Incertesa i bon govern

La Vanguardia en català | 21/12/2014 - 00:00h


Des de fa força temps, la política catalana viu immersa en la incertesa. Els ciutadans no tenen un coneixement segur i clar del que passarà. Ni tan sols gaire aproximat. Abans del 9-N, la pregunta formulada amb més freqüència pels catalans era la relativa a què passaria després de la consulta. Ara els catalans es pregunten què passarà en els mesos a venir. La consulta ja es va fer i la conjuntura avui és una altra, però la incertesa persisteix. Tampoc no semblen tenir un coneixement clar del futur els polítics que gestionen la situació actual. Artur Mas, president de la Generalitat, i Oriol Junqueras, líder d'ERC, no aconsegueixen consensuar un full de ruta per a la culminació del projecte sobiranista. El republicà voldria que es convoquessin eleccions anticipades com més aviat millor, en els primers compassos del nou any. El convergent no sembla experimentar la mateixa pressa (tret de si ERC s'avé a la seva petició de llista única). Divendres es van tornar a reunir, durant mitja hora, sense aconseguir acostaments ni dissipar els dubtes col·lectius. Tot el que el president va creure oportú dir públicament als periodistes quan li van preguntar pel contingut de la trobada va ser això: "Ja ho explicarem en el seu moment".

El procés sobiranista al voltant del qual orbita la política catalana s'inscriu i s'explica en un marc històric que té, com tots, fases de flux i de reflux, moments d'entusiasme i moments en què aquest entusiasme sembla tocar sostre. Mentrestant, la vida segueix el seu curs i continua plantejant un ampli ventall de problemes que els polítics han d'afrontar i gestionar, en compliment de la tasca per a la qual han estat elegits. La vida no s'atura. I la gestió de govern tampoc no es pot aturar. Menys encara en la conjuntura present, que presenta signes de recuperació, en què l'economia guanya força i Catalunya creix a l'1,5%, amb encara més bones previsions per al 2015.

És ben sabut que un dels principals instruments del Govern és el pressupost. Però també els pressupostos estan enlaire, a mercè del que acordin, o no, convergents i republicans. Si tots dos pactessin unes eleccions anticipades, caldria prorrogar els pressupostos, tret que el debat per als del 2015 s'accelerés molt. Si no es produeix aquesta convocatòria anticipada, potser progressarà el projecte de pressupostos acabat de presentar al Parlament, que s'ha de sotmetre a debat a partir del 19 de gener. Aquests serien els primers pressupostos a l'alça en anys. Però aquesta particularitat no ens ha de confondre. L'augment se n'aniria en la paga extra dels funcionaris, de la qual se'ls ha privat en anys successius. La despesa en Sanitat estaria al nivell de la del 2006; la de Benestar, de la del 2004, i la d'Educació, de la del 2005, després que la inversió per cada estudiant català hagi caigut un 30% al llarg dels darrers quatre anys.

En aquestes circumstàncies, que no són gens fàcils, el president de la Generalitat ha de demostrar tota la seva capacitat de lideratge. I no només pel que fa al procés sobiranista. També l'ha de demostrar desplegant les seves habilitats per fer front a les qüestions que preocupen el conjunt dels catalans; és a dir, les que incideixen en el dia a dia relacionat amb la seva salut, amb el seu benestar o amb l'educació dels seus fills i filles. Això és el que s'espera del president de la Generalitat i dels altres alts càrrecs: que governin i aclareixin incerteses.