SOCIETAT
BARCELONA - 22 febrer 2017 2.00 h

Les religions volen ser iguals en el futur estat català

 Proposen que a la Constitució es reconegui el dret a l'educació religiosa

MIREIA ROURERA - BARCELONA

Les diverses confessions religioses que hi ha a Catalunya volen que en el futur estat català els infants puguin rebre educació moral o religiosa “de conformitat amb les conviccions dels seus pares” i que a la Constitució es reconegui que l'Estat ha de “contribuir al sosteniment d'una oferta educativa diferent de l'establerta per les autoritats públiques”. Representants de les diferents confessions presents a casa nostra, en una iniciativa liderada pel Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, que va fundar qui va ser bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, van entregar ahir al Parlament un document amb les propostes que ells consideren imprescindibles que ha de tenir la futura Constitució de la Catalunya independent. Aquesta, que els infants puguin rebre educació religiosa a càrrec de l'Estat –és a dir, el model d'escola concertada actual– n'és una i de les més importants.

El document El fet religiós en la Catalunya del futur. Drets humans, reconeixement i cooperació, el signen 17 entitats, la majoria cristianes, entre les quals hi ha Cristianisme i Justícia, Escola Pia, Federació de Cristians de Catalunya, Fundació Joan Maragall, etc., però també la Coordinadora d'Entitats Budistes, la Unió de Centres Culturals Islàmics, l'Església Ortodoxa (Patriarcat de Sèrbia) i l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (Mormons). Entre els assistents a l'acte, i que hi van donar suport, hi havia també el secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya, Guillem Correa, i una representant de la comunitat jueva Atid, Moriah Ferrús.

El document –que ja ha estat enviat a tots els grups parlamentaris– demana que la Constitució “reconegui i protegeixi el dret humà fonamental de la llibertat religiosa, un dret vinculat a la dignitat de la persona” i que s'assumeixi “una completa neutralitat en relació amb les diferents creences religioses (teistes, no teistes o atees) presents en la societat (principi d'aconfessionalitat o laïcitat) sense prendre partit ni promoure ni identificar-se ni privilegiar ni afavorir-ne cap”. En tot cas, volen un estat que reconegui el fet religiós i que no l'amagui (com passa a França), i demanen que es “reconeguin les aportacions històriques de cada confessió i el patrimoni social que representen”.