OPINIÓ
22 gener 2019 2.00 h

DE SET EN SET

Fanàtics

IMMA MERINO

Després d’usar els adjec­tius racista, bar­re­jat sense con­tem­pla­ci­ons amb el de nazi, i supre­ma­cista per defi­nir els inde­pen­den­tis­tes cata­lans, he obser­vat que comença a cir­cu­lar-ne un altre: fanàtics. Pot­ser és una falsa impressió o, de fet, ja s’uti­lit­zava que­dant mig ama­gat entre els altres, sense que hàgim d’obli­dar aquell també tan bonic de col­pis­tes, però tot just me n’he ado­nat en lle­gir un arti­cle d’un d’aquests escrip­tors que fan d’intel·lec­tu­als a El País, que repar­tia car­nets de fanàtics entre els escrip­tors cata­lans que, segons ell, en lloc de limi­tar-se a agrair un premi lite­rari amb el degut res­pecte, han apro­fi­tat l’ocasió per dema­nar coses tan “fanàtiques” i, en con­seqüència, irra­ci­o­nals com ara l’alli­be­ra­ment dels pre­sos polítics, els quals, per l’autor del text, són polítics empre­so­nats per un fana­tisme que va dur-los a sal­tar-se la llei. A par­tir d’aquí, tot i que no sé si és fruit d’una para­noia fanàtica, he cre­gut lle­gir en altres tex­tos o sen­tir en dis­cur­sos tal adjec­tiu, com si fos la nova “moda”.

Suposo que després de les deten­ci­ons d’alcal­des de la CUP i de mem­bres dels CDR que van tenir lloc dime­cres pas­sat en diver­sos llocs de Girona, els repar­ti­dors del car­net de “fanàtics” con­si­de­ren que cor­res­po­nen a la neces­si­tat de con­tro­lar movi­ments polítics amb un fana­tisme que els mena a exer­cir la violència. Tan­ma­teix, per què aquests escrip­tors-intel·lec­tu­als tan pers­picaços no repar­tei­xen car­nets de fanàtics entre tots aquells defen­sors de la uni­tat d’Espa­nya que des­tru­ei­xen símbols de suport als pre­sos polítics, que pro­ta­go­nit­zen actes pro­vo­ca­tius, que agre­dei­xen els inde­pen­den­tis­tes, que usen un voca­bu­lari insul­tant, que can­ten him­nes legi­o­na­ris, que dema­nen l’apli­cació inde­fi­nida de l’arti­cle 155, etc.? La meva res­posta, ho sé, és massa òbvia: perquè la seva lluita no és en con­tra del fana­tisme.