LA CLAU La broma a Rajoy, fruit de la concupiscent barreja d'entreteniment i informació, respon a la banalització de la política a càrrec dels políticsLa broma telefònica d'un programa de Ràdio Flaixbac al president del Govern, Mariano Rajoy, en què un imitador es fa passar pel president Puigdemont. DIJOUS, 21 DE GENER DEL 2016 - 21:03 CET
En l'apogeu de l'aznarat, Tele 5 va programar una 'sitcom' de la factoria Buenafuente titulada 'Moncloa, ¿dígame?', lleugera sàtira sobre l'entorn del poder que no va arribar a guanyar-se el suport de l'audiència. Els guionistes de la sèrie no es van imaginar mai que un bromista radiofònic, burlant tots els controls, es posés a parlar amb el president del Govern. O no se'ls va acudir, o ho van descartar per increïble. Increïble però cert, Ràdio Flaixbac ha fet caure Mariano Rajoy en una broma telefònica similar a la patida al seu dia per Fidel Castro, Hugo Chávez, Evo Morales, Sarah Palin o el mateix rei Joan Carles. Però, lluny d'acarnissar-se amb la seva víctima, l'imitador de Carles Puigdemont, sorprès per la seva pròpia gesta, ha confessat de seguida la seva condició d'impostor. Més enllà de l'afabilitat de Rajoy amb el fals Puigdemont, els dubtes que el líder conservador alberga sobre la seva investidura i l'ociosa setmana que se li presenta, poc o res ha aportat la breu xerrada que sigui d'interès públic. Cosa que evidencia la desproporció entre els arters mitjans utilitzats i la finalitat perseguida amb aquesta argúcia, que en realitat només era riure una mica. En molts mitjans de comunicació, i particularment en els audiovisuals, la informació i l'entreteniment ja conviuen en concupiscent harmonia. Les tertúlies del cor comenten l'actualitat política i els informatius escandalitzen l'audiència amb vídeos a l'estil 'paparazzi'. Un 'totum revolutum' en què a l'espectador cada vegada li costa més distingir entre la dada i la xafarderia, el debat polític i el carrusel esportiu, la pregunta incisiva i el posat de fer-ho veure. L'espectacle, convé recordar-ho, no té límits ètics; el periodisme, sí. Tal faràs...Sent molts els pecats comesos pel gremi periodístic, en la banalització de l'agenda política les responsabilitats són compartides. Qui per humanitzar la seva imatge en campanya balla, juga a futbolí o confessa les seves intimitats davant les càmeres s'exposa que, amb idèntica descaradura, un espontani li gasti bromes de mal gust en antena. Tal faràs tal trobaràs . |
|