POLÍTICA
BRUSSEL·LES - 22 gener 2019 2.00 h

Puigdemont durà la retirada de la delegació de vot a Estrasburg

 Presenta un recurs d’empara contra Torrent i la mesa del Parlament per la retirada acordada a instància de la justícia espanyola

 JxCat ho atribueix a una qüestió tècnica perquè primer ha de passar pel TC

NATÀLIA SEGURA - BRUSSEL·LES

El pre­si­dent a l’exili Car­les Puig­de­mont està dis­po­sat a arri­bar fins al Tri­bu­nal d’Estras­burg pel que fa a la reti­rada de la dele­gació de vot que, a instàncies de la justícia espa­nyola, va deci­dir el Par­la­ment –amb el suport d’ERC i PSC–, en el sen­tit de no comp­ta­bi­lit­zar el vot dels dipu­tats sus­pe­sos que no havien desig­nat un subs­ti­tut. Perquè la causa arribi fins a l’alt tri­bu­nal euro­peu, l’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat ha pre­sen­tat un recurs d’empara de 48 pla­nes al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal con­tra el pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, i la mesa de la cam­bra. Puig­de­mont qüesti­ona la reso­lució de la mesa perquè, entén, va vul­ne­rar el seu dret fona­men­tal de par­ti­ci­pació política, reco­llit a la Cons­ti­tució espa­nyola. A l’escrit recorda que abans que la mesa li retirés la pos­si­bi­li­tat de dele­gar el vot, l’hi havia con­ce­dit en diver­ses oca­si­ons, algu­nes de les quals recor­re­gu­des davant del TC –i pen­dents de reso­lució– i altres que no van ser qüesti­o­na­des per cap dels actors en joc. A més, recorda que el 2 d’octu­bre el ple va votar per majo­ria abso­luta no sus­pen­dre’l com a dipu­tat. Puig­de­mont subrat­lla que aquesta reso­lució tam­poc va ser impug­nada davant del TC, i que, per això, el 4 d’octu­bre ell va rati­fi­car la volun­tat de dele­gar el vot, en aquest cas en la per­sona del dipu­tat Albert Batet, dipu­tat que havia triat mesos abans. El 9 d’octu­bre, en canvi, la mesa va acor­dar “de manera arbitrària” dei­xar sense efecte aquesta dele­gació de vot i va con­vi­dar els dipu­tats afec­tats per aquesta decisió a desig­nar un dipu­tat per a l’exer­cici dels seus drets par­la­men­ta­ris. És a dir, es can­vi­ava la dele­gació del vot per aquesta desig­nació, un exer­cici semàntic que en aquell moment va ser objecte de gran polèmica. A parer de Puig­de­mont, aquest acord “viola” el dret fona­men­tal de la par­ti­ci­pació política, i és per això que hi ha pre­sen­tat recurs davant del TC. El por­ta­veu de Junts per Cata­lu­nya al Par­la­ment, Edu­ard Pujol, va afir­mar en una entre­vista al ves­pre al 3/24 que la decisió de Puig­de­mont de pre­sen­tar recurs res­pon “a una qüestió tècnica necessària per a la seva defensa”, per la qual cosa va treure importància a la lec­tura que suposi un enfron­ta­ment entre l’expre­si­dent, el seu mateix grup par­la­men­tari o ERC. Per JxCat aquest recurs és “impres­cin­di­ble” perquè Puig­de­mont pugui pros­se­guir el recor­re­gut legal con­tra el jutge Lla­rena als tri­bu­nals inter­na­ci­o­nals. Des d’ERC, es va decla­rar que res­pecta la decisió de Puig­de­mont.

D’altra banda, el TC ha admès a tràmit el recurs pre­sen­tat per l’expre­si­dent con­tra la inter­lo­cutòria dic­tada pel TS que orde­nava la sus­pensió automàtica. Aque­lla reso­lució, de fet, el va sus­pen­dre com a dipu­tat a ell i a qua­tre pro­ces­sats més que man­te­nien l’acta del Par­la­ment. Aquesta reso­lució va ser dic­tada pel jutge Lla­rena el 9 de juliol. Sobre la petició de Puig­de­mont de sus­pen­dre la reso­lució, el TC no hi apre­cia una “urgència excep­ci­o­nal”, però dona tres dies per fer al·lega­ci­ons. El TC ha admès a tràmit el recurs d’empara perquè hi con­corre “una espe­cial trans­cendència cons­ti­tu­ci­o­nal, ja que plan­teja un pro­blema o afecta una faceta d’un dret fona­men­tal” sobre el qual el tri­bu­nal no té doc­trina.

L’expresident no renuncia a ser eurodiputat

ACN

Puigdemont no es descarta encara com a candidat per a les eleccions europees. “Jo em vaig oferir com a número 2 d’una candidatura unitària. Per tant, si vaig dir això és perquè ja no em descartava.” En la recta final abans de la configuració de les llistes electorals tant per als comicis locals com per als europeus, Junts per Catalunya, amb la presència del president Quim Torra, es va reunir ahir a Brussel·les per continuar l’intens debat sobre candidats i aliances. El missatge era que encara no hi ha res fora de la taula.

Si bé encara no estan definides les llistes, Puigdemont va remarcar ahir que la seva formació ha de “comptar” amb l’exconseller a la presó Jordi Turull, que es va oferir per concórrer a les eleccions europees. Tot i això, no va voler confirmar el nom de Bea Talegón com a possible candidata. “Encara sortiran més noms”, va avançar amb referència a les travesses sobre els fitxatges.Pel que fa a la fórmula de partits i aliances amb altres formacions de l’Estat espanyol, Puigdemont reserva la seva estratègia fins a la presentació de la Crida, però va reivindicar la “voluntat d’articular una candidatura tan unitària com es pugui”. Així, segons ell, a partir del congrés fundacional d’aquesta plataforma, el dia 26 de gener, “s’hauran de prendre decisions” sobre com es concreten noms i pactes. Ara bé, va deixar en mans del PDeCAT el futur de la coalició amb els nacionalistes bascos. “L’únic que pot parlar d’acords que s’han subscrit és el PDeCAT”, va dir ahir.

Tot i no excloure l’opció de la candidatura europea, Puigdemont tampoc renuncia encara a la possibilitat de tornar a ser investit president de la Generalitat. Quan li van preguntar sobre les declaracions del president del Parlament, Roger Torrent, amb relació a l’escenari d’una investidura, Puigdemont va assegurar que, si la cambra catalana el volgués investir, seria president “amb tota l’efectivitat que té això”. “El problema no és aquest, és si hi ha o no la voluntat de fer-ho”, va concloure. Per la seva banda, el president Quim Torra va remarcar que tant per a ell com per a JxCat la investidura de Puigdemont continua sent “un dels objectius” de la legislatura. “No hem sortit mai d’aquest principi”, hi afegia Torra.Quan falten molt poques setmanes per a l’inici del judici a l’1-O, JxCat també ultima la seva estratègia política per afrontar el pes d’aquesta causa. Puigdemont creu que és “l’oportunitat de desemmascarar tota la construcció fal·laç d’uns crims que no s’han comès” i es va mostrar disposat a estendre la denúncia “arreu del món”. “El judici no va de rebel·lió, ni de cap ni un dels delictes de què se’ls acusen”, va criticar el president. Per contra, Puigdemont va denunciar ahir un cop més que el judici al Tribunal Suprem contra els líders independentistes no només els afecta a ells, sinó “als milions de persones que van sortir a votar i que van ser agredides per la policia”