POLÍTICA
MADRID / BARCELONA - 22 març 2019 2.00 h

Via penal a Torra i acció als Mossos

 La Junta Electoral utilitza tot el seu poder portant el president a la fiscalia per desobediència i exigint als Mossos retirar llaços, estelades, fotos i símbols abans de les tres

 Sanció de fins a 3.000 euros

 Primera ordre de la JEC a un cos

D. PORTABELLA / E. BELLA - MADRID / BARCELONA

La Junta Elec­to­ral Cen­tral va uti­lit­zar ahir totes les eines de coerció pos­si­bles a la mà. Després de veure les imat­ges tele­vi­si­ves de la pan­carta pri­migènia amb el llaç groc al balcó de la Gene­ra­li­tat sent tapada a un quart d’onze del matí amb una pan­carta amb un prec idèntic de “Lli­ber­tat pre­sos polítics i exi­li­ats” però amb un llaç blanc cobert per una franja ver­me­lla, la JEC va apli­car tot el poder coer­ci­tiu que tenia a l’abast: va enviar Quim Torra a la fis­ca­lia per un pos­si­ble delicte de deso­bediència –cas­ti­gat amb inha­bi­li­tació de fins a dos anys– i va orde­nar a la con­se­lle­ria de l’Inte­rior de Miquel Buch que els Mos­sos reti­rin la pan­carta, llaços, este­la­des i més símbols d’edi­fi­cis públics. I amb hora límit: les tres de la tarda d’avui. El ven­tall coer­ci­tiu es com­pleta amb un expe­di­ent san­ci­o­na­dor a Torra per incom­pli­ment de la llei de règim elec­to­ral (Loreg) que pot tenir una multa de fins a 3.000 euros.

La JEC, que va ini­ciar el setge al llaç groc a petició de Ciu­ta­dans, no va entrar a inter­pre­tar la mani­o­bra al balcó de la Gene­ra­li­tat però sí que va voler dei­xar clar que no tole­rarà més enginys o argúcies per no obeir els seus man­dats i per això amplia el catàleg de la sim­bo­lo­gia vetada. La JEC ordena ara als Mos­sos reti­rar “ban­de­res este­la­des, llaços grocs o blancs amb rat­lles ver­me­lles o altres d’anàleg sig­ni­fi­cat”, així com “foto­gra­fies de can­di­dats o polítics” i “pan­car­tes, car­tells o qual­se­vol altre símbol par­ti­dista” d’espais ins­ti­tu­ci­o­nals.

Hora límit als Mos­sos

La d’ahir és la pri­mera vegada que la JEC adreça una ordre a un cos poli­cial per com­plir la llei de règim elec­to­ral (Loreg). Si Torra volia des­a­fiar la JEC, ara s’enfronta al tràngol que siguin els Mos­sos –per ordre de Buch o direc­ta­ment de la JEC si Buch s’inhi­beix– els que des­pen­gin la pan­carta i vet­llin per la neu­tra­li­tat als edi­fi­cis públics que exi­geix l’àrbi­tre des d’ara i fins al 28 d’abril.

Com en l’ordre ini­cial del 18 de març, els dos magis­trats del Suprem que jut­gen el procés i alhora són mem­bres de la JEC, Luci­ano Varela i Ana Fer­rer, no van par­ti­ci­par en els acords i deli­be­ra­ci­ons.

La core­o­gra­fia de tapar la pan­carta amb una altra va ser com­ple­tada minuts més tard, amb l’exhi­bició d’una pan­carta a la fines­tra del cos­tat del balcó de la Gene­ra­li­tat amb el lema “Lli­ber­tat d’expressió”.

Apel·lació ‘in extre­mis’

Abans que la JEC es reunís a les cinc de la tarda al Congrés, Torra pre­sen­tava in extre­mis al·lega­ci­ons finals a l’ens per cons­ta­tar que, “com és públic i notori, no que­den este­la­des o llaços grocs” a les seus de la Gene­ra­li­tat. El des­ple­ga­ment del nou car­tell va caure en ple debat sobre l’informe del 2018 del Síndic de Greu­ges al Par­la­ment, que va que­dar en segon pla. Rafael Ribó, que està en fun­ci­ons, va evi­tar res­pon­dre si la nova pan­carta s’adiu a les seves reco­ma­na­ci­ons per “falta d’ele­ments per poder-ho valo­rar”, ja que no l’havia vista per­so­nal­ment, i no va tan­car la porta a eme­tre d’ofici un altre informe sobre la qüestió. L’exlíder d’ICV va recor­dar, això sí, que en període elec­to­ral no s’hau­rien d’exhi­bir eslògans polítics a les façanes de les ins­ti­tu­ci­ons.

L’ins­ti­ga­dor de la polèmica, Ciu­ta­dans, va pre­sen­tar ahir una denúncia a la JEC també pel llaç blanc, per dema­nar que s’iniciï un pro­ce­di­ment san­ci­o­na­dor con­tra Torra. Amb ànim judi­ci­a­lit­za­dor, Inés Arri­ma­das sug­ge­ria ja a la JEC que remetés el cas a la fis­ca­lia i recla­mava que el govern con­creti qui va donar l’ordre de pen­jar el nou llaç i qui ha pagat la con­fecció de la pan­carta. De fet, Cs ha denun­ciat una quin­zena d’ajun­ta­ments de la comarca d’Osona pel fet de tenir símbols, ban­de­res i car­tells “amb mis­sat­ges polítics”.

El por­ta­veu de Cs, Car­los Car­ri­zosa, va car­re­gar con­tra la inde­pendència del Síndic, a qui acusa de blan­que­jar Torra i con­xor­xar-se amb ell per solu­ci­o­nar la qüestió dels llaços. Car­ri­zosa va tro­bar “graciós” el car­tell de “Lli­ber­tat pei­xos pacífics” del Port de la Selva i la resta d’“astúcies”, però va dir que “els murs” dels edi­fi­cis públics “no tenen dret a la lli­ber­tat d’expressió”.Al seu torn, Marta Moreta (PSC) va rep­tar –sense èxit– Ribó a res­pon­dre si subs­ti­tuir el llaç groc pel blanc és com­plir la seva reco­ma­nació i va retreure al govern que “només fa cas del Síndic quan li convé”.

Els comuns van acu­sar Torra de “degra­dar” la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, de qüesti­o­nar la inde­pendència del Síndic i de donar munició a Cs. David Cid va dema­nar al dipu­tat al Congrés per ERC Gabriel Rufián, a qui va des­criure com un “troll de Twit­ter”, si dirà ara que Torra és un covard igual com va fer amb l’alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, quan va reti­rar el llaç groc del balcó de l’ajun­ta­ment obeint la JEC.

ERC i Junts per Cata­lu­nya van mos­trar uni­tat al vol­tant de la decisió de Torra de tapar la pan­carta. “Si ens fan reti­rar pan­car­tes on diu ‘Lli­ber­tat pre­sos polítics’, doncs ‘Tu ja m’entens...’, com va fer l’alcalde de la Fuli­ola, si així és la manera que tenim de recor­dar-los que hi ha pre­sos i exi­li­ats”, va dir la repu­bli­cana Gemma Espi­ga­res.

El cupaire Car­les Riera va remar­car que no com­par­teix la reco­ma­nació de Ribó de treure llaços grocs i este­la­des en període elec­to­ral perquè “la sim­bo­lo­gia anti­re­pres­siva no és par­ti­dista” i aposta per deso­beir la JEC. I Andrea Levy (PP), que tanca l’etapa de dues legis­la­tu­res de dipu­tada per anar de dos del PP a l’Ajun­ta­ment de Madrid, va cri­ti­car la pre­o­cu­pació del govern “pels Pan­tone i les esca­les cromàtiques”, en referència al canvi de color del llaç.

LES FRASES

El Síndic no és aquí per anar valorant contínuament els símbols
Rafael Ribó
SÍNDIC DE GREUGES EN FUNCIONS
Aquest és un govern de ‘colorins’ que fa molt que va abandonar la realitat
Andrea Levy
DIPUTADA DEL PP
Creuen que és graciós o què? És un insult a la democràcia, un atac a mig Catalunya
Inés Arrimadas
CAP DE L’OPOSICIÓ
Quim Torra està degradant la presidència de la Generalitat
David Cid
DIPUTAT DELS COMUNS
Ja hem demanat amb quins diners s’ha pagat aquesta pancarta
Carlos Carrizosa
PORTAVEU DE CIUTADANS
Els espais públics han de ser plurals i no neutres
Toni Morral
DIPUTAT DE JUNTS PER CATALUNYA
[A Ribó:] Un llaç groc per un de blanc és complir la seva resolució?
Marta Moreta
DIPUTADA DEL PSC
No compartim la posició del Síndic. El govern havia de desobeir la JEC
Carles Riera
DIPUTAT DE LA CUP
[Torra] ha tramat una faula per justificar que treu els llaços perquè li ho demanen els seus
Josep Borrell
MINISTRE D’AFERS ESTRANGERS
[Torra] està desafiant les institucions. Sento vergonya aliena
Margarita Robles
MINISTRA DE DEFENSA
Si ens fan retirar pancartes de «Llibertat presos polítics», doncs «Tu ja m’entens...»
Gemma Espigares
DIPUTADA D’ERC
El govern d’Espanya s’atindrà al que digui la JEC, amb serenitat però molta determinació
Pedro Sánchez
PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

Tolerància zero amb la xenofòbia

Després del resultat de Vox a Andalusia, sense esmentar-lo directament, el Síndic de Greuges va expressar ahir la seva preocupació que a Catalunya hi hagi “el més mínim terreny o base perquè entri la xenofòbia”. En aquest sentit, Rafael Ribó va reclamar als partits catalans que tinguin “tolerància zero amb la xenofòbia” i que això es tradueixi en un pacte amb mesures concretes. “Facin política, que fa prou falta en aquest país”, els va etzibar Ribó en ple debat sobre els llaços grocs. Durant la seva intervenció a la cambra per presentar el seu informe de 2018, el Síndic va anunciar que ja ha elaborat un esborrany de pla de drets humans de Catalunya i va esbossar que se’n proposaran vint-i-vuit i que el decàleg pretén ser una aportació al Parlament i al govern perquè elaborin polítiques públiques per desenvolupar el pla.