POLÍTICA
BARCELONA - 21 desembre 2018 2.00 h

Pedralbes val un desglaç

 Torra i Sánchez es donen la mà amb èpica de guerra freda, batalla de ponsèties grogues i vermelles, i oda als traductors: ‘cimera’ és ‘reunió’ en castellà i ‘«salutación»’ és ‘reunió de treball’

 Sánchez evita la foto sota el llaç groc del Palau

DAVID PORTABELLA - BARCELONA

El pronòstic mete­o­rològic de l’hivern calent a Cata­lu­nya va cloure ahir amb una cimera –en cas­tellà, reunió de pre­si­dents amb salu­tació de tots al final– de des­glaç amb una èpica pròpia de la guerra freda. El lloc ele­git era una metàfora idònia de com de volu­bles poden ser els temps polítics dels règims, perquè el majestuós edi­fici de Pedral­bes va ser el Palau Reial des del 1924 i set anys més tard ja era el Museu de les Arts Deco­ra­ti­ves de la República. Per Pedro Sánchez, però, era més innocu que haver de pas­sar per sota de la pan­carta amb el llaç groc del Palau de la Gene­ra­li­tat, una postal de com­bustió elec­to­ral que seria devas­ta­dora a l’Espa­nya on Vox galopa des de Despeñaper­ros i seria un tro­feu de cam­pa­nya del PP i Cs.

Que el sol del 9 de juliol a Madrid a la font que va ena­mo­rar Anto­nio Mac­hado i la poe­tessa Pilar de Val­der­rama –Guio­mar– va dei­xar pas a l’èpica ves­per­tina de guerra freda a Bar­ce­lona ho va evi­den­ciar la neces­si­tat de tra­ducció. “El pre­si­dent Sánchez i el pre­si­dent Torra man­tin­dran una reunió a les 19.00 hores”, infor­mava La Mon­cloa en una pri­mera nota a les tres de la tarda. “Els pre­si­dents Torra i Sánchez encapçala­ran avui la cimera con­vo­cada entre els governs català i espa­nyol”, deia la nota de la Gene­ra­li­tat.

Com si el Palau de Pedral­bes fos l’ambai­xada polo­nesa al Mos­cou del 1956 on Khrus­xov va ser víctima d’una mala tra­ducció, La Mon­cloa i la Gene­ra­li­tat llui­ta­ven per impo­sar la versió i el sig­ni­fi­cat de cada foto. El que per a l’equip de Torra era una foto de pre­si­dents i en paral·lel la reunió de governs d’Ara­gonès i Artadi amb Calvo i Batet que con­cloïa amb una reunió de tre­ball de governs de tres i tres; per a l’equip de Sánchez era un foto de pre­si­dents amb una “salu­tación a seis” final.

La pri­mera foto­gra­fia de les tres pac­ta­des –la de Torra i Sánchez al sofà–, a més, no va ser pacífica: va ser una encai­xada de mans amb bata­lla de ponsèties al fons. Si Torra tenia un atrezzo amb ponsèties gro­gues a la taula, un fun­ci­o­nari de pro­to­col va irrom­pre minuts més tard del no res amb esplen­do­ro­ses ponsèties ver­me­lles i va tapar les de color groc soli­dari amb els pre­sos dels tes­tos pri­mi­ge­nis. Diri­mits els jocs flo­rals, la segona foto­gra­fia pac­tada va ser la d’Ara­gonès i Artadi amb Calvo i Batet, i la ter­cera, la de tots sis –ja amb Torra i Sánchez– junts i drets. Dues hores més tard, Artadi i Batet ho traduïen. “De reu­ni­ons n’hi ha hagut tres, l’última con­junta de tots sis”, va dir Artadi perquè eren sis junts. “Hi ha hagut dues reu­ni­ons, i al final una tro­bada d’uns minuts de cor­di­a­li­tat de tots per aco­mi­a­dar-nos i poc més”, va dir Batet perquè no esta­ven asse­guts. Per no arris­car el des­glaç, el comu­ni­cat final va ser con­junt i només en cas­tellà. Sense flors.