SOCIETAT
PRESIDENT DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA - 22 abril 2019 2.00 h

OPINIÓ

El català, llengua oficial d’Espanya

ÒSCAR ESCUDER - PRESIDENT DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Des de la Pla­ta­forma per la Llen­gua hem pre­sen­tat recent­ment les pro­pos­tes que hem fet als par­tits per tal de millo­rar la situ­ació del català, de cara a les pro­pe­res elec­ci­ons. La nos­tra pro­posta prin­ci­pal és una reforma de la Cons­ti­tució espa­nyola per tal que el català sigui llen­gua ofi­cial de l’Estat. Sí, pro­po­sem una reforma de la Cons­ti­tució. Sí, som cons­ci­ents de quin és el moment polític actual. Sí, sabem que és una pro­posta que és poc pro­ba­ble que pros­peri. I sí, seguim cre­ient que una república cata­lana és la millor opció per sal­var els mots, com a mínim a Cata­lu­nya. Dei­xeu-me, doncs, que us expli­qui a què treu cap, ara, aquesta pro­posta.

La Cons­ti­tució espa­nyola, en l’arti­cle 3, indica que el cas­tellà és l’únic idi­oma ofi­cial de l’Estat i que, a més, tots els ciu­ta­dans tenen el deure de conèixer-lo. És a dir, que la Cons­ti­tució espa­nyola ens està dient que aquells que no tenim el cas­tellà com a llen­gua materna hem d’adap­tar-nos als que sí que el tenen. La Cons­ti­tució –i tot el des­ple­ga­ment que se n’ha fet– marca que els cas­te­lla­no­par­lants, doncs, tenen més drets que els cata­la­no­par­lants. Que tots els cata­la­no­par­lants.

I és que si des de la Pla­ta­forma per la Llen­gua fem aquesta pro­posta, tot i ser cons­ci­ents del moment actual, i tot i seguir cre­ient que la millor opció per al català és tenir un estat a favor en forma de república, és per diver­sos motius. Però el motiu prin­ci­pal és que no només pen­sem en Cata­lu­nya. Tre­ba­llem pel català a Cata­lu­nya, a les Bale­ars, al País Valencià, a la Franja de Ponent, a la Cata­lu­nya Nord, a Andorra i a l’Alguer. I el dia que la república cata­lana sigui una rea­li­tat, la resta de ter­ri­to­ris cata­la­no­par­lants sota admi­nis­tració espa­nyola segui­ran neces­si­tant una Cons­ti­tució que garan­teixi els seus drets lingüístics, una Cons­ti­tució que no els con­si­deri ciu­ta­dans de segona pel sim­ple fet de par­lar una llen­gua dife­rent. Però no ens enga­nyem: men­tre això no passi, men­tre la república no sigui una rea­li­tat, també la neces­si­tem nosal­tres.

Men­tre els cata­lans no acon­se­guim la inde­pendència efec­tiva, des de la Pla­ta­forma per la Llen­gua hem de seguir tre­ba­llant pel català, cons­ci­ents de quina és la rea­li­tat admi­nis­tra­tiva del moment. I, men­tres­tant, en aquest lapse postau­tonòmic, tenim una Cons­ti­tució que per­pe­tua la supre­ma­cia del cas­tellà davant les altres llengües co-ofi­ci­als. I si bé és cert que és molt poc pro­ba­ble acon­se­guir que això canviï, és la nos­tra feina inten­tar-ho i evi­den­ciar que quan el PSOE o Uni­des Podem, per exem­ple, par­len de plu­ri­lingüisme, ho fan per que­dar bé, sense cap intenció d’igua­lar drets. Hem d’evi­den­ciar que, no accep­tant aquest canvi en la Cons­ti­tució, estan per­pe­tu­ant que els fun­ci­o­na­ris esta­tals no necessària­ment ens hagin d’enten­dre quan par­lem en la nos­tra llen­gua (tot i que això va en con­tra de la Carta Euro­pea de les Llengües Regi­o­nals o Mino­ritàries, sig­nada i rati­fi­cada per l’Estat: un cop més, de cara a la gale­ria, volent que­dar bé!). Estan per­pe­tu­ant que en judi­cis com el de l’1-O no tin­guem garan­tit el dret a par­lar en la nos­tra llen­gua. Estan per­pe­tu­ant que un tri­bu­nal pugui deci­dir el nos­tre model lingüístic a les esco­les. I hem de fer tots els pos­si­bles per rever­tir-ho. I això, insis­teixo, val per a tots els cata­la­no­par­lants sota admi­nis­tració espa­nyola.

Perquè el català, per sort, va més enllà de Cata­lu­nya. I perquè el català ha d’anar més enllà de les opci­ons polítiques. El català és patri­moni de tots, i cal defen­sar-lo en tots els fronts.