POLÍTICA
BARCELONA - 22 març 2017 2.00 h

El TSJC reté Forcadell

 El tribunal desestima l'arxivament i manté el procés contra la presidenta del Parlament i tres membres de la mesa

 Afirma que podrien haver comès prevaricació i desobediència

 Ajunta les dues querelles per “unitat delictiva”

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fa un pas més per dur la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a judici pels delictes de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional (TC). Ahir la sala civil i penal va desestimar els recursos de súplica presentats per la defensa de Forcadell, i també dels tres membres de la mesa de Junts pel Sí (Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet), perquè arxivi la segona querella de la fiscalia contra ells per haver admès a tràmit dues propostes, l'octubre passat, vers la convocatòria d'un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya. El tribunal els replica que les seves resolucions “és possible titllar-les, indiciàriament, d'arbitràries”, si com indica el TC i el fiscal, s'aprecia que van ser adoptades amb plena consciència de la seva il·legalitat”. Per tant, Forcadell i els tres membres de la mesa seran citats a declarar com a investigats al TSJC ben aviat.

En conèixer la resolució del TSJC, la presidenta del Parlament va piular: “Malgrat les querelles ideològiques de la fiscalia, al Parlament seguirem parlant de tot el que preocupa la ciutadania.”

El tribunal que ha resolt continuar el procés penal contra la segona autoritat catalana està format pels magistrats Jesús María Barrientos, president del TSJC; Carlos Ramos, ponent d'aquesta resolució, i Francisco Valls. Tots tres van directes a refutar els arguments de la defensa de Forcadell, dirigida pel penalista Andreu van den Eynde, que apel·la a la llibertat d'expressió dels diputats i que els acords de la mesa del Parlament no eren resolucions.

El TSJC sosté, però, que els fets relatats en la querella de la fiscalia “sí que semblen ser constitutius dels delictes de prevaricació i de desobediència”. Per la fiscalia, els querellats “sabien que s'oposaven al mandant del Tribunal Constitucional” –fixat des de la primera sentència del 2015 que declara la Generalitat incompetent per convocar un referèndum–, ja que van ser alertats “pels membres dissidents de la mesa i el lletrat major del Parlament”.

A més, el tribunal sosté que les resolucions dels querellats “tenen contingut decisori i no són simples actes de tràmit”. Hi afegeix que malgrat haver estat adoptades en un àmbit parlamentari, aquestes resolucions “semblen tenir naturalesa administrativa”, elements necessaris que la jurisprudència requereix per al delicte de prevaricació.

Pel que fa al delicte de desobediència, el TSJC assegura que el mandant judicial comunicat als querellats “no sembla ni obscur, ni inconcret ni imprecís”. El tribunal aprofundeix en el seu raonament i assegura que els querellats “haurien d'haver conegut i valorat el contingut de les propostes admeses a tràmit, davant el mandat del TC”, i clou que la seva decisió “no es pot qualificar innòcua des del punt de vista jurídic”.

El fiscal no fa “política”

El TSJC també desestima que l'actuació dels membres de la mesa estigui emparada per la inviolavilitat parlamentària, que defensa Simó, a través del seu advocat, Andreu van den Eynde, que en els seus escrits només fa referència a sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans, cap del TC. El tribunal català li respon que el Suprem fixa que aquesta prerrogativa la tenen els parlamentaris vers les seves “opinions”, i “no per generar zones immunes a l'imperi de la llei”.

El TSJC també declara que el fet que la fiscalia hagi sol·licitat acumular la segona querella al primer procés penal contra Forcadell “no es pot qualificar, sense més ni més, de política o d'estratègica amb el propòsit de desacreditar-la”.

Pel TSJC es poden ajuntar les dues investigacions per “unitat delictiva”. Hi exposa que els fets relatats per la fiscalia en la segona querella “conformen indiciàriament una única conducta col·lectiva, contumaç i obstinada de desobediència al TC, tot i que la reiteració de l'incompliment ha donat lloc a diversos incidents d'execució de la mateixa resolució”. Hi afegeix que davant els indicis d'“infracció patent, intencionada i clamorosa del sistema de competències entre l'Estat i la comunitat autònoma de Catalunya” admet la tramitació conjunta de les dues querelles per un delicte continuat de desobediència i un de prevaricació. I com la mateixa fiscalia avança que la durada d'aquesta nova instrucció “no serà excessiva”, no s'admet cap perjudici a Forcadell, que té el primer procés penal contra ella adormit des del 20 de gener passat.

LES FRASES

Malgrat les querelles ideològiques de la fiscalia, al Parlament seguirem parlant
Carme Forcadell
PRESIDENTA DEL PARLAMENT

LES DATES

És possible titllar les resolucions d'arbitràries si van ser adoptades amb plena consciència d'il·legal
Sala civil i penal TSJC
RESOLUCIÓ
27.02.17
El TSJC admet a tràmit
la segona querella de la fiscalia contra Forcadell i tres membres de la mesa.
20.01.17
S'acaba la instrucció
de la primera querella contra Forcadell. La magistrada del TSJC no ha fet res des de llavors.

El “dubte raonat” vers Nuet

En la resolució, el TSJC tampoc accepta la denúncia dels querellats que se'ls ha lesionat el seu dret a tutela judicial efectiva perquè la fiscalia va excloure de la segona querella el secretari tercer de la mesa del Parlament, Joan Josep Nuet, malgrat haver votat com ells a favor de l'admissió a tràmit de dues propostes. La defensa de Forcadell va assegurar que la fiscalia havia mostrat una clar “biaix ideològic” ja que havia exclòs Nuet, de CSQP, perquè no és independentista.

El tribunal puntualitza que la fiscalia, i també el jutge instructor, té llibertat i potestat per decidir si Nuet ha de ser investigat per aquests fets, i que el paper del TSJC, ara, només és de vetllar que les peticions de la fiscalia compleixin el principi de legalitat. Hi afegeix que la fiscalia en el seu raonament exposa que va tenir “un dubte seriós i raonable” que Nuet hagués comès el delicte de desobediència, i el va descartar perquè va expressar que acatava el TC. El TSJC clou que “el dret a la igualtat” a què apel·len els querellats per l'omissió de Nuet “no pot abastar els supòsits contra llei”.