POLÍTICA
BARCELONA - 21 octubre 2017 2.00 h

Bitllets contra la por

 Cues sense aglomeracions i degoteig de retirada d’efectiu dels bancs en la primera acció directa pacífica convocada per la Crida per la Democràcia

 Els organitzadors es mostren “raonablement contents” per la “repercussió notable”, els usuaris diuen estar alleujats realitzant l’acció i per als bancs la jornada va transcórrer “amb normalitat absoluta”

E. GARCIA / E. BELLA - BARCELONA
“He tret 155 euroscontra la política de la por”, assegurava ahir al matí la clienta d’un banc

D’infants ens van ensenyar que els petits gestos són poderosos, i que, malgrat que sembli que no hi són, deixen petjada. La “força de la gent” es va voler fer escoltar ahir en la primera acció simbòlica de pressió com a consumidors amb l’objectiu fixat en les entitats financeres. Es tractava de treure diners en efectiu dels bancs i gastar-los en compres solidàries o en comerços de barri, o bé per fer la compra del mes o de la setmana o per estalviar-se de pagar amb targeta. El que fos, per fer sentir que petites formigues poden arribar a crear ponts, que “la força de la gent no té límits”.

Cues sense aglomeracions, tranquil·les i ben organitzades (ja hi estem acostumats) es van repetir a primera hora del matí en algunes oficines bancàries del país, mentre que en d’altres l’acció passava gairebé desapercebuda. La convocatòria, organitzada per la Crida per la Democràcia, plataforma que engloba l’ANC i Òmnium Cultural, prioritzava la primera hora del matí, de 8 a 9, per la qual cosa algunes de les cues es van formar perquè la gent ja s’hi esperava abans que els caixers es possessin en marxa.

Les sucursals de CaixaBank i del Sabadell van ser les més visitades, tot i que la campanya s’estenia a les cinc entitats amb més pes. “He tret 155 euros contra la política de la por”, declarava ahir a l’Agència Catalana de Notícies una usuària de CaixaBank; mentre que una altra clienta del Banc Sabadell explicava que havia anat “a retirar diners del banc seguint la iniciativa de la Crida per la Democràcia, però estic disposada a retirar tots els meus estalvis. Un banc català com el Sabadell ha d’intentar en aquests moments col·laborar i respectar l’empresariat català i també els particulars”. “No puc entendre com un banc com La Caixa, tan català com ha estat sempre, ara ens vol deixar tirats”, afirmava un senyor que en una oficina del passeig Maragall de Barcelona retirava 200 euros del caixer. Una altra dona sortia d’una sucursal del BBVA orgullosa d’haver retirat “tots els diners del compte de tota la vida”. En altres oficines de CaixaBank i Banc Sabadell, alguns usuaris sortien assegurant que havien posat una queixa o una reclamació per protestar per el seu canvi de seu social.

Els organitzadors estan “raonablement contents” per la “contestació important” i la “repercussió notable” d’aquesta primera acció directa pacífica contra la repressió amb l’objectiu de “demostrar que la força és de la gent”. El portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri, va esmentar les cues als caixers i la repercussió a les xarxes socials del gest simbòlic de molts ciutadans de retirar líquid dels cinc principals bancs: “Esperem que com a ciutadans actius i consumidors l’Estat espanyol ens comencin a fer cas i reaccioni.”

Les entitats sobiranistes no van concretar quines seran les següents accions, més enllà de la manifestació d’aquesta tarda a Barcelona convocada per la Taula per la Democràcia per protestar contra l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per motius polítics. En tot cas, Òmnium i l’ANC van exigir l’alliberament immediat dels seus presidents. “La primera vegada que els podrem veure directament serà avui”, va avançar el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro. “El fet que l’Audiencia Nacional els hagi empresonat a Soto del Real [Madrid] afegeix un greuge i un problema seriós per a les famílies, perquè el viatge és llarg. El que ens transmeten és que estan forts i bé de moral i disposats a continuar lluitant d’una altra manera”, va detallar. Les visites seran de quaranta minuts setmanals en total entre divendres i diumenges.

Sobre la translació en xifres de la retirada de diners als caixers, Mauri i Alcoberro es van remetre als bancs. Les entitats sobiranistes van posar l’accent en la davallada de Banc Sabadell i CaixaBank –les dues entitats que van traslladar les seus socials fora del país– des de l’inici de la jornada i fins al migdia a l’Íbex 35. Asseguren que són retrocessos “de baixa intensitat”, tal com també ho era l’acció, però “destacables” tenint en compte la jornada de relativa estabilitat econòmica en els mercats.

En tot cas, tant per a l’ANC com per a Òmnium, qui “perjudica de manera greu” l’economia catalana és el govern espanyol, amb el decret llei per facilitar el canvi de seus socials d’empreses i amb la intervenció dels comptes de la Generalitat, o la Casa del Rei, amb les “pressions” a Seat perquè marxi fiscalment de Catalunya.

Dia normal sense incidències

Les entitats consultades treien importància ahir a una acció de protesta que no havien notat, segons van explicar per qualificar la jornada com “un divendres com qualsevol altre”, sense incidents ni en caixers ni oficines. En algunes entitats, però, s’havien contractat vigilants de seguretat per si l’acció es descontrolava, malgrat que van acabar assumint que havia estat una “acció simbòlica”. Sobre el fet que en algunes oficines alguns dels caixers estiguessin fora de servei, fonts del sector ho van atribuir a “incidències tècniques que passen sobretot a primera hora del matí, quan s’ha de posar en marxa el programa informàtic”.

Responsables contra els boicots.
El sindicat CCOO va fer ahir una crida “a la responsabilitat de tothom per no tensar el món del treball amb campanyes de boicot que poden perjudicar l’economia i l’ocupació”, segons un comunicat en què demanava que no es prenguin “decisions que perjudiquin l’economia del país”. També la UGT reclamava “respecte per als treballadors de les entitats financeres” davant les accions de pressió social i recordava que els empleats “no tenen cap responsabilitat sobre les decisions empresarials i polítiques de les seves direccions”.