LA GOVERNABILITAT D'ESPANYA

Xavier Bru de Sala

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Investidura al trot

@Xbrudesala

La negativa de Sánchez a acceptar fins i tot un candidat alternatiu a Rajoy ha fet aquest inexpugnable


DIUMENGE, 21 D'AGOST DEL 2016

Investidura al trot

Fins quan resistirà Pedro Sánchez el setge de Mariano Rajoy s'ha convertit en la principal incògnita de la legislatura. Un cop sumats els seus 137 diputats als 32 de Ciutadans, el president del PP es troba a sis o set vots favorables per arribar als 176 que necessita per ser investit en primera volta, i al doble d'abstencions en segona. Descartats, per descomptat, Podem i els independentistes catalans i ara per ara els nacionalistes bascos, 12 o 14 socialistes (depenent de si l'únic diputat de Coalició es doblega ara o més endavant) s'haurien d'abstenir o sortir discretament de l'hemicicle perquè Rajoy pogués formar govern. Si tal cosa succeís, que és extraordinàriament improbable tal com estan les coses, tindríem investidura al galop. Però el ritme que Rajoy ha escollit, descartats els altres, és el trot. Espera ser investit abans que finalitzi el període de 60 dies que començarà a comptar el 30 d'agost. Si fracassa el primer cop, tindrà dos mesos de coll per optar a una segona volta.

El candidat trotaire dedicarà tot aquest temps a ataconar el PSOE fins a estovar-lo. Una martellada darrere l'altra, dia i nit, sense descans, ell i la molt poderosa cohort mediàtica madrilenya que Aznar li va llegar, inclosa la premsa menys casernària. Sense oblidar els exlíders González i Zapatero i potser amb la col·laboració d'algun baró socialista que vulgui fer mèrits per cobrar el favor més endavant. La pressió serà brutal. Però Sánchez es disposa a resistir el setge. No per esperit numantí sinó per la seva pròpia estratègia de supervivència: contra el PP augmenten les possibilitats de supervivència. D'entrada potser sí, però més endavant, quan s'acosti el moment de la veritat, quan el compte enrere es vagi esgotant i Rajoy l'acusi de ser l'únic causant de les terceres eleccions, qui sap si celebrades el mateix dia de Nadal, ja veurem si claudica. Tant pot ser que se la foti si cedeix com que caigui si les urnes del desembre, que ell haurà convocat com a responsable únic, el castiguen a favor de Podem o de la dreta. El risc de Sánchez és enorme i corre perill d'esdevenir colossal. Sobretot si quan finalitzi el termini de 60 dies, Rajoy disposa de 175 vots i només n'hi falta un per ser investit. ¡Terceres eleccions per un vot! Vinga, home. ¿Algú s'ho creu?

Sánchez, més que Rajoy, depèn del PNB. Si el PNB no tingués tanta por de passar comptes amb el seu electorat als comicis bascos, Rajoy hauria optat per la investidura al galop. Total, guanyar-se el favor del PNB és una qüestió de preu, d'increment de privilegis, no de sobirania nacional. Si CDC i el seu partit successor han desaparegut del mapa polític de Madrid és en últim terme pel fracàs reiterat de voler ser com el PNB. Tots dos van néixer mercantilistes, i si els catalans ho han deixat de ser i els bascos encara ho són és per la diferència de resultats, que si qualifiquem d'abismal encara ens quedarem curts.

Si abans del 25 de setembre, data de les eleccions basques, el PNB no es pot arriscar, per cap preu, a fer costat a Rajoy, després tot, i aquest tot que es redueix al preu del suport, dependrà del resultat a Euskadi. Si es produeix la xamba que el PNB en tingui prou amb el PP a casa seva, Rajoy ho té assegurat i fàcil. Sigui com sigui, si a l'octubre els nacionalistes bascos voten un Rajoy que s'haurà tornat a presentar, Sánchez ho tindrà molt malament. Un vot, només un vot. En canvi, si el PNB persisteix en la negativa, el líder socialista tindrà més marge, una mica més, tampoc no gaire, per afrontar les terceres eleccions.

Sánchez juga a cara o creu. Rajoy a cara o cara. Les especulacions sobre un intent d'investidura del socialista entre el primer i el segon assalt de Rajoy no són sinó foc amic. Suposant que Podem li posés una catifa vermella tan gran com la de Ciutadans al PP en comptes d'exigir un gir a l'esquerra que el PSOE no suportaria, tothom sap que a l'Espanya d'avui és impossible un pacte entre els socialistes i els independentistes. Sánchez no s'arriscarà a baixar del tamboret per entomar un altre fracàs al Congrés dels Diputats. Tal com ha actuat i amb la persistència que encara demostra, es converteix en tancredo per partida doble. Mister No al toro de la dreta. Mister No al toro que envesteix des de l'esquerra. Rajoy al trot. Sánchez, quiet i aturat. Mentre mira enlaire a veure de quin costat cau la moneda, sense fer altra cosa que repetir i multiplicar els no sense oferir cap alternativa, pot tenir temps de meditar sobre els seus errors. Per començar, la negativa a negociar la investidura d'un candidat de recanvi, que ha salvat Rajoy de ser decapitat pels seus. Si Rajoy s'ha tornat in­expugnable és gràcies a Sánchez. Si la posició de Pedro Sánchez és tan fràgil és culpa de Pedro Sánchez
.