ANÀLISI

Marçal Sintes

MARÇAL SINTES

Periodista

Catalunya, sobiranista i d'esquerres

@sintesolivella

DILLUNS, 21 DE DESEMBRE DEL 2015

El 20-D deixa molt tocat el clàssic model bipartidista, encara que PP i PSOE s'hagin mantingut en primer i segon lloc. A més, s'haurà de negociar, i molt. Aquestes negociacions seran infernals i no és clar que Rajoy segueixi vivint a la Moncloa. En aquest context complexíssim, el referèndum català, que reclamen, a més de Podem, una sèrie de formacions, començant per ERC i seguint amb Democràcia i Llibertat (DL) o IU, es pot convertir en una carta rellevant. Veurem si Pablo Iglesias compleix la seva paraula sobre el referèndum o les seves promeses acaben com l'apoyaré de Zapatero.

Si el conjunt d'Espanya ha experimentat canvis, a Catalunya s'ha de parlar de gir. L'èxit d'En Comú Podem (ECP) ha sigut aclaparador i connecta amb el triomf de Colau a les municipals. Així, és plausible veure en ECP el relleu del PSC com a referent de l'esquerra. ERC, que multiplica per tres els seus diputats, guanya per poc el seu pols amb DL en el camp independentista. Fem els comptes catalans. El sobiranisme (els favorables a la convocatòria d'un referèndum) suma 29 diputats (ECP, ERC i DL) dels 47 que es reparteixen a Catalunya, mentre que el 2011 CiU, ERC i Iniciativa en tenien 22 (14 el 2008). Els antisobiranistes (els que rebutgen el referèndum) tenen 18 diputats (Ciutadans, PSC i PP). El 2011 n'eren 25 (PSC i PP).

L'EFECTE DE LA RUPTURA

L'independentisme (ERC i DL), per la seva part, aconsegueix 17 diputats, dos menys que el 2011, si bé s'ha de tenir en compte l'efecte de la ruptura entre Convergència i Unió. Fa quatre anys CiU va tenir un molt bon resultat, i es va imposar per primera vegada en la seva història amb 16 diputats. DL, formada al voltant de Convergència, ha sumat ara vuit escons. La Unió de Duran queda fora tot i superar els 60.000 vots.

Per descomptat, les inacabables, incertes i a vegades incomprensibles negociacions entre Junts pel Sí i la CUP han perjudicat enormement Convergència, mentre segueix sense estar gens clar, després de la jornada d'ahir, que Artur Mas pugui formar govern a la Generalitat.