Onanisme a la comissió

 21/08/2016 02:18

Havia transcorregut una mica més d’un mes des de l’aprovació de la resolució rupturista del 9-N i el lletrat major del Parlament ho va advertir. L’Estat havia reciclat l’argumentari per prosseguir amb l’estratègia d’anestesiar el desafiament sobiranista judicialitzant-lo. Quan l’advocat de l’Estat volgués curtcircuitar el desplegament del full de ruta, recorreria a la sentència del Tribunal Constitucional que anul·lava la resolució. El lletrat ho va advertir. Les lleis del procés constituent serien vulnerables. L’advertiment s’ha complert fil per randa.

El conflicte, amb l’inquietant amenaça d’inhabilitació de la presidenta del Par­lament, l’ha activat la comissió d’estudi del Procés Constituent. Com que l’estiu és temps de lectures plàcides, he estès la ­tovallola al web del Parlament per empassar-me la paperassa generada per una ­comissió que, per dir-ho ràpid, ha establert el procediment que se seguirà per elaborar la Constitució de la República Catalana.

Inspirada en la resolució del 9-N, la comissió es va posar a treballar el 28 de gener. A la sessió constitutiva la seva presidenta, la malaguanyada Muriel Casals, va llegir un punt del reglament per aclarir la funció d’una comissió d’estudi: l’anàlisi de qualsevol assumpte que afecti la societat catalana. Però Casals, ras i curt, va fixar la seva aspiració: aconseguir que la Mesa del Parlament, a banda
de prendre nota dels treballs realitzats, els dónes una tramitació específica. És el que el Tribunal Constitucional volia impedir. Perquè, malgrat que no sigui una comissió legislativa, la tramitació podria no ser, segons el TC, innòcua: “El informe y las conclusiones pueden dar lugar a una nueva declaración política o al inicio de decisiones concretas en orden a la consecución de un proceso constituyente de secesión de España” (copyright de la Brigada Aranzadi).

La comissió s’ha reunit onze vegades. La majoria de les sessions han consistit en l’exposició d’acadèmics –gairebé tots favorables a iniciar el procés constituent– i un debat poste­rior a partir de les preguntes formulades pels portaveus dels grups que hi han participat. No hi han participat ni Ciutadans ni socialistes. Per intensificar l’estranyament, en aquesta comissió, que tenia una transcendència potencial indiscutible, el representant popular hi va assistir només per reiterar que res del que estaven fent tenia cap sentit.

El més interessant ha estat el debat entre Catalunya Sí que Es Pot i el bloc de Junts pel Sí més la CUP. Malgrat que tots els grups havien presentat conclusions pròpies, el 18 de juliol el bloc sobiranista va presentar les que havien transaccionat entre ells, les que s’aprovarien. Quan l’endemà els comuns van proposar el redactat alternatiu d’un dels punts, que obria la possibilitat d’una sortida al plet territorial que inclogués la reforma constitucional com a alternativa, el convergent Corominas, sobrat, va ser taxatiu: “Nosaltres entenem superats consideracions com la reforma constitucional i altres aspectes, plurinacionalitat, etcètera”. La continuïtat establerta entre la resolució del 9-N i les conclusions de la comissió d’estudi ha estat clara. Ho han dit l’Advocacia de l’Estat o Anna Gabriel quan el 27 de juliol el ple del Parlament va decidir tramitar-ne les conclusions.

El diàleg de sords entre Madrid i Bar­celona torna a pendolar entre l’amenaça punitiva i la provocació insurreccional. Es deixa de fer política, es vol fer història. Però la dinàmica de xoc institucional, que genera la tensió per tal que el procés es rescalfi, desvia l’atenció de l’aspecte que em sembla més bèstia: la influència de­terminant, ara i aquí, d’una força antisistema en aquesta legislatura crítica. Van tombar el candidat a president, van bloquejar els pressupostos, impedeixen l’acció legislativa. Però, malgrat aquesta naturalesa desestabilitzadora, se’ls vol se­duir. Per això han liderat les conclusions de la comissió. Rellegides es podria convenir que Lluís Rabell, talment com si perorés a la taverna, tenia prou raó. “Això és només per indepes convençuts, per ­fer-vos plaer. Si us feu plaer, us feu plaer, l’onanisme és una activitat le­gítima. En política, però, és molt perillosa”. Però Rabell, centrat en la qüestió de la unilateralitat, no va denunciar un punt de les conclusions directament revolucionari.

No em refereixo pas a l’acord sobre la necessitat que el procés constituent hagi d’incorporar “des del principi la perspectiva de gènere” (no seria més democràtic apel·lar a la igualtat?). El punt en qüestió és el novè, copia el setè de les conclusions de la CUP i el podria haver signat un deixeble de Robespierre.

El punt, totalitari, defineix les atribucions de l’Assemblea Constituent que tutelarà el procés d’elaboració de la Constitució. Les seves decisions, es llegeix, no podran ser impugnades per cap poder i seran de compliment obligatori per a persones físiques, jurídiques i poders públics. La separació de poders quedaria liquidada. Qui podria impedir, si el procés constitucional anés com s’ha previst, una purga trabucaire?