¿Per què els dirigents separatistes menteixen tan descaradament?, es podria també haver titulat. Però resultava massa llarg i corria el risc d'alimentar l'equívoc que els interpel·lats no van seriosament. I no és cert. Només que no els importa gens el que hagin pogut prometre en el passat. En l'entrevista a TV-3, Carles Puigdemont va dir que descartava una declaració unilateral d'independència. Va ser una notícia que va saltar de seguida als mitjans i ha sigut molt comentada des d'aleshores. Curiosament, comportava una gran mentida obviada per gairebé tots. Davant la sorpresa de Mònica Terribas, el nou president va afirmar "és que no està previst". Al·ludia al compromís electoral de Junts pel Sí. Doncs bé, no és veritat.Comprovin-ho en el seu programa. En el capítol 'El full de ruta cap a la independència' queda molt clar el que volien fer en aquesta primera fase amb una majoria absoluta de diputats separatistes. Al tram final dels 18 mesos, abans de convocar les eleccions constituents de la nova república, "es procedirà a proclamar la independència", s'afirma negre sobre blanc. Puigdemont va mentir quan va negar l'existència de la DUI en el programa electoral de Junts pel Sí. I Terribas ho sabia, però no va voler aprofundir en la contradicció. ¿Què es pot esperar d'una periodista que, segons la meitat dels membres del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, vulnera el seu deure de neutralitat i imparcialitat al capdavant d'un mitjà públic? És clar que tampoc fa falta esperar que ningú ens ho digui per saber-ho. En qualsevol cas, la inconfessable rectificació de Puigdemont evidencia el fracàs del plebiscit. Si amb una mica menys de participació en la Catalunya metropolitana els partits independentistes haguessin assolit el 50% dels vots, ja estarien planificant la DUI i tota la resta. Però la trampa continua quan el president es nega a discutir la legitimitat d'un procés que no pot culminar. El gir no és un canvi de rumb, sinó només una maniobra per evitar la intervenció de l'Estat per la via de l'article 155 de la Constitució i el ridícul davant la comunitat internacional. En el procés "tot és present", escriu Lluís Bassets a 'El País', "i si el present permet sobreviure, hi ha procés". Per això, més que l'horitzó de la secessió, que els independentistes llestos saben inabastable a mitjà termini, el que és autènticament perjudicial és el procés com a tal. No només ens costa molts diners als catalans, com apuntava ahir Álex Sàlmon a 'El Mundo', sinó que ens roba la convivència i la llibertat. Instrumentalitza les institucions, que són de tots, per posar-les al servei d'una ideologia, la ingerència de la qual és visible en els mitjans públics i a vegades a les escoles. El procés greixa una dinàmica social i política suïcida. Puigdemont hi ha introduït un gir sense canvi. El rumb és el mateix. |
|
|
