Sense sensors

La Vanguardia en català | 21/07/2015 - 00:00h


Fernando Ónega


Va anotar amb recança aquest diari que la nau espacial New Horizons havia enviat més senyals a la Terra en el seu viatge a Plutó que el Govern d'Espanya a la Catalunya efervescent d'emocions sobiranistes. Alhora se senten i es llegeixen frases tremebundes sobre el triomf del programa d'ETA a l'"espanyolíssima Navarra" i ja hi ha qui veu ikurriñes a tots els ajuntaments de la ­comunitat foral. El problema territorial s'aguditza, s'estén i es radicalitza d'aquesta manera amb dos pols que es distancien cada dia més: la pesadíssima estructura de l'Estat davant l'àgil estructura dels qui el volen trencar.

Els membres d'aquesta última es dediquen íntegrament a la seva tasca, imaginen escenaris, somien terres de promissió, planifiquen la seva estratègia i dediquen tot el seu esforç a aconseguir les seves aspiracions. Tenen entusiasme i filosofia. Els agents de l'Estat s'han acomodat en les seves posicions, històricament inexpugnables. S'han aburgesat. Només se sobresalten quan el problema apareix com a greu o escandalós davant l'opinió i llavors recorren a la llei invocant l'Estat de dret amb tota solemnitat. La seva aspiració se centra a mantenir el càrrec i per això es rendeixen davant qui els va designar o davant la disciplina del partit al qual es deuen. I al partit li passa una cosa semblant: la seva prioritat és protegir els qui l'alimenten i sostenen.

No queda ningú per seguir i mesurar l'evolució de l'opinió pública en zones de conflicte. Ningú no va percebre que a Catalunya creixia l'independentisme. Ni tan sols quan la paraula independència es va començar a utilitzar aquella Diada del 2012 amb tota claredat. Ningú no va percebre el que hi havia darrere del 15-M i les seves concentracions. Ningú no va olorar com Bildu treballava Navarra poble a poble a la recerca de la majoria social que democràticament propiciés la unió amb el País Basc. En conseqüència, ningú no va dissenyar una política d'Estat per contrarestar el que ara encén tots els llums d'alarma. Això sí: tots, des del president del Govern central fins a l'últim regidor de poble, fan càlculs sobre la manera de mantenir la majoria en la pròxima legislatura. Són professionals del poder, no servidors de l'Estat.