Catalunya reconeix el dret de l'Aran a decidir el seu futur

El Parlament aprova la nova llei d'Aran per una àmplia majoria i acorda sotmetre-la a consulta popular aquesta tardor

Les referències a la llengua i la nació occitanes disgusten el PSC, el PP i Cs

22/01/15 02:00 BARCELONA - DAVID MARÍN
Els diputats i les autoritats araneses que van seguir el debat des del públic van celebrar l'aprovació de la llei aplaudint dempeus Foto: PATRÍCIA MATEOS / ACN.

Amb una àmplia majoria de 121 vots a favor (CiU, ERC, el PSC, el PP, ICV i la CUP) i 9 abstencions (Ciutadans) es va aprovar ahir la nova llei de règim especial de la Val d'Aran. La votació al Parlament va ser rebuda per una llarga ovació d'aplaudiment per part de desenes d'alcaldes, regidors i consellers aranesos presents a la tribuna del públic, ovació que va ser corresposta pels mateixos diputats. “És un dia històric en què es renova el pacte bilateral entre l'Aran i Catalunya”, va dir el diputat aranès Àlex Moga (CiU), un dels ponents de la nova llei.

El síndic (màxima autoritat política i president del Conselh Generau de la vall), Carlos Barrera, va seguir el debat des de la tribuna, al costat del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i en sortir de la sessió va declarar que la llei “satisfà les legítimes aspiracions dels aranesos” i es va felicitar perquè els partits catalans “hagin interioritzat l'exercici del dret a decidir, que no es pot negar a ningú”.

I és que aquest punt, el del dret a decidir, introduït en una disposició addicional de la llei, va ser un dels que van generar més debat. El PP va reclamar votar aquest i altres articles a part per no haver de subscriure'l.

De fet, els populars havien arribat a plantejar-se portar la llei al consell de garanties, cosa que hauria endarrerit la tramitació, però la pressió dels seus militants a l'Aran ho va impedir. Josep Calbetó, dirigent del PP a l'Aran, era entre el públic i es va felicitar per l'aprovació de la llei. Ell va ser, llavors com a militant d'Unió Democràtica, un dels impulsors de la primera llei d'Aran, el 1990.

També van generar un ampli debat les referències que fa la llei a la nació i la llengua occitanes. El PSC, el PP i Ciutadans van defensar que el nom de llengua que havia de constar és aranès i van criticar la definició d'Aran com a “realitat nacional occitana”. “Algú els ha preguntat, als aranesos, si són nació occitana o nació aranesa?”, es va preguntar Òscar Ordeig (PSC). “Ni nació, ni occitana”, va dir Dolors López (PP), que va defensar la denominació de l'Estatut del 1979: “Entitat territorial singular”.

En canvi, CiU, ERC, ICV i la CUP van defensar el caràcter nacional de l'Aran i la seva pertinença a Occitània, especialment les diputades Sara Vilà (ICV) i Isabel Vallet (CUP), que van lamentar que, per ampliar el consens, s'hagués tret en alguns articles la denominació de la llengua com a occitana. “Amb la unitat de la llengua, a l'Aran pot passar el mateix que a València”, va advertir Vallet.

LES FRASES

Hem treballat tots
els partits intensament per aconseguir que aquesta sigui una llei que tots els aranesos
es faran seva
Àlex Moga
DIPUTAT DE CIU IALCALDE DE VIELHA
Hi votem a favor però el regust és agredolç,
la llei s'hauria d'haver fet amb més calma
i més participació
dels aranesos
Òscar Ordeig
DIPUTAT DEL PSC I REGIDORA LA SEU D'URGELL
LES CLAUS

Ara, a consulta popular

D. MARÍN
Àlex Moga, ponent de la llei, intervenint ahir al ple Foto: A. PUIG.

Els principals punts de la nova llei tenen a veure amb les competències, el finançament i el dret a decidir.

Consulta popular

En un període de sis mesos la nova llei d'Aran serà sotmesa a l'acceptació dels aranesos en consulta popular, sempre que
el TC aixequi la suspensió de la llei de consultes catalana.

Finançament

El sistema de finançament del Conselh Generau d'Aran
era un dels punts principals
de fricció entre els grups, especialment entre Convergència i el PSC. Els
socis d'aquests partits a l'Aran, CDA i UA, són les dues grans forces a la vall i havien fet del finançament el cavall de batalla de la reforma. Finalment, s'ha optat per una millora parcial i per ajornar fins a tres anys la negociació amb la Generalitat d'un model definitiu que blindi els ingressos al Conselh per tal de fer front a les seves competències.

Encaix a Catalunya

La nova llei estableix que l'Aran tindrà una relació bilateral amb la Generalitat,
no se la podrà integrar en cap vegueria i escollirà un diputat propi al Parlament en el futur sistema electoral català.

Darrera actualització ( Dijous, 22 de gener del 2015 02:00 )