Algunes de les seves actuacionshan estat qualificades d’“inèdites i desproporcionades”
El magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer no pertany a cap associació de jutges, ni a la conservadora ni a la progressista. Alguns, com és el cas de l’exdirector de l’ONCE Miguel Duran, quan va presentar denúncia contra l’exjutge Santiago Vidal, han arribat a defensar “la seva independència”. Però més enllà dels qualificatius –en l’àmbit judicial se’l defineix com a “treballador, estricte en la interpretació de la llei i sumament discret”, el seu talant queda perfectament definit per algunes de les seves actuacions, en especial per les més polèmiques.
Martínez Sunyer va arribar al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona l’any 2003 i només un any després, el 4 d’octubre del 2004, va ordenar l’empresonament preventiu de dos joves de 18 i 19 anys de l’Hospitalet acusats d’haver llançat còctels Molotov contra la comissaria de policia de Sants. Un tercer jove, també detingut, va quedar en llibertat amb càrrecs. Els dos joves van passar 60 dies a Trinitat Vella i durant aquest temps hi va haver diverses mobilitzacions de solidaritat i es va denunciar que la tasca del jutge havia estat “plena de racons foscos”, “havia donat absoluta credibilitat a la versió policial” i havia “girat la cara davant l’evidència de tortures”. La fiscalia va demanar vuit anys i mig de presó total per als tres acusats més 6.000 euros de multa per haver malmès el mobiliari urbà i destrosses, però la sentència va ser absolutòria i l’Estat va haver d’indemnitzar-los.
Només un any més tard, el 2005, va empresonar tres manifestants per participar en una marxa solidària amb anarquistes italians. Va rebre la reprovació de la Comissió de Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats, que va qualificar la decisió d’“inèdita i desproporcionada”.
Tot i les crítiques per les actuacions anteriors, el maig del 2014 va tornar a ordenar presó preventiva contra Sergi Rubia, un membre dels Castellers de Barcelona que va participar en una manifestació en defensa de Can Vies, el centre ocupa de Sants l’enderroc del qual, ordenat per l’Ajuntament de Barcelona, es va acabar impedir gràcies a la mobilització popular. El jove va passar 24 dies a la presó i al final el jutge penal va dictar la seva absolució.
Però el magistrat no només és més sever que la mateixa llei amb ocupes i simpatitzants de moviments anarquistes. El setembre del 2015 va obrir diligències contra el llavors director general de la policia, Albert Batlle. El va acusar d’un delicte d’omissió del deure de perseguir delictes per la xiulada contra l’himne espanyol que hi va haver al Camp Nou el 30 de maig del mateix any. I en la seva obsessió legalista va arribar a plantejar-se assenyalar penalment tot el pública del Camp Nou que havia participat en la xiulada. Finalment, però, no va admetre a tràmit la denúncia presentada per Manos Limpias. L’any 2016 va ser uns dels condecorats pel conseller d’Interior de la Generalitat.
La causa que ahir va portar la Guàrdia Civil a detenir 11 membres del govern va començar al febrer, quan li va arribar una querella contra el jutge Santiago Vidal sobre els preparatius del referèndum. La querella li va arribar per atzar, per repartiment ordinari derivat del Tribunal Superior de Justícia, però a partir d’aquell moment la causa ha anat creixent. Ha ordenat diferents escorcolls, com ara el del Teatre Nacional de Catalunya, i ha permès la citació de càrrecs públics aquest estiu. I sempre ha mantingut en el més estricte secret les actuacions.
