POLÍTICA
BARCELONA - 21 desembre 2018 2.00 h

21-D, trencant tòpics

 Les eleccions de fa un any van palesar que el centre ideològic es mou, els electors es desplacen cap als extrems i Catalunya deixa de ser centrista

 Els votants “unionistes” se senten cridats a votar i abandonen l’abstenció

 Agafa força l’eix nacional entre els votants i s’afebleix el de dreta-esquerra, que, tanmateix, es prefigura en cadascun dels blocs

EMMA ANSOLA - BARCELONA
El segell del 21-D: con­vo­catòria inèdita, par­ti­ci­pació històrica, llis­tes elec­to­rals excep­ci­o­nals

Des de fa uns deu anys, els com­por­ta­ments elec­to­rals a Cata­lu­nya han anat vari­ant en plena sin­to­nia amb la trans­for­mació del con­text polític. Cal recor­dar que va ser José Mon­ti­lla al cap­da­vant del tri­par­tit l’últim pre­si­dent que va poder exe­cu­tar una legis­la­tura con­ven­ci­o­nal de qua­tre anys (2006-2010) i apro­var un pres­su­post abans de començar l’any. A par­tir de lla­vors, amb l’arri­bada d’Artur Mas al govern el 2010 i la cons­trucció i exe­cució del pro­jecte sobi­ra­nista, les legis­la­tu­res s’han escurçat, els pres­su­pos­tos s’han anat pror­ro­gant fins a arri­bar el 2017, en què el govern de l’Estat espa­nyol va optar per inter­ve­nir la Gene­ra­li­tat mit­jançant l’apli­cació de l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució, des­ti­tuir el govern i con­vo­car elec­ci­ons al Par­la­ment. Amb aquests esce­na­ris polítics con­vul­sos, tota pre­dicció elec­to­ral ha resul­tat fallida i els com­por­ta­ments elec­to­rals han fet un tomb fins a tren­car un dels tòpics més con­so­li­dats a Cata­lu­nya, el d’un país cen­trista i mode­rat en què els par­tits polítics llançaven la canya a l’espai elec­to­ral del cen­tre a la recerca dels vots. Era la tra­di­ci­o­nal pugna entre CiU i el PSC que podia incloure per­fec­ta­ment un inter­canvi de vots. A la bipo­la­rit­zació exces­siva de l’elec­to­rat català, cal afe­gir que l’apli­cació del 155 també trenca un cert com­por­ta­ment sociològic estan­dar­dit­zat fins lla­vors, el del res­pecte ins­ti­tu­ci­o­nal i per la porta del dar­rere entra el fac­tor sen­ti­men­tal.

Les elec­ci­ons d’ara fa un any van aca­bar per sege­llar aquests can­vis de regis­tre. Amb una par­ti­ci­pació inèdita del 79%, quan ja es pro­ve­nia d’un per­cen­tatge molt alt del 74,9%, mai regis­trat abans en uns comi­cis cata­lans, els del 2015, el 21-D van esde­ve­nir les elec­ci­ons més pola­rit­za­des, ja que les bos­ses més gran de votants es van con­fi­gu­rant en els extrems. “Gent que no votava mai en unes elec­ci­ons al Par­la­ment ho va fer i fins i tot alguna més, cosa que va pro­pi­ciar que la victòria es decantés final­ment cap a Ciu­ta­dans”, indica el pro­fes­sor de pro­ces­sos elec­to­rals de la UAB, Jesús Palo­mar, la qual cosa com­porta que es tren­qui també la idea que a Cata­lu­nya no podia gua­nyar un par­tit com Ciu­ta­dans. I, de fet, si la par­ti­ci­pació aug­mentés en els pròxims comi­cis és molt pos­si­ble que anés en bene­fici també de Ciu­ta­dans. És a dir, els uni­o­nis­tes dei­xen de ser abs­ten­ci­o­nis­tes i se sen­ten cri­dats i moti­vats a votar. I és que, de fet, “les lògiques i les tendències s’han anat esfu­mant”, hi afe­geix Palo­mar, i, a més a més, hi ha un nou fac­tor a tenir en compte: “La gent deci­deix el vot a última hora i sovint ho fa basant-se en algun fet pun­tual”, una carac­terística que, com ha que­dat demos­trat, no poden reco­llir les enques­tes.

Fruit d’això és que “a Cata­lu­nya, o com a mínim el 21-D, les posi­ci­ons cen­trals dei­xen d’exis­tir, els par­tits són centrífugs, a excepció del PSC, que encara es belluga per aquesta zona però sense èxit elec­to­ral”, explica Palo­mar. Aquest com­por­ta­ment de l’elec­tor, i en espera d’anàlisis poste­ri­ors, és el que s’ha pogut visu­a­lit­zar en les dar­re­res elec­ci­ons a Anda­lu­sia amb l’entrada de Vox. La sepa­ració del cen­tre, entès com el lloc on se situa la majo­ria dels votants, ja no és exacte ni és al mig, es mou cap als extrems i fins i tot podríem dir que hi ha dos cen­tres.

Que el 21-D va ser un procés elec­to­ral inèdit també va que­dar demos­trat en la con­fecció de les llis­tes elec­to­rals. Si bé en un pri­mer moment es va posar en dubte la legi­ti­mi­tat dels comi­cis, el fet que totes les for­ces polítiques pre­sen­tes­sin can­di­da­tu­res va aca­bar per donar legi­ti­mi­tat i reco­nei­xe­ment a unes elec­ci­ons que, per pri­mera vegada, tenien com a caps de car­tell polítics a l’exili i en presó pre­ven­tiva, com ara Car­les Puig­de­mont i Oriol Jun­que­ras. La situ­ació més simi­lar havia tin­gut lloc al País Basc, però allà es va optar per il·lega­lit­zar les llis­tes. A Cata­lu­nya, sense procés judi­cial en curs, els pre­sos polítics i els que van optar per l’exili van concórrer a les elec­ci­ons, però la seva elecció i repre­sen­ta­ti­vi­tat democràtica va que­dar trun­cada pel Tri­bu­nal Suprem, que va sen­ten­ciar la seva sus­pensió com a dipu­tats de la legis­la­tura.

Les llis­tes unitàries sumen o res­ten elec­tors? Per aquest pro­fes­sor de pro­ces­sos elec­to­rals, l’èxit d’una can­di­da­tura con­junta depèn de l’objec­tiu comú que defensi. “La llista ha de res­pon­dre a un objec­tiu comú, com ho pot ser la con­se­cució d’un referèndum o una decla­ració d’inde­pendència, el retorn de Puig­de­mont a l’exili o bé la uni­tat de l’Estat. Si l’objec­tiu comú no és prou fort i con­so­li­dat entre les for­ces, la can­di­da­tura única no té èxit”, indica Palo­mar. “Quan s’acaba l’objec­tiu, es posa fi a la llista unitària”, indica Palo­mar. “Cal pre­gun­tar-se el perquè d’anar junts, per fer què?”, hi afe­geix. Una pre­gunta que també es van fer algu­nes for­ces cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes, la qual cosa, si hagués pas­sat, hau­ria resul­tat del tot inèdita en el pano­rama elec­to­ral català i espa­nyol.

79%
registre
de participació en les eleccions al Parlament de fa un any. Una xifra històrica que va superar el 74,9% dels comicis del 2015. Fa un any algunes meses electorals a Barcelona ciutat van arribar a registrar participacions de prop d’un 90%. Amb aquesta alta participació hi van haver meses on va guanyar ERC al barri de Vila Olímpica Poblenou (89,3%), o Ciutadans a Diagonal Mar (86%) o JxCat a les Corts (86,8%)