OPINIÓ
21 desembre 2018 2.00 h

LA GALERIA

Autèntic compromís

ANNA PUIG
Gent anònima incon­for­mista que fa un pas simbòlic però con­tun­dent, i que en farà més, perquè no vol que es perdi l’espe­rit de l’1-O

A la Uni­ver­si­tat de Girona, a Riu­da­re­nes, a l’ins­ti­tut de Santa Coloma de Far­ners, a Bor­dils, a Celrà, a l’ins­ti­tut Mon­ti­livi de Girona... De manera col·lec­tiva o a títol per­so­nal, mol­tes per­so­nes arreu de les comar­ques giro­ni­nes, i a tot el país, s’han soli­da­rit­zat amb la vaga de fam dels pre­sos polítics i han prac­ti­cat deju­nis. N’esta­ven pre­vis­tos encara més, però l’anunci, ahir, que els líders inde­pen­den­tis­tes dei­xa­ven la pro­testa, després de vint dies, va pro­vo­car que s’anes­sin anul·lant. A la UdG ja estava pre­vist fina­lit­zar el dejuni col·lec­tiu ahir, després d’una set­mana. Algu­nes de les per­so­nes que hi han par­ti­ci­pat han fet abs­tinència els set dies. Una soli­da­ri­tat que va molt més enllà del sim­bo­lisme i que, per­so­nal­ment, em genera molt de res­pecte. Perquè són acci­ons d’autèntic com­promís per­so­nal. Que van molt més enllà d’one­jar una ban­dera o de cri­dar con­sig­nes en una mani­fes­tació. Fer set dies de dejuni, o tres, o dos, o encara que només en sigui un, demos­tra un con­ven­ci­ment total i una dis­po­sició màxima amb la causa. Que, en aquest cas, és que es faci justícia amb unes per­so­nes que estan empre­so­na­des pre­ven­ti­va­ment per haver faci­li­tat una decisió democràtica col·lec­tiva a través d’un referèndum. I hi ha gent que està dis­po­sada a estar set dies sense men­jar –o tres, o dos, o un, tant se val–. I això em genera una gran admi­ració. Gent que té família i obli­ga­ci­ons. Gent que no està en la pri­mera línia política. Gent anònima incon­for­mista que fa un pas simbòlic però con­tun­dent i que, segu­ra­ment, en farà més, perquè no vol que l’espe­rit de l’1-O acabi en no res. “És una manera d’alçar la veu entre tant de soroll”, deia, en un arti­cle en aquest diari, Car­les Serra, pro­fes­sor de la UdG que ha par­ti­ci­pat en el dejuni. I hi afe­gia: “Estem con­vençuts que la indig­nació és pro­funda entre la major part de la soci­e­tat cata­lana, però, mal­grat això, no està tro­bant la manera d’expres­sar-se. L’objec­tiu del nos­tre gest és fer de revul­siu, ni que sigui del nos­tre entorn.” Total­ment d’acord. Els inde­pen­den­tis­tes estan –estem– molt indig­nats. Però també molt con­fo­sos. I aquesta con­fusió pro­voca que no cana­lit­zem aquesta dis­con­for­mi­tat. Però els insto a ento­mar la pro­posta que feia Serra en el seu arti­cle: “Ens hem de treure del damunt la por, el pes­si­misme i la gri­sor que dia sí, dia també este­nen damunt nos­tre.” Avui és un bon dia per fer-ho. Per què no?