POLÍTICA
BARCELONA - 22 gener 2019 2.00 h

El país vol més drets humans

 Els impulsors del pla que vol marcar les futures polítiques a Catalunya es proposen combatre el neofeixisme i insten a conquerir drets “més enllà de les lleis”

 Ahir es va presentar la diagnosi i ara es crearan àgores de debat

ÒSCAR PALAU - BARCELONA
El pla pretén desen­vo­lu­par els 27 grans drets que ha iden­ti­fi­cat

Con­tra el revis­co­la­ment de les idees fei­xis­tes, més drets humans. És la recepta i alhora la jus­ti­fi­cació de l’opor­tu­ni­tat que van donar ahir, en la seva pre­sen­tació en un acte a les Dras­sa­nes de Bar­ce­lona, els impul­sors del pla de drets humans de Cata­lu­nya, un docu­ment pio­ner que ara ini­ciarà la fase de par­ti­ci­pació al ter­ri­tori per tal que es pugui cul­mi­nar a l’estiu. “Els drets es con­que­rei­xen, i cal acon­se­guir-los més enllà de les lleis”, pro­cla­mava Rafael Ribó, síndic de greu­ges i pre­si­dent de l’Estruc­tura de Drets Humans, un con­glo­me­rat de per­so­na­li­tats i enti­tats soci­als creat el 2017, arran de l’encàrrec del con­sell exe­cu­tiu per tirar enda­vant el docu­ment.

“S’ha aca­bat, això de pro­cla­mar drets sense lli­gar-los a una obli­gació”, remar­cava el vice­pre­si­dent i pre­si­dent de l’Ins­ti­tut de Drets Humans de Cata­lu­nya, David Bon­dia. A tal fi, de fet, el docu­ment final es pensa pre­sen­tar al setem­bre al govern i al Par­la­ment per tal que el tin­guin pre­sent a l’hora de dis­se­nyar les seves polítiques, tasca en què Ribó ja avi­sava que tin­dran “un segui­ment i un balanç cons­tants” des de l’Estruc­tura de Drets Humans. “Fis­ca­lit­za­rem l’admi­nis­tració fins que com­pleixi totes les mesu­res”, subrat­llava Bon­dia, que expli­cava que el pla no només està pen­sat per san­ci­o­nar, sinó també per pre­ve­nir vio­la­ci­ons de drets humans. La con­se­llera de Pre­sidència, Elsa Artadi, ho escol­tava ja ahir des de la pri­mera fila, que com­par­tia amb els expre­si­dents del Par­la­ment Joan Rigol i Ernest Benach. També en pre­nia nota des de dar­rere seu Lluís Llach, pre­si­dent del Fòrum Cívic i Social per al Debat Cons­ti­tu­ent, que està a punt de pre­sen­tar el seu propi pla de tre­ball.

Fòrums al ter­ri­tori

El pas següent de l’Estruc­tura serà pre­ci­sa­ment ara la cre­ació d’àgores i fòrums de debat al ter­ri­tori (les actrius Emma Vila­ra­sau i Ari­adna Gil, i l’entre­na­dor de fut­bol Pep Guar­di­ola, hi feien una crida en un vídeo ini­cial) que per­me­tin “la mul­ti­pli­cació de molts actes en cer­cles concèntrics arreu de Cata­lu­nya”, hi afe­gia Ribó. Laia Serra, advo­cada espe­ci­a­lit­zada en delic­tes d’odi i lli­ber­tat d’expressió, des­ta­cava que el debat que es gene­rarà ha de fer “créixer” el país, i lamen­tava l’avenç dels dis­cur­sos d’extrema dreta, que pre­te­nen bui­dar de con­tin­gut molts d’aquests drets. “Cata­lu­nya no només s’hau­ria de rei­vin­di­car des de la seva història, sinó també per uns valors i uns estàndards de qua­li­tat democràtica”, pro­cla­mava.

Com a punt de par­tida del pla, diver­sos espe­ci­a­lis­tes en els seus àmbits van des­gra­nar ahir una petita diagnosi sobre com estan ara mateix els 27 drets humans iden­ti­fi­cats que cal desen­vo­lu­par, que s’han agru­pat en cinc eixos, segons es rela­ci­o­nin amb la democràcia igua­litària, plu­ral, par­ti­ci­pa­tiva, paritària o garan­tista. L’exdi­pu­tat cupaire David Fernàndez, així, va defen­sar el dret a la par­ti­ci­pació política, i va lamen­tar que “els inqui­si­dors dels drets sem­pre es posen con­tra l’espai públic”. La filòsofa Marina Garcés va rei­vin­di­car que la relació amb la cul­tura “no és un dret acces­sori”, sinó indis­pen­sa­ble per a l’existència de tots els altres. L’acti­vista per la pau Arcadi Oli­ve­res va lamen­tar la desi­gual­tat en la dis­tri­bució de la riquesa, i que l’estat del benes­tar és “pre­cari”. Pel seu cantó, l’exse­cretària d’Habi­tatge Carme Tri­lla lamen­tava que, tot i figu­rar en l’Esta­tut i en la Cons­ti­tució, el dret a l’habi­tatge “no està garan­tit”, i que cal “un gir radi­cal” en les polítiques, ja que Cata­lu­nya té un dels parcs públics d’habi­tatge més petits d’Europa.

També es van rei­vin­di­car els drets dels infants i ado­les­cents, els de les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat i el dret a la salut i a triar com es vol “viure i morir en un món més igua­li­tari”, segons Marc Antoni Broggi, del Comitè de Bioètica de Cata­lu­nya. Va tan­car la pre­sen­tació la defensa dels drets de les dones “a viure sense por”, segons la peri­o­dista Ana Ber­nal, que llo­ava que s’inclo­gui en el pla com a “mur de con­tenció con­tra un odi crei­xent”.

Mai s’han assolit nous drets dins de l’estricta legalitat que els encotilla
Rafael Ribó
SÍNDIC DE GREUGES
El pla es fa perquè, més que mai, ara cal reivindicar el discurs davant els moviments feixistes que es volen carregar els drets
Volem marcar l’agenda de l’administració en matèria de drets humans
David Bondia
PRESIDENT DE L’ICDH

Vintró defensa el dret a decidir dins de la Constitució

Un dels drets que es van reivindicar ahir va ser el dret a l’autogovern, que, segons el catedràtic de dret constitucional de la UB Joan Vintró, “concorda” amb el dret a l’autodeterminació definit en diversos tractats internacionals. Segons Vintró, el dret a l’autogovern es va exercir el 1979 i el 2006, quan es va votar un Estatut, i el 2013 va fer un pas més quan el Parlament va dir que volia un referèndum per exercir el “dret a decidir” sobre la independència, una denominació que Vintró creu que té el camí més obert i és més pròpia d’estats on hi ha col·lectius amb reivindicacions nacionals fortes, ja que veu “més difícil” que el dret a l’autodeterminació com a tal sigui reconegut en supòsits més enllà dels colonials.

El catedràtic, de fet, creu que ja s’han donat “supòsits de gran rellevància” a Escòcia i al Quebec d’aplicació del dret a decidir, i fins i tot subratllava que el TC va sentenciar que és “legítim” reclamar-lo dins l’ordenament jurídic espanyol, per bé que no es pot exercir sense una reforma constitucional. Vintró, en tot cas, subratllava que “no hi ha cap prohibició expressa en la Constitució” sobre la celebració d’un “referèndum consultiu”, ja que, com al Quebec i a Escòcia, es fonamenta en altres drets fonamentals recollits en la Constitució com el principi democràtic, la llibertat d’expressió i la convocatòria de consultes. “Heus ací el repte”, concloïa.