava ahir Mas-Colell.