POLÍTICA
PALAFRUGELL - 22 abril 2019 2.00 h

MERITXELL BATET

 

CAP DE LLISTA DEL PSC

“La solució no va ni de desempatar ni de ruptura”

 “Hi ha moltes maneres de negar el diàleg i una és demanar l’impossible”

 Cal treballar l’acord i el consens, i és el que proposem que es voti, no pas un trencament”

 “A Espanya l’extrema dreta està marcant l’agenda a la dreta”

EMMA ANSOLA - PALAFRUGELL
Ciu­ta­dans està fent una cam­pa­nya que es fona­menta en l’insult i l’exa­brupte i això no és bo per a la política Vam pre­sen­tar un pres­su­post amb els acords de la comissió bila­te­ral i no van dei­xar ni tra­mi­tar-lo, això no genera con­fiança
No renun­ci­a­rem mai a les posi­ci­ons soci­al­demòcra­tes. Les hem apli­ca­des vuit mesos i amb només 84 dipu­tats Hem de donar valor a la divisió de poders, que és el que ens fa ser un país amb un alt reco­nei­xe­ment democràtic
La solució no serà ràpida ni fàcil, però ha de ser una aposta deci­dida per la con­vivència que van tren­car el 6 i 7 de setem­bre
Encara hi ha molt recor­re­gut per tre­ba­llar en les com­petències que tenen assig­na­des les comu­ni­tats autònomes

Merit­xell Batet dedica el diu­menge elec­to­ral al Baix Empordà. Al matí, la cam­pa­nya l’ha por­tada fins a Platja d’Aro i al mig­dia ens tro­bem a Pala­fru­gell, on l’acom­pa­nya el secre­tari d’orga­nit­zació del par­tit, Sal­va­dor Illa, i el can­di­dat muni­ci­pal, exal­calde i exdi­pu­tat, Juli Fernández. Les enques­tes els som­ri­uen, però tot el que suposa de bo també ho és de pre­o­cu­pació pel neguit que els crea estar en l’ull de l’huracà i que qual­se­vol paraula es tre­gui de con­text i sac­segi els últims dies de cam­pa­nya. Així que s’imposa prudència i mesura, i encara més quan els viat­ges i el ritme de cam­pa­nya ja comen­cen a dei­xar petja en els can­di­dats.

Arri­bem a l’equa­dor de la cam­pa­nya i, de moment, les enques­tes man­te­nen l’abs­tenció al vol­tant d’un 40%.
Sí, el que obser­vem és que el nom­bre d’inde­ci­sos i abs­ten­ci­o­nis­tes con­ti­nua sent massa ele­vat i, per tant, tot està per deci­dir i tots els esce­na­ris con­ti­nuen oberts. La pos­si­bi­li­tat d’una suma de les tres for­ma­ci­ons de dre­tes per poder for­mar govern con­ti­nua exis­tint i, per tant, hem d’insis­tir i dir que si volem Pedro Sánchez com a pre­si­dent de govern cal votar-lo direc­ta­ment a ell.
Veneu un futur govern de Sánchez com a pro­gres­sista, però dei­xeu la porta oberta a un pacte amb Ciu­ta­dans, pen­seu real­ment que amb aquests socis podreu implan­tar mesu­res pro­gres­sis­tes?
El que no farem mai nosal­tres és renun­ciar a les posi­ci­ons soci­al­demòcra­tes. Els hem apli­cat durant aquests vuit mesos, hem gover­nat amb 84 dipu­tats i hem pogut por­tar a terme polítiques d’esquer­res i pro­gres­sis­tes que han mar­cat un horitzó amb més espe­rança que el que teníem els últims mesos. I ho hem fet no sola­ment amb la recu­pe­ració d’alguns drets soci­als per­duts, com pot ser el sub­sidi d’atur per a per­so­nes més grans de 52 anys, o posant en pri­mer pla el femi­nisme i la igual­tat entre homes i dones, sinó que ja hem apos­tat per pro­jec­tes de futur i estratègics, com ho és la lluita con­tra el canvi climàtic i l’eco­lo­gisme. En aquest camp, el PP no havia fet res i hem per­dut trens cons­tant­ment.
Però en aquesta cam­pa­nya Ciu­ta­dans és a les bece­ro­les d’aquest pro­grama.
Ciu­ta­dans ha esco­llit abraçar la dreta i l’extrema dreta, ha optat per fer plan­te­ja­ments de dre­tes i sobre­tot està fent una cam­pa­nya que es fona­menta en l’insult i l’exa­brupte. Crec que això no és bo per a la política i, a més a més, hi cal sumar el cordó sani­tari amb què ens han encer­clat. Ells han des­car­tat qual­se­vol acord amb nosal­tres i no només de paraula, sinó que ho han demos­trat amb fets, a Anda­lu­sia fins i tot des­per­tant forts recels en l’àmbit euro­peu, en for­ma­ci­ons polítiques i en països com ara França, ja que fins i tot van aler­tar el pre­si­dent Macron. Sin­ce­ra­ment, crec que és una mala notícia per al país que la posició i l’agenda de la dreta el mar­qui l’extrema dreta. És una notícia molt dolenta, però és el que està pas­sant a Espa­nya en aquests moments.
I no creu que l’agenda de l’extrema dreta fins i tot també està mar­cant el pas a les for­ces d’esquer­res?
Nosal­tres tenim la nos­tra pròpia agenda i sobre­tot, i el més impor­tant, tenim un pro­jecte de país, sabem qui­nes són les neces­si­tats i els pro­ble­mes reals de la gent i vam gua­nyar una moció de cen­sura amb uns objec­tius molt clars i deter­mi­nants que eren apos­tar per la rege­ne­ració democràtica, des­ter­rar la cor­rupció del govern i llui­tar con­tra la desi­gual­tat perquè volem una soci­e­tat cohe­si­o­nada, i això vol dir que no podem viure amb els nivells de desi­gual­tats que hem arri­bat a tenir a Espa­nya, hem de llui­tar con­tra la pobresa infan­til i erra­di­car-la perquè això una soci­e­tat avançada no s’ho pot per­me­tre. I també fem una aposta per la con­vivència i per fer front a una crisi ter­ri­to­rial que fa massa temps que dura. Nosal­tres pen­sem que com a soci­e­tat ens merei­xem que es camini cap a una solució futura que sabem que no serà ràpida ni fàcil, però que ha de ser una aposta deci­dida per la con­vivència.
Vostès posen el focus en el tren­ca­ment de la con­vivència, però quan es vul­nera i es ban­deja un Esta­tut votat pel 90% dels dipu­tats d’un Par­la­ment, també del PSC, i apro­vat pel 73% dels ciu­ta­dans, no es trenca també alguna cosa?
El tren­ca­ment del marc de con­vivència és el que es va pro­duir els dies 6 i 7 de setem­bre. Aquells dies es va tren­car el marc esta­tu­tari i cons­ti­tu­ci­o­nal, que és el que ens dona segu­re­tat, drets i lli­ber­tats a tots els ciu­ta­dans. Això ho hem de tenir clar els poders públics, estem sot­me­sos a aques­tes lleis i no podem tren­car la lega­li­tat. Altres for­ces, és cert, viuen de la cris­pació i la con­fron­tació i, a més a més, tre­ba­llant per ali­men­tar-la i inten­si­fi­car-la. Els soci­a­lis­tes volem sor­tir d’aquesta dialèctica que arros­se­guem des de fa massa temps i per això és impor­tant tenir un govern d’Espa­nya que tin­gui la diagnosi i la solució clara.
La irrupció de l’extrema dreta està fent plan­te­jar a molts votants inde­pen­den­tis­tes votar Pedro Sánchez el 28-A, segons expli­quen els matei­xos diri­gents de par­tits inde­pen­den­tis­tes, amb un intent de fre­nar la repressió de què fa gala la dreta. Quin mis­satge dona­ria a aquest votant inde­pen­den­tista? Pot con­fiar en el PSC?
D’entrada, que, efec­ti­va­ment, el que ens hi juguem el 28-A és o bé tenir un govern pre­si­dit per Pedro Sánchez o bé un govern de dre­tes; per tant, la decisió és cab­dal. I cal tenir pre­sent que quan a Cata­lu­nya ha gua­nyat el PSC hem pogut for­mar un govern soci­a­lista i, a l’inrevés, quan hi hem per­dut hi ha hagut un govern de dre­tes a Espa­nya. Crec que això no ho podem obli­dar, perquè al final som nosal­tres els cata­lans els que tenim bas­tant la clau del resul­tat i podem fer el tomb i garan­tir que no governi la dreta. A més a més, crec que la soci­e­tat en el seu con­junt està can­sada de viure en un bucle sense sor­tida i sor­tir-ne nomes ho pot garan­tir un govern pre­si­dit per Pedro Sánchez.
Que hi pugui haver un govern pre­si­dit pel PSOE amb un suport més o menys ferm de Podem i els par­tits naci­o­na­lis­tes i inde­pen­den­tis­tes, és una qüestió de valen­tia o d’aritmètica?
El nos­tre objec­tiu és gover­nar sols i garan­tir que hi ha aquesta aposta pels valors i les polítiques soci­al­demòcra­tes i per la con­vivència. Volem un govern soci­a­lista que no depen­gui de ningú, però amb la volun­tat de par­lar amb tot­hom. Sabem i tenim clar quina és la diagnosi i quins són els pro­ble­mes i els rep­tes que tenim al davant i el que volem és la força sufi­ci­ent per dur-ho a terme i resol­dre-ho.
No albira la pos­si­bi­li­tat que per pri­mer cop a Espa­nya hi pugui haver un govern de coa­lició?
La nos­tra aposta és gua­nyar les elec­ci­ons de manera clara amb una majo­ria sòlida i àmplia, pen­sem que és el millor.
Ni tenint en compte la fi del bipar­ti­disme a Espa­nya, el clam d’uni­tat enfront l’extrema dreta i el fet que un govern de coa­lició és el més comú en altres països euro­peus...
El que més convé i el millor per al país és que nosal­tres tin­guem la capa­ci­tat de gover­nar sols perquè és la garan­tia que les polítiques que pro­po­sem i pro­pug­nem es puguin dur a terme. I ho hem fet amb només 84 dipu­tats i en deu mesos, si m’ho hagues­sin dit a l’inici, quan començàvem a gover­nar, no m’ho hau­ria cre­gut. Hem estat capaços de nego­ciar i acor­dar amb totes les for­ces polítiques de l’hemi­ci­cle i aquesta és la nos­tra aposta.
Davant la rei­vin­di­cació d’inde­pen­den­tis­tes i sobi­ra­nis­tes a favor d’un referèndum, els soci­a­lis­tes poden ofe­rir una pro­posta que passi per les urnes?
La nos­tra pro­posta és la mateixa de sem­pre, nosal­tres pen­sem que no té cap sen­tit votar una rup­tura, i un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació ho és. Nosal­tres som par­ti­da­ris que el que es porti a votació sigui un acord, no una rup­tura, i els par­tits hem de fer l’esforç de seure en una taula i par­lar i dia­lo­gar dins la llei i el marc esta­tu­tari i cons­ti­tu­ci­o­nal, que és el que ens dona drets, segu­re­tat i lli­ber­tat i que, a més, és el que vam triar entre tots. Nosal­tres no estem a favor del dret d’auto­de­ter­mi­nació, no el per­met l’orde­na­ment jurídic i estem con­vençuts que no resol el pro­blema. No es tracta de des­em­pa­tar, ja ens hem comp­tat en elec­ci­ons, en comi­cis ple­bis­ci­ta­ris i en referèndums il·legals i això només ens ha conduït a una soci­e­tat mes divi­dida de la que teníem, per això pen­sem que és l’hora de refer el con­sens i les for­ces hem de bus­car punts de tro­bada que ens per­me­tin a llarg ter­mini un acord que tin­gui a veure en la millora de les inver­si­ons, del finançament, de les infra­es­truc­tu­res.
Par­leu de marc cons­ti­tu­ci­o­nal, però en el vos­tre pro­grama apos­teu perquè el finançament i les com­petències de què dis­po­sen les comu­ni­tats autònomes que­din esta­bler­tes i regu­la­des en la Cons­ti­tució i això suposa una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal, tot i que no en feu gaire ban­dera durant la cam­pa­nya elec­to­ral. La pro­posta és una reforma de la Cons­ti­tució i de l’Esta­tut que tard o d’hora haurà de pas­sar per les urnes?
Nosal­tres en el pro­grama ho diem clar i, a més, recu­pe­rem la Decla­ració de Gra­nada i la de Bar­ce­lona que, penso, són la pro­posta més sòlida sobre model ter­ri­to­rial que hi ha al país. Ara bé, aquesta legis­la­tura hem impul­sat la cons­ti­tució d’una comissió d’ava­lu­ació i moder­nit­zació de l’estat autonòmic al Congrés dels Dipu­tats per començar a com­par­tir una diagnosi sobre la situ­ació i tei­xir con­sen­sos amb la resta de par­tits polítics. El que volem els soci­a­lis­tes és bus­car solu­ci­ons polítiques i no pas l’aban­do­na­ment del con­flicte de què ha fet gala el PP des del govern.
Que acabi, per tant, en una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal?
Sí, podria aca­bar en aquest punt, però resulta que ni els par­tits que diuen estar a favor del diàleg van voler par­ti­ci­par en aquesta comissió i així és molt difícil cons­truir con­sen­sos i acor­dar refor­mes entre tots si ni tan sols es par­ti­cipa en òrgans ins­ti­tu­ci­o­nals que ho poden fer pos­si­ble. El que hauríem de fer és recu­pe­rar aquesta comissió i tre­ba­llar en aquesta direcció.
Doncs el pre­si­dent Sánchez acaba de dir que ha per­dut la con­fiança en les for­ces inde­pen­den­tis­tes perquè han enga­nyat i no han estat lle­ials, així és com es poden cons­truir acords i con­sen­sos?
La recu­pe­ració de la con­fiança és pro­gres­siva i neces­sita temps i, sí, és veri­tat, s’ha tren­cat la con­fiança. Ara cal lle­ial­tat ins­ti­tu­ci­o­nal i res­pecte a les regles del joc i a l’adver­sari. Nosal­tres vam pre­sen­tar un pro­jecte de pres­su­post amb acords que s’havien tan­cat en les comis­si­ons bila­te­rals, acords en infra­es­truc­tu­res i que afec­ta­ven sentències judi­ci­als que vam reflec­tir en el pres­su­post. A canvi, els inde­pen­den­tis­tes van pre­sen­tar-hi una esmena a la tota­li­tat i no van dei­xar ni van accep­tar que el pro­jecte de llei comencés a ser tra­mi­tat per con­ti­nuar par­lant-ne i van fer pinça amb la dreta. Això no dona gaire con­fiança i a mi se’m fa incom­pren­si­ble.
El docu­ment de Pedral­bes con­ti­nua vigent per a vostès? Pot ser un punt de tro­bada per ini­ciar el diàleg?
Va ser una decla­ració ins­ti­tu­ci­o­nal amb uns fona­ments clars que eren diàleg dins la llei i pos­si­bles modi­fi­ca­ci­ons legis­la­ti­ves, i és l’únic docu­ment al qual donem cre­di­bi­li­tat. Vaig par­ti­ci­par en totes les nego­ci­a­ci­ons des de l’1 d’agost i vam posar en marxa les comis­si­ons bila­te­rals. Aque­lles con­ver­ses van donar fruits i per tant van fer una feina impres­cin­di­ble.
Si vostès neguen el referèndum i l’altra part el reclama, hi veu algun altre camí o dre­cera?
Pen­sem que per superar la crisi ter­ri­to­rial és indis­pen­sa­ble que par­lem totes les for­ces polítiques, com més for­ces millor per tro­bar acords trans­ver­sals que, a més, reflec­tei­xin el plu­ra­lisme polític del país. Però el tema prin­ci­pal és seure i par­lar. Si hi ha par­tits que volen posar línies ver­me­lles, és la seva decisió, que ho facin, però també saben per­fec­ta­ment quina és la nos­tra posició. I crec que hi ha mol­tes mane­res de negar el diàleg i una és fer plan­te­ja­ments impos­si­bles que, a més, totes dues parts saben que ho són i que, per tant, no s’accep­ta­ran. No es pot par­lar de diàleg i després dema­nar l’impos­si­ble.
Con­ti­nua el judici con­tra els mem­bres de l’ante­rior govern de la Gene­ra­li­tat, quina és la vos­tra valo­ració?
Segueixo l’actu­a­li­tat en la mesura que puc. Crec que és impor­tant que es desen­vo­lupi abans de fer futu­ri­bles i el millor que podem fer és res­pec­tar el tri­bu­nal i el poder judi­cial. Crec que el millor que podem fer és des de la política expo­sar tot el que podem fer, que és molt, i donar valor a la divisió de poders que ens fa ser un país amb un alt reco­nei­xe­ment democràtic. Paral·lela­ment, en l’àmbit polític hem de con­ti­nuar tre­ba­llant per la nor­ma­lit­zació ins­ti­tu­ci­o­nal.
Com a minis­tra i mem­bre del govern, quina feina li queda pen­dent?
El minis­teri que pre­si­dia era molt ampli i trans­ver­sal, però crec que és urgent desen­vo­lu­par els cri­te­ris de trans­parència en les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques i la moder­nit­zació. Tenim el repte de capi­ta­lit­zar de nou una admi­nis­tració pública que amb la crisi ha per­dut recur­sos humans i que, en canvi, vol man­te­nir els ser­veis de qua­li­tat que hi havia abans de la crisi. Quant a política ter­ri­to­rial, de fet és que amb el PP no s’hi va fer res, no va voler enfor­tir l’Estat de les auto­no­mies, el va aban­do­nar. Aquí donem molta importància al fet que no es fes­sin comis­si­ons bila­te­rals, però cal pen­sar que no es feien ni aquí, ni a Extre­ma­dura, ni a la Comu­ni­tat Valen­ci­ana, ni enlloc. Els soci­a­lis­tes, en canvi, pen­sem que la des­cen­tra­lit­zació ens dona mol­tes poten­ci­a­li­tats com a país i amb el reco­nei­xe­ment d’aquesta diver­si­tat és on hem de tre­ba­llar i això té recor­re­gut.
Veu pos­si­bi­li­tats de des­cen­tra­lit­zar amb l’auge de l’extrema dreta?
Bé, la des­cen­tra­lit­zació és un fet, l’estat autonòmic es va reconèixer fa qua­ranta anys i les comu­ni­tats tenen mol­tes com­petències. Les rela­ci­ons es poden tre­ba­llar molt mes del que s’ha fet, hi ha rep­tes col·lec­tius i amb molta més com­pli­ci­tat i col·labo­ració, si volem ser efec­tius, ho podem acon­se­guir. I penso, per exem­ple, en el repte demogràfic que tenim a tot Espa­nya, a Cata­lu­nya també, amb el que s’ha ano­me­nat l’España vaci­ada Tenim pobles que con­ti­nuen per­dent població i, si volem garan­tir-los ser­veis mínims bàsics i ofe­rir-los acti­vació econòmica, ho hem de fer des de la col·labo­ració amb les auto­no­mies i les admi­nis­tra­ci­ons locals. El PP ho havia aban­do­nat, nosal­tres hi estem donant un tomb. I també cal apos­tar en ferm per la con­ferència de pre­si­dents perquè la tro­bada no depen­gui única­ment de la volun­tat política del pre­si­dent de torn i impli­car-nos-hi tots a fons. En canvi, sí, hi ha l’Espa­nya recen­tra­lit­za­dora que és la que ofe­reix el PP, però no la que volem els soci­a­lis­tes. Pedro Sánchez ja ho ha repe­tit molts cops que l’Espa­nya que som­nia és aque­lla en la qual capi­guem tots.
Amb les enques­tes a favor, s’hi veu a La Mon­cloa, està dis­po­sada a repe­tir com a minis­tra?
Dependrà del pre­si­dent Sánchez i el que tinc clar és que les màximes garan­ties de segu­re­tat ens les dona un govern de Sánchez amb un reforç de l’auto­go­vern i de les comu­ni­tats autònomes i de cap manera no ens podem per­me­tre la invo­lució o l’apli­cació del 155 per­ma­nent.

El federalisme, el gran absent en campanya

La candidata del PSC i ministra, Meritxell Batet, no va pronunciar durant l’entrevista el terme federalisme malgrat que és una de les seves mes fermes defensores al partit socialista. Va ser directora del 2001 al 2004 de la Fundació Carles Pi i Sunyer, d’Estudis Autonòmics i Locals, és llicenciada en dret i va ser responsable el 2016 de la secretaria d’impuls federal de la comissió executiva del PSC. Des del 2004 és diputada del Congrés dels Diputats, cinc legislatures, i en els últims vuit mesos va accedir al Ministeri d’Administracions Públiques després de donar suport a Pedro Sánchez durant el conflicte amb l’aparell del partit durant la investidura de Mariano Rajoy. Com a ministra ha participat en les negociacions amb el govern català en els últims mesos que van acabar amb el no al pressupost. Ara, en temps revoltats, el federalisme sembla una aposta massa agosarada.