POLÍTICA
BARCELONA - 21 octubre 2016 2.00 h

L'oposició s'avé a negociar la primera llei del codi tributari

 Tot i votar contra la tramitació, aprovada per Junts pel Sí i la CUP, tots els grups tret del PP s'obren ara a participar en el debat de la llei de desconnexió

 Recelen que ens privats puguin dictar la política fiscal

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

El ple del Parlament va donar llum verd ahir a la tramitació de la primera llei de codi tributari de Catalunya, i va posar així fil a l'agulla a una de les tres grans potes legislatives de la desconnexió. Els vots de Junts pel Sí i la CUP van tombar les esmenes a la totalitat que havien presentat tots els grups de l'oposició, els quals, això sí, tret del PP, es van mostrar oberts a participar en els debats previs a l'aprovació i a fer aportacions per millorar el text. Tots s'havien negat a ser en la ponència conjunta creada per redactar el text base, encara oberta perquè es tramitaran almenys dues lleis més per desenvolupar el codi.

La proposició de llei que entra a tràmit dissenya l'arquitectura institucional de la hisenda pròpia, que es basarà en l'Agència Tributària de Catalunya, ja creada el 2007, però a la qual ara es dóna més autonomia per lluitar contra el frau fiscal, i tres nous organismes més. Per un cantó, la Junta de Tributs, un tribunal economicoadministratiu que substitueix la junta de finances creada el 2003, i que resoldrà les reclamacions dels ciutadans sense haver d'arribar al jutjat, a fi de promoure el pagament voluntari. En segon lloc, l'Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris, pensat per fer investigació en matèria fiscal, seguir els ordenaments internacionals i formar els professionals que treballin a la hisenda. Per acabar, el Consell Fiscal de Catalunya, sense referents en l'ordenament espanyol, que, segons Maria Senserrich (JxSí), vol ser un “punt de trobada” entre la Generalitat i els col·lectius de professionals consultors en matèria fiscal, amb la idea que assessori el govern i el Parlament per legislar. A més, es preveu la creació d'altres figures com l'oficina del contribuent, un registre d'assessors fiscals i un codi de bones pràctiques.

L'oposició va criticar especialment el consell fiscal, ja que entén que els professionals “no poden ser jutge i part”, segons la socialista Alícia Romero, que també lamenta que amb l'esborrany “es perd control democràtic” perquè la hisenda depèn més del govern, que s'obre la porta a privatitzar serveis i que només poden aspirar a integrar-s'hi treballadors de la Generalitat amb almenys dos anys d'antiguitat. “És posar la política fiscal en mans de grans corporacions que no volen pagar impostos”, carregava Albano-Dante Fachin, de Catalunya Sí que es Pot, que veu en el consell fiscal un “cavall de Troia”. Senserrich, això sí, recordava que “només sis” dels seus 21 vocals seran representants “de col·legis professionals i entitats”. La CUP també va lamentar que “es magnifiquin” alguns termes per evitar donar suport a la llei, tot i que, com JxSí, es va mostrar oberta a introduir millores en el text, a proposta del PSC i CSQP.

C's proposa un pacte

Fins i tot Antonio Espinosa (C's) es va declarar favorable a la majoria de mesures de la llei, tot i que hi van votar en contra perquè “Catalunya ja té una agència tributària d'estat, l'espanyola”, i perquè la finalitat real ara és “construir la secessió”. Per això, va oferir un pacte a JxSí, que ràpidament s'hi va oposar: donar suport a la proposta que C's presentarà al Congrés per modernitzar l'administració tributària estatal, incloent-hi els “aspectes positius” de la proposta catalana. El PP, pel seu cantó, va advertir que la llei no fa cap referència ni als tributs ni a l'agència estatal, i que serà tombada pel TC.

Precisament, el col·lectiu estatal Gestha de tècnics d'Hisenda va considerar ahir en una nota que la proposició de llei presenta “poques novetats” i “compleix amb la normativa vigent en matèria fiscal”, la llei general tributària. Així, només va recomanar que es presentin esmenes perquè el consell fiscal no esdevingui un lobby amb massa assessors fiscals.

La primera llei desenvolupa un sistema administratiu bàsic, i suposa un salt qualitatiu important
Lluís Salvadó
SECRETARI D'HISENDA
Fixem els fonaments de la hisenda per fomentar el pagament voluntari i polítiques fiscals pròpies
Maria Senserrich
DIPUTADA DE JUNTS PEL SÍ
És un cavall de Troia: volen posar la gent que no vol pagar impostos a dir-nos com cal recaptar-los
Albano-Dante Fachin
DIPUTAT CATALUNYA SÍ QUE ES POT