OPINIÓ
21 desembre 2018 2.00 h

DE SET EN SET

Els robots

XAVIER CORTADELLAS

John Car­lin diu que va dei­xar el Twit­ter perquè el més valuós que tenim és el temps i perquè no tro­bava sen­tit a “entrar en dis­cus­si­ons amb gent que no conec, que no sé si són homes, dones, vells o nens, o gos­sos”. També hau­ria pogut pen­sar que alguns d’aquells amb qui es dis­cu­tia eren ordi­na­dors. Algu­nes vega­des passa. Cada cop més, ben mirat. I saben on som, saben què fem i volen saber què pen­sem, si no és que ja ho saben. Lle­geixo un arti­cle de John Har­ris al The Guar­dian. Ens recorda que les empre­ses con­tro­len cada dia millor els seus tre­ba­lla­dors i que els incen­tius de molts d’ells depe­nen del que fan o del que dei­xen de fer. Posa d’exem­ple Ama­zon. En alguns dels seus cen­tres logístics hi ha tre­ba­lla­dors equi­pats, diguem que voluntària­ment, amb ordi­na­dors portàtils que con­tro­len els seus movi­ments i que infor­men l’empresa de la velo­ci­tat amb què fan les coses, de les vega­des que van al magat­zem, dels moments que s’atu­ren encara que sigui per anar al lavabo. Diven­dres 21 de desem­bre. Molts cata­lans sor­ti­rem al car­rer a rei­vin­di­car el resul­tat d’unes elec­ci­ons que no va ser exac­ta­ment com volien aquells que ens manen. D’una banda, doncs, hi haurà el nos­tre dret a pro­tes­tar con­tra el fei­xisme cons­ti­tu­ci­o­nal, a defen­sar una idea de democràcia, de lli­ber­tat, de dig­ni­tat, de país, de con­cepció de la soci­e­tat i de les rela­ci­ons huma­nes. De l’altra, uns poli­cies amb aspecte de madel­man, equi­pats amb casc, guants, escut, pro­tec­tors de tot tipus i armi­lla anti­pu­nya­la­des i anti­ba­les, vin­guts de lluny per pro­te­gir i defen­sar el dret de reunió dels màxims repre­sen­tants que tenim, bo i que la gran majo­ria dels que serem a l’altra banda no els vam votar. Com molts d’aquells poli­cies, també els, diguem-ne, nos­tres repre­sen­tants hau­ran vin­gut de lluny. D’allà on ells diuen que és el cen­tre del nos­tre país. D’allà on molts dels que serem a l’altre cos­tat diguem que és encara el país que ens mana.