POLÍTICA
21 desembre 2018 2.00 h

LA CRÒNICA

Un segon plat decebedor

MARGA MORENO

L’acte d‘entrega dels pre­mis Fer­rer Salat i les meda­lles d’honor de la patro­nal Foment del Tre­ball estava ahir tru­fat de sim­bo­lis­mes. Després de man­te­nir la incògnita fins a pri­mera hora de la tarda, la con­se­llera Artadi dei­xava anar la fumata bianca i anun­ci­ava que el pre­si­dent Torra assis­ti­ria a la tro­bada anual en què Foment lliura els seus guar­dons, en aquest cas des­ti­nats a figu­res com Fran­cisco Reynés, pre­si­dent de Naturgy; empre­ses com Cell­nex i Aigües de Bar­ce­lona, i un premi pòstum a Mont­ser­rat Caballé. Una segona coin­cidència del líder català amb l’espa­nyol, aquest cop en una gala en prin­cipi dis­tesa després de la seva entre­vista cimera, que pre­nia un aire de diagnòstic, de balanç. Ho havia dema­nat el pre­si­dent de Foment, Josep Sánchez Lli­bre, quan va ins­tar Torra a assis­tir a l’àpat, “com a mos­tra d’entesa i de volun­tat de diàleg”, per gene­rar “l’esta­bi­li­tat política que volen els empre­sa­ris”. I és que més de 500 pròcers encor­ba­tats –poquíssi­mes dones, encara– van assis­tir a l’hotel Sofía. Hi eren també els con­se­llers de les àrees econòmiques, lide­rats pel vice­pre­si­dent econòmic, Pere Ara­gonès, i les minis­tres d’Eco­no­mia i de Tre­ball.

Poc abans dels par­la­ments, Torra i Sanc­hez van tenir alguns moments de dis­tensió i copets a l’esquena junt amb Xavier Trias i Sánchez Lli­bre. La des­pres­su­rit­zació sem­blava un fet. Va obrir el foc una abran­dada al·locució de l’alcal­dessa Ada Colau, rei­vin­di­cant el doble ves­sant de Bar­ce­lona com a ciu­tat dia­lo­gant però exi­gent i rebel alhora i recla­mant que el Con­sell de Minis­tres d’avui doni peu a mesu­res soci­als i que es pri­o­rit­zin les solu­ci­ons “democràtiques i no repres­si­ves”. Tot seguit, Torra va recor­dar al pre­si­dent espa­nyol la tríada de mínims de la soci­e­tat cata­lana: repu­bli­ca­nisme, rebuig de la repressió i “des­fran­quit­zació”. Aquests mis­sat­ges infla­mats es van veure des­cafeïnats, però, amb el dis­curs pre­fa­bri­cat de Sánchez. Ni una sola menció a la reunió prèvia, ni una res­posta als rep­tes expo­sats per l’alcal­dessa i el pre­si­dent català i sí, en canvi, molta pro­moció dels pres­su­pos­tos que té pen­dents d’apro­var com a solució a tots els pro­ble­mes i parau­les comodí: diàleguni­tatesta­bi­li­tat... Prag­ma­tisme.