AL CONTRAATAC

SÍLVIA CÓPPULO

Periodista

Dues monges i un cap d'Estat


DIVENDRES, 22 DE MAIG DEL 2015

Sor Lucía Caram ha hagut d'anar al Vaticà a defensar la seva activitat social a favor dels més pobres. No els agrada que la catalana de l'any sigui tan mediàtica. Diu el dicasteri romà, que supervisa l'activitat dels ordes religiosos, que sortir tant als mitjans és incompatible amb els principis de vida monàstica. Teresa Forcades, també sor i doctora en Medicina i Teologia, demanarà un indult d'exclaustració per poder-se dedicar uns anys plenament a la política. Serà la candidata a la presidència de la Generalitat el setembre vinent. Caram Forcades, cadascuna des la seva manera d'entendre el compromís que comporta l'Evangeli, treballen en favor de la justícia social. És interessant veure que totes dues parlen clar i, políticament, no ocupen el mateix espai. Caram semblaria més a prop de Convergència. Forcades lidera Procés Constituent, a prop de Podem, ara dins de Barcelona en Comú. ¿És correcte que les monges facin activisme social i polític? ¿Va massa enllà Forcades volent ser presidenciable? ¿El problema és la clausura? Ens agradaria més que només resessin en silenci als seus monestirs respectius, o és positiu veure que treballen perquè ambicionen un país millor? M'ho pregunto i m'adono que qui crida a capítol és un càrrec d'Estat. El Papa Francesc, és a dir el sacerdot argentí Jorge Mario Bergoglio, és cap de l'Estat Vaticà i, com a tal, es relaciona amb els caps d'Estat i de govern de tot el món. No treballa per a un país millor, sinó perquè tot el món sigui millor. O sigui que el podríem considerar un gran activista social i polític, que fa el mateix que Caram Forcades, però elevat a una potència superior des d'un claustre molt més gran.

Alcaldes i coprínceps

Reviso mentalment. A Catalunya, un dels nostres bisbes és copríncep d'Andorra, i no li qüestionem pas aquest càrrec previst a la Constitució Andorrana, ni tampoc que aquesta responsabilitat del bisbe d'Urgell compartida amb el president de França, es mantingui des del segle XI. Per altra banda, ja fa molts anys que vam començar a veure sacerdots a les alcaldies. ¿Qui no recorda el comunista Lluís Hernández durant tres legislatures al capdavant de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet? Llavors, ¿on és el problema? ¿En el fet que són monges o en el fet que són dones? Dones que interpreten des del seu compromís cristià la seva activitat personal i social, que és també evangèlica. Dones, que des de l'autoritat que emana d'aquest compromís poden accedir a algun espai de poder reservat als homes. M'agradaria pensar que la jerarquia catòlica serà capaç d'avançar en el que jo entenc com un principi cristià, el de la igualtat de les persones. Tant si són sacerdots com si són bisbes o fan d'alcalde. Tant si són monges o caps d'Estat
.