Llistes transversals

El nostre estimat país català viu un moment d'ebullició política molt característica. El terratrèmol polític que ha representat la trencadissa entre CDC i UDC fa que els fets polítics es desenvolupin a una velocitat vertiginosa. En aquests moments, tot i que encara oficialment no ha començat la campanya electoral del 27-S, l'ambient és el més semblant a una campanya dura i pura. La situació està moguda i la prova fefaent la tenim en la proliferació de les anomenades llistes transversals, que volen anar més enllà dels partits polítics i personalitzar al màxim les opcions polítiques.

Doncs bé, quan falten tres mesos per una de les eleccions més important del segle, tenim tots els ingredients per viure una contesa electoral sense precedents, en què les opcions polítiques tendiran a “fugir” de l'estricta lògica de la política partidista per agafar un combat molt més plebiscitari. D'aquesta manera tenim la llista del president Mas en què, de fet, el que es pretén és la refundació de Convergència –potser fins i tot, de CiU–. La llista transversal del President Mas intenta donar valor a la figura d'un president, molt maltractat per Madrid i, alhora, amagar un acrònim molt desgastat i desprestigiat, sobretot, per diversos casos de corrupció que han desgastat molt l'acció política del partit del govern en el dia a dia, i en què el president Mas ha quedat una mica a redós. De la mateixa manera, l'Aliança per la República Catalana, intentarà ser la llista transversal d'ERC en un moment en què les enquestes no donen els bons resultats que la demoscòpia donava als republicans fa un any. I per últim, la llista transversal de l'esquerra pura, encapçalada per la monja Forcades, i tota una galàxia de partits i partidets alternatius. Per cert, alguns tant o més desgastats que CiU, com és ICV. En certa mesura, l'opció de les llistes transversals posa de manifest l'esgotament d'un model polític representant per uns partits tancats en què la militància ho era tot. Les llistes transversals ja veurem en què queden, són la constatació que s'està acabant definitivament un etapa política iniciada el 1980 amb molt de “peix al cove”. Les llistes transversals també són una certa “americanització” de la política catalana en un moment en què la credibilitat de les paraules política i partit polític està sota mínims. Tant de bo que les llistes transversals contribueixin a apropar-nos definitivament a uns escenaris polítics d'autèntica llibertat nacional i de justícia social efectiva.