POLÍTICA
BARCELONA - 22 març 2017 2.00 h

Encàrrec polític del govern als condemnats pel 9-N

 L'executiu escenifica el suport a Mas, Ortega i Rigau, i els demana que facin pedagogia sobre el procés a l'exterior

 La mesa del Senat decidirà dimarts si permet la conferència de Puigdemont

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA

“Els hem dit que ens sentim molt ben representats per ells, que ens hem sentit jutjats com ells i que volem ser dignes continuadors de la seva causa”, va apuntar la portaveu de l'executiu, Neus Munté, unes hores després de l'escenificació governamental de suport als condemnats pel 9-N. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van assistir excepcionalment ahir a la primera part de la reunió del govern; un gest amb què l'executiu de Carles Puigdemont expressava el seu suport als inhabilitats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a exercici de càrrec públic durant dos anys, un any i nou mesos i un any i mig, respectivament, per haver desobeït la suspensió del Tribunal Constitucional del procés participatiu. Amb la reunió, es formalitzava públicament l'encàrrec polític perquè l'expresident de la Generalitat, l'exvicepresidenta del govern i la consellera d'Ensenyament es converteixin en ambaixadors del procés. Es tracta d'un encàrrec no concretat per ara en cap iniciativa particular. Munté va remarcar la “plena disponibilitat” que van mostrar per contribuir a fer pedagogia fora de Catalunya, i es va mostrar convençuda que trobaran “les formes adients” per vehicular l'encàrrec.

Segons el govern, els tres condemnats “simbolitzen en primera persona” la situació que viu Catalunya, amb la desatenció de les “demandes democràtiques” i els “mandats parlamentaris” per part del govern espanyol, que centra la seva resposta al procés en l'àmbit judicial. Mas manté una agenda nodrida d'intervencions públiques que, ahir mateix, el desplaçava fins a Madrid per debatre amb l'exministre José Manuel García-Margallo.

El govern manté, en paral·lel, la seva agenda per explicar el procés fora de Catalunya. La mesa del Senat decidirà en la reunió de dimarts vinent si accepta la petició de Puigdemont de poder fer una conferència a l'antic saló de sessions el pròxim 24 d'abril. El president de la cambra alta, on el PP té majoria absoluta, va assegurar ahir que divendres va rebre la carta del president de la Generalitat en què li demanava disposar de l'espai. Podem, ERC, el PDeCAT i el PNB són partidaris que Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva exposin la proposta de referèndum, en la mateixa línia que ho van fer a al Parlament Europeu al gener. El govern va reptar el PP a demostrar que la seva voluntat de diàleg és real i no “una mera operació propagandística” acceptant la conferència, de la qual estan disposats a negociar l'emplaçament concret. Munté va defensar el Senat com a símbol institucional de la “diversitat territorial” de l'Estat.

A més, els eurodiputats d'ERC i el PDeCAT van enviar ahir als diputats a l'eurocambra una traducció en anglès de l'article publicat a El País en què el president i el vicepresident instaven Mariano Rajoy a dialogar i reiteraven la determinació de fer l'impossible per la votació.

Recursos a la sentència del TSJC

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van anunciar ahir formalment al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que recorreran al Tribunal Suprem contra les condemnes d'inhabilitació per a exercici de càrrec públic pel 9-N. Els advocats dels tres acusats conclouen que la sentència vulnera diversos drets, com són el dret fonamental a la igualtat davant de la llei, la llibertat ideològica i d'expressió, la lliure participació dels ciutadans en els assumptes públics o la tutela judicial efectiva. A més, creuen vulnerats diversos preceptes del Codi Penal i veuen contradiccions en el relat de fets provats, a banda que s'ometen qüestions d'objecte de debat per la defensa.

Precisament ahir, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, va advertir que “les instàncies judicials no resoldran algunes situacions o conflictes” i va assegurar compartir les reflexions del fins ara president del Tribunal Constitucional , Francisco Pérez de los Cobos, en un “marc general”. De los Cobos va admetre que el TC no pot resoldre el conflicte i va fer una crida al diàleg.