POLÍTICA
MADRID - 21 octubre 2016 2.00 h

El TC imposa els toros

 El tribunal tomba la prohibició i assenyala que el Parlament pot regular les corrides, però no les pot vetar

MONTSE OLIVA - MADRID

Sense unanimitat, però sense compassió: el Tribunal Constitucional (TC) va decidir ahir anul·lar la prohibició de les corrides de toros aprovada pel Parlament fa més de sis anys i que, formalment, va entrar en vigor el gener del 2012. Amb una nova decisió que s'afegeix a una llarga llista de cops de destral assestats pel tribunal a l'acció legislativa catalana, la institució judicial deixa sense efecte l'article primer de la norma 28/2010 de protecció dels animals, ja que considera que “envaeix o menyscaba” les competències estatals en matèria de protecció del patrimoni cultural. S'aixeca, doncs, el vet als espectacles taurins i s'obre un seguit d'incògnites que, en tot cas, les institucions catalanes ahir van voler resoldre de seguida: els toros no tornaran.

Però el tribunal es mostra taxatiu: el Parlament té potestat per interpretar els desitjos i les opinions de la societat a l'hora de legislar en matèria d'espectacles públics, però en cap cas pot “impedir o pertorbar” les competències estatals en aquest àmbit, perquè considera que amb el vet se li impedeix “conservar aquesta tradició cultural”.

Lleis posteriors

Tant és així que el TC, que fonamenta la seva decisió en diversos articles de la Constitució, entre els quals el 149.2, ho remata amb l'existència de dues normes, del 2013 i del 2015, desenvolupades durant el mandat de Mariano Rajoy i per les quals es pretenia regular la tauromàquia així com la seva declaració com a patrimoni cultural immaterial subjecte a la protecció de les institucions espanyoles. De fet, el govern del PP les va promoure davant la possibilitat que no es tingués prou força jurídica per aconseguir aixecar el vet del Parlament. En una nota explicativa emesa ahir per aquesta institució judicial, es recorda precisament que no s'ha presentat recurs contra aquestes dues lleis estatals davant el TC.

Pel tribunal, doncs, el legislador català no té potestat per impedir una “manifestació d'arrelada tradició cultural”, sempre que –això sí– el seu contingut “no sigui il·lícit ni atempti contra els drets fonamentals.” Ben al contrari: el TC considera que el paper del Parlament s'ha de limitar a garantir que aquesta mena de tradicions, com els toros, “es vegin complementades o enriquides amb les tradicions i cultures pròpies”. Aquesta argumentació, si més no, topa amb l'arrel de la prohibició, que es va promoure, precisament, arran d'una ILP de la plataforma Prou –que tenia 180.000 firmes al darrere– i que s'emparava en la necessitat de modificar la llei de protecció dels animals per eliminar l'excepcionalitat de les curses de braus per la crueltat que implica l'espectacle.

Segons el TC, però, si bé Catalunya, en execució de les seves competències, es podria atribuir la facultat de prohibir un determinat espectacle per raons de protecció animal, aquesta potestat s'ha de poder “cohonestar” amb les que, en aquesta mateixa matèria, té assignades l'Estat.

En la decisió s'ha tingut en compte, si més no, el fet “inqüestionable” que la “tauromàquia té una indubtable presència en la realitat social del nostre país”. I, en aquest sentit, en destaca el “complex caràcter com a fenomen històric, cultural, social, artístic, econòmic i empresarial”. Per tot plegat, les corrides de toros són part “del patrimoni cultural comú” i, per tant, la intervenció de l'Estat es considera que està plenament justificada.

La magistrada catalana Encarnació Roca ha estat la ponent d'una resolució amb la qual s'han mostrat disconformes tres membres de l'organisme judicial –la vicepresidenta del TC, Adela Asúa Batarrita, i els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol Ríos, aquest darrer també d'origen català–, que han anunciat la presentació d'un vot particular. Fonts judicials assenyalen que aquests membres del tribunal no estan gens d'acord amb la decisió de la majoria perquè consideren que “no s'han ponderat prou” les competències catalanes en matèria de protecció dels animals i de promoció dels valors culturals propis.

En espera de conèixer el contingut del seu vot particular, a banda de les raons competencials que s'argumenten en la nota informativa, els magistrats tampoc estarien gens d'acord amb la concepció de les curses de braus com a “valor cultural” d'interès social. Aquesta discussió, de fet, ha tingut encallada la decisió del TC durant unes setmanes, fins al punt que s'havia ajornat la deliberació en diverses ocasions. Amb la ponència redactada des de fa força mesos, Roca pretenia aconseguir la unanimitat de tots els membres, però finalment, i en vista de la disparitat de criteris, una minoria de l'anomenat sector progressista del TC se'n va desmarcar.

Sentència inacabada

La resolució de l'alt tribunal encara no s'ha fet pública perquè s'ha d'acabar de redactar, però sí que s'ha donat a conèixer el resultat de la deliberació que ahir va dur a terme el ple del tribunal i que, amb vuit vots a favor i tres en contra, dóna la raó al grup de senadors del PP que l'octubre del 2010 van presentar el recurs d'inconstitucionalitat contra una norma que va provocar un intens debat dins i fora de Catalunya. I la premsa internacional se'n va fer molt ressò.

Emmarcada en l'etapa del govern tripartit de José Montilla, al seu dia la reforma va rebre el suport dels grups de CiU, ERC i ICV-EUiA, així com de tres diputats del PSC. Va ser tanta la discussió interna que, finalment, alguns grups van optar per donar llibertat de vot. Al final, la nova norma va tirar endavant amb 68 vots a favor, 55 en contra, nou abstencions i tres absències. Tretze escons van separar els contraris dels partidaris. Els defensors de la iniciativa van basar la prohibició simplement en la necessitat de més protecció dels animals –si bé es van mantenir els correbous– mentre s'intentava allunyar el focus del debat identitari. Al cap i a la fi, el vet a la fiesta arribava, precisament, un mes després que el TC dictés la polèmica sentència sobre l'Estatut i en un moment en què es començava a posar en relleu la tibantor entre Catalunya i Espanya.

Un cop coneguda la decisió judicial, el govern va voler oferir garanties que no hi tornarà a haver toros a Catalunya, “digui el que digui el TC”. Així ho assegurava el conseller de Territori, Josep Rull, que subratllava que es disposa de molts mecanismes normatius per fer prevaldre aquesta prohibició. La situació actual de les places de braus complica molt que s'hi puguin acollir toros.

LES FRASES

No es pot arribar a l'extrem d'impedir, pertorbar o menyscabar les competències de l'Estat en cultura

LES DATES

Les corrides són un fenomen històric, cultural, social, artístic, econòmic i empresarial
Comunicat del TC sobre la resolució
28.08.10
El Parlament
va donar llum verd a la reforma que prohibia les corrides de toros.
28.10.10
El grup de senadors
del PP va presentar recurs d'inconstitucionalitat al TC contra la decisió.

SOCIETAT
BARCELONA - 21 octubre 2016 2.00 h

En cap de les tres places del país es poden celebrar curses

 Les normatives municipals i l'estat actual de les places de braus fan impossible, tot i la sentència del Constitucional, que avui s'hi puguin fer corrides

 La norma antitaurina barcelonina encara està en vigor perquè ningú l'ha impugnat

JORDI PANYELLA - BARCELONA

Els aficionats a l'art de la tauromàquia de Catalunya potser van brindar ahir amb cava, però no estan de sort. La llei catalana que prohibeix les corrides de toros ha quedat anul·lada des d'ahir, però si avui algun empresari del sector volgués organitzar per demà un espectacle taurí no ho podria fer. Ni avui ni demà es podrien celebrar curses de braus a Catalunya, digui el que digui el Tribunal Constitucional, i això és així perquè l'única plaça de toros operativa a Catalunya és la Monumental, que està situada a la ciutat de Barcelona, on hi ha plenament vigent una ordenança municipal que prohibeix expressament “les corrides de toros i els espectacles de toros que incloguin la mort de l'animal”. Als altres dos recintes equiparables a una plaça de toros que hi ha a Catalunya, la plaça d'Olot i la Tarraco Arena de Tarragona, tampoc s'hi poden celebrar espectacles taurins per diverses raons d'índole legal, ja sigui de caràcter general o municipal, i contractual.

L'ordenança de l'Ajuntament de Barcelona sobre la protecció, la tinença i la venda d'animals, que prohibeix, entre altres coses, els espectacles de circ, va entrar en vigor el setembre del 2014, gairebé quatre anys més tard que la llei catalana que prohibia les corrides. Fins avui, la llei catalana –norma de rang superior a una de municipal– feia innecessari invocar l'ordenança municipal. Després de la sentència del TC, però, pren un relleu especial per mantenir vigent el vet taurí a la capital de Catalunya. Fonts del departament jurídic de l'Ajuntament de Barcelona consultades ahir per aquest diari van respondre amb un clar i rotund “no” a la pregunta de si amb el nou marc jurídic creat pel TC avui es podria organitzar una corrida a la plaça Monumental. “L'ordenança està en vigor perquè ningú l'ha impugnada”, van precisar les mateixes fonts.

La prohibició expressa dels toros es troba en la lletra de l'article 10 de la normativa municipal, i el vet és molt ampli perquè, de manera textual, deixa fora de la llei “fer corrides de toros i espectacles amb toros que impliquin la mort de l'animal i l'aplicació dels terços de la pica, de les banderilles i de l'estoc, i també els espectacles taurins de qualsevol modalitat que tinguin lloc dins o fora de les places de toros”.

Tarragona i Olot

Si no es poden fer corrides a la plaça Monumental de Barcelona, no se'n poden fer a cap altre lloc de Catalunya per una confluència de factors. Tarragona disposa d'una plaça de toros, la Tarraco Arena, on cada dos anys es fa l'espectacular Concurs de Castells i que va ser remodelada a fons l'any 2010, però en aquest recinte no es poden celebrar espectacles taurins fins a l'any 2033. La Tarraco Arena és propietat de la Diputació de Tarragona, que, en el contracte de cessió de la gestió a l'empresa Agència de Publicitat Internacional de Catalunya, va fer constar expressament que han de passar vint anys fins que s'hi puguin celebrar corrides de toros.

Al marge d'aquesta condició contractual, el fet que la plaça de Tarragona no disposi d'un espai quirúrgic n'impossibilita la utilització com a espai taurí. La normativa espanyola que regula els requisits sanitaris i mèdics que han de complir els espectacles taurins –un reglament del Ministeri d'Agricultura del 1997– diu de manera clara que s'ha de disposar d'un equipament quirúrgic, ja sigui fix o provisional, i és evident que la plaça tarragonina no té ni una cosa ni l'altra. A més a més, la Tarraco Arena tampoc disposa de refugis, espai on els toreros es protegeixen dels braus.

El mateix impediment legal es produeix a la històrica plaça de toros d'Olot, on només hi ha una infermeria que no té la condició d'equipament quirúrgic que requereix el reglament d'Agricultura. A més a més, la plaça d'Olot està situada en un municipi declarat antitaurí i que aquest mateix any va decidir, via referèndum, prohibir els correbous amb vaquetes. Per aquest motiu, es va decidir no renovar la concessió de la gestió de la plaça, que tenia una entitat taurina, i que al seu dia ja es va fer d'acord amb una moció municipal que vinculava l'activitat a la plaça a espectacles en què no hi hagués ni sang ni mort dels animals.

“No es pot aplicar”

Anna Mulà, advocada del grup que va promoure la iniciativa legislativa popular (ILP) que va conduir a la llei de prohibició taurina, té clar que, “a efectes pràctics, no es pot aplicar la resolució del TC”. Mulà posa com a exemple el fet que disposar d'un espai quirúrgic sigui una condició indispensable per poder fer corrides.

Mulà va participar dimarts passat al Parlament en una reunió amb el conseller de Territori, Josep Rull, en què es va analitzar la situació jurídica dels toros en vista de la imminent sentència del TC. En aquella reunió, els impulsors de la ILP ja van mostrar la seva disposició a posar-se a treballar en la redacció d'una nova llei si és necessari. “Després de la sentència del TC, nosaltres ens posem a disposició del Parlament per fer una nova regulació”, va dir Mulà.

“Victòria moral” dels protaurins

La Federació d'Entitats Taurines de Catalunya (FETC) va celebrar ahir la “victòria moral” que representa la sentència del TC, que després de sis anys els ha donat la raó per “organitzar i celebrar corrides amb normalitat” a Catalunya. A criteri de la FETC, ara s'obre un nou escenari en què el principal objectiu és “obrir la Monumental al toreig”. Per fer-ho, la federació subratlla que serà “imprescindible” la implicació de tot el sector taurí. L'empresa Balañà, propietària de la Monumental, va optar ahir pel mutisme. “De moment no fem declaracions”, va dir un portaveu de l'empresa, que al seu moment va negociar sense èxit una indemnització per la prohibició del 2012.


SOCIETAT
BARCELONA - 21 octubre 2016 2.00 h

El govern evita parlar de desacatament però es mostra ferm contra el TC

 El conseller Josep Rull avisa que “nosaltres ja hem decidit que a Catalunya no tornarà a haver-hi toros”

 El govern, disposat a fer una nova llei, si cal

J.P - BARCELONA

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va driblar ahir els periodistes quan se li va preguntar si el govern desacataria el Tribunal Constitucional en la sentència que anul·la la llei antitaurina, però alhora va anunciar una estratègia que té la intenció de driblar l'alt tribunal per mantenir inalterable la prohibició de les curses de braus a Catalunya.

En declaracions als passadissos del Parlament de Catalunya, Josep Rull va deixar clar que l'estratègia del govern parteix d'una actitud de fermesa en la defensa de les lleis aprovades pel Parlament: “El Constitucional pot dir el que vulgui, nosaltres ja hem decidit que a Catalunya no tornarà a haver-hi toros”, va manifestar.

El responsable de la política de protecció d'animals del govern va explicar a grans trets quins seran els passos que ara es faran i que impliquen un ampli ventall de possibilitats; des d'aplicar la normativa ja vigent fins a la creació d'una nova normativa, sense descartar una nova llei. De fet, el govern podria reaccionar com ja ha fet en el cas de les lleis sobre emergència habitacional, que ha posat en marxa nous textos legals a mesura que el TC ha anat suspenent les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. El conseller va donar algunes pistes de per on podria anar una hipotètica nova regulació sobre toros apuntant que es podrien deixar fora de la llei els espectacles on hi hagi patiment d'animals. Hi ajudaria, en aquesta estratègia, el fet que la sentència del TC no nega la capacitat legislativa al Parlament sinó que diu que no pot prohibir una activitat protegida com a bé cultural per una llei de rang superior. Rull va posar l'accent en el fet que la llei sobre tauromàquia anul·lada pel TC va sorgir d'una iniciativa legislativa popular que va rebre el suport de 185.000 signatures. “No només s'ataca el Parlament sinó la societat que ha impulsat la llei”, va dir. Precisament, el dia abans que es fes pública la sentència del TC, Rull s'havia reunit al Parlament amb els impulsors de la ILP, així com representants d'altres entitats de defensa dels drets dels animals.

LES XIFRES

394
curses de braus
van tenir lloc a l'Estat espanyol l'any passat, un 59% menys que les celebrades l'any 2007.
1.736
espectacles taurins
es van celebrar l'any passat a l'Estat espanyol, amb un descens del 7,1% respecte a l'any anterior.
4
comunitats
–Andalusia, Castella-Lleó, Castella-la Manxa i Madrid– concentren el 78% dels espectacles taurins.