OPINIÓ
22 gener 2019 2.00 h

KEEP CALM

El 15-M i l’11-S

TIAN RIBA
La defensa dels drets polítics i civils ha d’acos­tar dos mons que no s’han sabut expli­car mútua­ment

Albano-Dante Fac­hin, exse­cre­tari gene­ral de Podem, ha dit que el pro­blema del par­tit no és que dels cinc pro­fes­sors fun­da­dors només quedi, en rea­li­tat, Pablo Igle­sias. El pro­blema, diu, no és que s’hagi bui­dat la direcció, sinó que s’ha bui­dat el par­tit de gent. Els indig­nats ja no hi són. Retin­guem aquesta anàlisi. Diu Josep Maria Anten­tas, pro­fes­sor de soci­o­lo­gia i acti­vista, que la crisi va por­tar el 15-M i el procés inde­pen­den­tista. I que una de les grans debi­li­tats dels dos movi­ments ha estat la falta de col·labo­ració entre aques­tes dues pro­pos­tes. Dife­rents, però amb un nexe comú. Una volia cap­gi­rar el règim del 78 i can­viar l’Estat. L’altra, cap­gi­rar el règim del 78 i un Estat propi. Però les dues eren una esmena a la tota­li­tat i les dues s’han que­dat a mig camí. O estan a mig camí. I és evi­dent que el tram de camí que podien recórrer junts i que tam­poc pre­fi­gu­rava que al final s’hagues­sin de bifur­car, no l’han fet de la mà.

Són dos movi­ments –amb els seus entorns intel·lec­tu­als– que, mal­grat els esforços d’alguns, no han sabut expli­car-se mútua­ment. Però tenen una opor­tu­ni­tat. Perquè l’atac als drets polítics i civils ha acos­tat més aquests dos mons. I l’ideal és que d’aquí en neixi alguna cosa més enllà de la defen­siva. Podem s’ha bui­dat de gent, però la gent hi és. És un bon avís per a les for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes. Que han d’acon­se­guir que la gent, que hi és, no marxi. Que no es bui­din. La bata­lla, sobre­tot, entre ERC i el món excon­ver­gent –i dins del món con­ver­gent– és legítima, però no ha de per­dre de vista l’avís de Fac­hin. Diu el duet Marín-Tres­ser­ras que l’11-S i el 15-M han comès els matei­xos errors. Menys­te­nir l’Estat i no cal­cu­lar els tem­pos. Forçar els poders de l’Estat a nego­ciar el dret a l’auto­de­ter­mi­nació neces­sita una hege­mo­nia ideològica i cul­tu­ral més sòlida. I s’ha de fer en aliança amb l’esquerra, impe­dint que la dreta extrema i l’extrema dreta impo­sin el seu marc men­tal. Si ho fan, poden pro­vo­car una rup­tura més ràpida, sí. Però també més traumàtica.