MIRADOR

Marçal Sintes

MARÇAL SINTES

Periodista

Les virtuts de Puigdemont

@sintesolivella

L'actual president es troba menys exposat en aquells flancs que els adversaris de Mas van escollir per intentar doblegar-lo

Les virtuts de Puigdemont


DIUMENGE, 21 DE FEBRER DEL 2016 - 21:49 CET

Els col·lectius, com els individus, tendeixen a explicar-se el passat de manera que resulti coherent i més habitable. Alguns fets es difuminen en una espècie de nebulosa mentre se’n ressalten i embelleixen d’altres. La memòria processa els fets d’aquesta manera per protegir-nos, permetre’ns superar experiències desagradables i seguir endavant, i sense que nosaltres pràcticament ni ens n’adonem.
    Això és el que, tot i el poc temps transcorregut, està passant en una part de l’independentisme, i molt en especial a CDC. D’alguna manera, tendeixen a rememorar el relleu d’Artur Mas per Carles Puigdemont en positiu, com si formés part d’un pla predissenyat, i no com el que va ser en realitat, un greu accident fruit d’un ominós xantatge polític.
    Sens dubte, ajuden a fer aquesta reelaboració les virtuts personals que molts descobreixen o confirmen en el nou president. A aquestes se n’hi sumen d’altres, que actuen per contrast: Puigdemont es troba menys exposat en aquells flancs que els adversaris de Mas van escollir per intentar doblegar-lo. Els convergents i molts independentistes es feliciten per això, tot i que saben que tard o d’hora algú trobarà els punts febles de Puigdemont (reals o no, ja que el que més importa és que resultin creïbles).
    Mentrestant, el president, que té un bon full de serveis com a alcalde de Girona, s’explica amb facilitat i és un home llegit, estarà protegit, ja que els tres grans factors d’erosió de la figura de Mas són inoperants en el seu cas. Això, com dèiem, suposa un gran avantatge.
    En primer lloc, a Puigdemont no se’l pot relacionar amb Jordi Pujol, la seva família i els escàndols de corrupció que pesen sobre ells. Ni va ser col·laborador del fundador de CDC ni el seu successor. Tampoc se’l pot vincular als casos que concerneixen el partit, ja que Puigdemont no ha tingut càrrecs orgànics importants en el seu aparell central. Per tant, és complicat tractar que la suposada corrupció el pugui tacar.
    En segon lloc, l’actual cap de l’Executiu català és independentista de sempre. No algú que ha passat a ser-ho. En el cas de Mas, la seva condició de convers va ser utilitzada –tant per independentistes de tota la vida com per l’espanyolisme– per posar constantment en qüestió la seva sinceritat personal i la credibilitat del projecte convergent.
    Per últim, a Puigdemont no se li poden retreure les mesures adoptades en els anys de crisi, les famoses retallades. L’oposició va arribar a suggerir que Mas retallava no per obligació, sinó perquè era el seu objectiu i el seu secret desig. Que el republicà Oriol Junqueras tingui a l’àrea econòmica i financera la seva principal responsabilitat atorga a Puigdemont una protecció extra de la qual Mas, al capdavant de governs monocolor, no va disfrutar.