Sisme a la catalana La Vanguardia en català | 22/06/2015 - 00:00h La setmana que va acabar ahir ha viscut un terratrèmol en la política catalana amb unes conseqüències que encara no són avaluables. Amb l'epicentre en el sobiranisme, ha aclarit una incògnita de més de trenta anys com és el trencament de Convergència i Unió; Artur Mas ha anunciat que intentarà fer una llista "amb el president" sense que l'hagi d'encapçalar necessàriament, per la qual cosa Convergència per primera vegada no anirà com a tal a unes eleccions, pendent de la seva refundació; Junqueras, per la seva part, prova de contraprogramar el seu soci adversari amb una "llista de país" liderada per Esquerra; la catalana Andrea Levy, acabada de sortir del forn polític popular, es dibuixa com una nova veu del PP català a Madrid i, per concloure, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha desfullat la margarida i serà candidat a les generals. Un sisme que anuncia canvis transcendents. El canvi en el panorama polític català sembla profund i ho serà encara més siguin quins siguin els resultats dels comicis del 27 de setembre -si es manté la data- i de les generals, i pot ser crucial per al futur. A aquest sisme se suma la irrupció en l'escenari del debat ideològic entre l'esquerra que a Catalunya mantenen dos grups, Podem i CUP, enfrontats al seu torn per l'eix sobiranista. I és que la complexitat que s'ha instal·lat en la societat arriba també a la política. En vista del panorama, però, qualsevol semblança amb la tesi lampedusiana que tot canviï perquè tot continuï igual és equivocada. Hi ha molt mar de fons. El trencament de CiU és, probablement, el moviment més transcendent d'aquest canvi. Acostumats a un matrimoni polític instal·lat en una desavinença constant, hi va haver qui va pensar que la sang no arribaria al riu. Però la generació que avui dirigeix el partit de Jordi Pujol fa anys que proposa el final d'una federació que consideraven una rèmora. Per això la satisfacció es va dibuixar als rostres d'aquests dirigents quan van anunciar que no hi ha marxa enrere, la qual cosa obliga els democristians a presentar-se en solitari a les eleccions per primera vegada des del 1934. Però la qüestió va més enllà d'aquest trencament. Amb el repte d'Artur Mas a les organitzacions cíviques sobiranistes perquè facin la llista electoral, Convergència fa un pas enrere per desfer-se de l'ombra de Pujol i refundar-se després de 35 anys d'hegemonia. L'aposta insòlita d'incloure a la llista amb el president, i no del president, polítics i membres de la societat civil per reunir militants sobiranistes de CDC, d'Unió, exmilitants del PSC i del PSUC -alguns dels quals formen els quadres dirigents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)-, però també ciutadans fins ara poc relacionats amb els partits o sense relació, pretén obrir una nova manera de fer política fora dels partits en unes circumstàncies molt especials. Com més forta és l'aposta, més incert sembla el resultat. Finalment, una altra qüestió important és la decisió de Rivera d'apostar per la presidència del Govern espanyol, fet que revela que Ciutadans orienta el seu objectiu a créixer a tot Espanya. Aquesta aposta inclou el debat sobiranista, l'ideològic dreta-esquerra i la proposta per una reforma en profunditat de l'Administració, que va ser, fins fa poc, un eix del nacionalisme català. Sens dubte, la decisió de Rivera suposa un contratemps seriós per al Partit Popular. En pocs mesos, tindrem el desenllaç del sisme. |
|
|