El factor independent

Els partits tradicionals incorporen als primers llocs de les llistes persones no militants com a prova de regeneració política

El PSC, després de la patacada del 2011, aposta per aquesta fórmula i per deixar en un segon pla la sigla de la formació per recuperar el terreny perdut després de quatre anys de derrotes electorals

22/05/15 02:00 BARCELONA - ADRIÀ GALA
L'alcaldable del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, amb l'arquitecte Daniel Mòdol, que va com a número 3 de la llista com a independent Foto: I.V.
Les formacions s'han hagut d'obrir mésa la ciutadania per pal·liar la desafecció política

El distanciament dels ciutadans envers els partits polítics tradicionals que s'ha anat cuinant des de principis de segle ha provocat la irrupció en els darrers anys de noves formacions que destaquen, per sobre de tot, per fer una aposta radical per la participació ciutadana. Una nova filosofia de com fer política –amb implicació directa dels ciutadans– que ha agradat, i molt, a l'electorat.

Així ho demostren, almenys, els resultats electorals dels diversos comicis celebrats a Catalunya en els darrers temps. La CUP, fins fa poc menystinguda i considerada per molts com un grup de joves idealistes de poble, no només ha multiplicat la seva presència als ajuntaments en els últims anys; ara també és una peça clau del procés de transició nacional des del Parlament.

En aquest nou escenari, amb l'auge de formacions com els mateixos cupaires o Podem, els partits polítics tradicionals s'estan veient obligats a canviar el seu funcionament intern per evitar acabar sent engolits per aquests grups a àmbit municipal. I una de les primeres decisions que s'han pres en aquesta línia és la d'obrir les formacions a persones no militants de la societat civil. “És una tendència general en tots aquests partits, a excepció del PP, al qual li costa més trobar candidats independents”, explica el politòleg Pau Canaleta.

CiU i, sobretot, ERC són les dues formacions s'han adonat abans de la necessitat de regenerar-se. En les darreres eleccions locals, de 2011, totes dues formacions ja van presentar molts independents a les seves files. Pels republicans, de fet, aquesta pràctica ja s'ha fet gairebé una norma habitual en tot tipus de comicis. L'actual president del partit, Oriol Junqueras, va ser escollit alcalde de Sant Vicenç dels Horts abans de fer-se militant. I Josep Maria Terricabras i Alfred Bosch, respectivament, van arribar fins al Parlament Europeu i el Congrés dels Diputats sense estar inscrits en el partit. Bosch, alcaldable per Barcelona, encara no s'ha fet militant d'Esquerra a hores d'ara.

Els bons resultats obtinguts per la federació nacionalista fa quatre anys a les municipals van contrastar amb la patacada sense precedents del PSC, que aquest 2015 es presenta per primer cop des del 1999 sense el suport de Ciutadans pel Canvi, associació civicopolítica dissolta a finals del 2011. Amb l'esperança de començar a invertir els nefastos resultats que han acumulat des de llavors –“som conscients que remem a contracorrent”, se sincerava fa unes setmanes en aquest mateix diari un candidat socialista a l'Anoia–, el partit ha apostat fort pel factor independent per oferir aires de renovació amb vista a aquests comicis.

Fent un simple cop d'ull a les llistes socialistes publicades a finals d'abril ja s'observa aquesta tendència, molt més acusada ara en el PSC que en la resta de partits polítics tradicionals. A Barcelona, sense anar més lluny, un 19,5% de les 41 persones que van a la llista de Jaume Collboni (sense comptar els suplents) no militen en la formació. La presència més destacada és la de l'arquitecte i urbanista Daniel Mòdol, que ocupa el número 3 de la candidatura de la capital catalana.

A Vilanova i la Geltrú (Garraf) i Igualada (Anoia), dues ciutats on el PSC havia governat durant 12 anys, i en les quals el partit podria ser clau de govern el 24-M, el percentatge de no militants que hi ha a les llistes s'enfila fins al 28 i al 52%, respectivament. El tant per cent també és elevat a altres capitals de comarca, com la Bisbal d'Empordà (76%), Berga (65%), Tàrrega (53%), el Vendrell (43%) o Vilafranca (29%). I el cas més sorprenent és el de Gelida (Alt Penedès), on 12 de les 13 persones que formen la llista són independents. “El PSC necessita apostar pel factor independent. La seva sigla no acaba de funcionar i necessita donar una imatge de més transversalitat”, reflexiona Canaleta.

Candidats en lloc de sigles

En aquesta mateixa línia, una altra característica significativa de la campanya socialista per les eleccions d'aquest diumenge és l'intent de moltes de les candidatures “d'amagar”, o si més no deixar en segon pla, la marca del propi partit en tot el marxandatge electoral. Ras i curt: el partit ha fet una tipologia de propaganda en la qual predomina la imatge del candidat i el seu equip de persones en detriment de la imatge del partit.

Una aposta pel personalisme que no és exclusiva de la formació de la rosa però que cap altra formació com els socialistes ha establert com a estratègia general.

Llistes amb descuits
Malgrat la imatge regeneradora que dóna el fet de tenir independents a les llistes, hi ha partits que prefereixen no explicitar-ho públicament. Aquest és el cas del PSC de Terrassa. Segons la informació que apareix en el butlletí provincial del 22 d'abril, quan es van fer públiques les candidatures, el partit no tenia cap independent entre les seves files. En realitat, però, tal com va explicar aquest diari fa unes setmanes, fins a quatre persones que no són militants actualment del PSC ocupen els primers llocs de la llista.
Darrera actualització ( Divendres, 22 de maig del 2015 02:00 )